Diferència entre les revisions de "Torre Espioca"
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata. | Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata. | ||
| − | La torre formava part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia]] i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el [[Llibre dels | + | La torre formava part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia]] i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el [[Llibre dels fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]). |
== Descripció == | == Descripció == | ||
| Llínea 17: | Llínea 17: | ||
Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47. | Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47. | ||
| − | Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys. | + | Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys. |
== Referències == | == Referències == | ||
Última revisió del 18:31 19 jun 2024
_-_1.jpg)
La Torre Espioca més que una alqueria, en realitat és a soles una torre defensiva musulmana situada en el municipi de Picassent (província de Valéncia).
Està considerada per la Generalitat Valenciana com a Be d'Interés Cultural en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de 19 de giner de 1993.
Història[editar | editar còdic]
Es tracta d'una torre defensiva almohade edificada en el sigle XI. Se trobava en el llogaret d'Espioca i propenca a la de Ninyerola; abdós quedaren desertes despuix de l'expulsió dels moriscs en l'any 1609.
Espioca fon reconquistada per Jaume I d'Aragó, qui l'entregà a Roderic Sabata.
La torre formava part del sistema defensiu de l'horta de Valéncia i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).
Descripció[editar | editar còdic]
Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.
Se construí en pedra i barreja. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha sageteres en tots els panys.