Satet

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
(Redirigit des de «Satis»)
Anar a la navegació Anar a la busca
Satet adorada pel faraó Sebekhotep III

En la mitologia egipcíaca, Satet (també nomenada Satyt i Setet; nom en grec: Satis; deitat grega: Hera), La que vola com una flecha, era una deesa de la guerra, associada a l'inundació, la fertilitat i l'amor. Era la personificació de les inundacions del riu Nil, i el seu cult es va originar en l'antiga ciutat de Siena, Asuán, en l'extrem sur d'Egipte. El seu nom significa la que dispara contínuament, referint-se a l'inundació anual del riu.

Mitologia[editar | editar còdic]

Va ser una de les primeres deidats de la guerra, la caça i la fecunditat, i se la va considerar com la mare del riu Nil, Anuket, i protectora del sur d'Egipte. Un dels seus títuls, la que vola com una flecha, es creu que es referixen a la corrent del riu.

Atres interpretacions asseguren que la funció primordial és la de deesa de la guerra, tutora de la frontera sur d'Egipte (Nubia), que matava als enemics del faraó en les seues fleches.

Era l'esposa de Jnum, el deu guardià del Nil, i mare (o germana) d'Anuket, deesa del Nil. Pertanyia a la triada d'Elefantina en Jnum i Anuket, i a la tríade d'Esna en Jnum i Neit. El centre del seu cult estava en Sehel, una atra illa del Nil.

Iconografia[editar | editar còdic]

Satet era representada com una dòna en la Corona Blanca de l'Alt Egipte, el Hedyet, adornada en banyes de gasela o antílop, i també com un antílop, una criatura de moviment ràpit que viu prop de les riberes del riu, en la part meridional de l'Antic Egipte. Era representada en arc i fleches. Normalment du un anj, per la seua associació en la vida, que donaven les inundacions del Nil. Per tant, Satet va actuar com una deesa de la fertilitat, i concedia els desijos d'aquells que buscaven l'amor. També li la descriu oferint els gerros de purificar l'aigua.

Atres ilustracions menys comunes la mostren en la Corona Roja del Baix Egipte o en una llarga peluca.​

Història[editar | editar còdic]

El nom de Satet apareix mencionat per primera volta en gerros de ceràmica de la tercera dinastia trobats en Saqqara, en la Piràmide escalonada de Zoser. També s'han trobat atres texts de la sexta dinastia.

Sincretisme[editar | editar còdic]

Va ser identificada en les deeses Isis-Hator, Amonet, Manat i Renpet.

Epítets[editar | editar còdic]

Duya els títuls de la que vola com una flecha, esperit de la regió inferior, la que dispara contínuament, aigua fresca que prové d'Elefantina.

Cult[editar | editar còdic]

Va ser adorada en l'illa de Sehel, prop d'Asuán.

En l'Illa Elefantina es troba el Temple de Satet, construït per Hatshepsut.

Referències[editar | editar còdic]

  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Felde, Rolf (1988). Agyptische Gottheiten. Editado por Rolf Felde
  • Margaret Bunson (2002). Encyclopedia of Ancient Egypt (en anglés). Nueva York. ISBN 0-8160-4563-1
  • Pinch, Geraldine (2004), Egyptian Mythology: A Guide to the Gods, Goddesses, and Traditions of Ancient Egypt. Oxford University Press
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson, 2003. ISBN 978-0500051207

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Barbara S. Lesko. Women and Religion in Ancient Egypt. Brown University. 2002
  • Bonnet, Hans (2000). Lexikon der ägyptischen Religionsgeschichte. Ed. Nikol Verlag. ISBN 3-937872-08-6
  • Castel, Elisa: Gran Diccionario de Mitología Egipcia, en egiptologia.com
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lurker, Manfred. Dictionary of Gods and Goddesses, Devils and Demons, p. 231. Routledge, 1987. ISBN 0710208774
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons