Ir al contenido

Diferència entre les revisions de "Torre Espioca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Sin resumen de edición
 
(No es mostren 10 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]]
[[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]]


La '''Torre Espioca'''  més que una alqueria, en realitat és a soles una [[torre defensiva]] musulmana situada en el municipi de [[Picassent]] ([[província de Valéncia]]).
La '''Torre Espioca'''  més que una [[alqueria]], en realitat és a soles una [[torre defensiva]] musulmana situada en el municipi de [[Picassent]] ([[província de Valéncia]]).


Està considerada com a  [[be d'interés cultural]] en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de [[19 de giner]] de [[1993]].
Està considerada per la [[Generalitat Valenciana]] com a  [[Be d'Interés Cultural]] en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de [[19 de giner]] de [[1993]].


== Història ==
== Història ==


Es tracta d'una torre defensiva [[almohade]] edificada en el [[sigle XI]]. Se trobava en el llogaret de [[Espioca]] i propenca a la de [[Ninyerola]]; abdós quedaren desertes després de l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any  [[1609]].
Es tracta d'una torre defensiva [[almohade]] edificada en el [[sigle XI]]. Se trobava en el llogaret d'[[Espioca]] i propenca a la de [[Ninyerola]]; abdós quedaren desertes despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any  [[1609]].


Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata.
Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata.


La torre formava part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia]] i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el [[Llibre dels Fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]).
La torre formava part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia]] i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el [[Llibre dels fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]).


== Descripció ==
== Descripció ==


Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restants d'edificacions anexes.  La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.
Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes.  La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.


Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys.
Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys.  


== Referencies ==
== Referències ==


* http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html
* http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html





Última revisió del 18:31 19 jun 2024

Torre Espioca (Picassent)

La Torre Espioca més que una alqueria, en realitat és a soles una torre defensiva musulmana situada en el municipi de Picassent (província de Valéncia).

Està considerada per la Generalitat Valenciana com a Be d'Interés Cultural en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de 19 de giner de 1993.

Història

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una torre defensiva almohade edificada en el sigle XI. Se trobava en el llogaret d'Espioca i propenca a la de Ninyerola; abdós quedaren desertes despuix de l'expulsió dels moriscs en l'any 1609.

Espioca fon reconquistada per Jaume I d'Aragó, qui l'entregà a Roderic Sabata.

La torre formava part del sistema defensiu de l'horta de Valéncia i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).

Descripció

[editar | editar còdic]

Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.

Se construí en pedra i barreja. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha sageteres en tots els panys.

Referències

[editar | editar còdic]