Diferència entre les revisions de "Torre Espioca"
(Pàgina nova, en el contingut: «thumb|Torre Espioca (Picassent) La '''Torre Espioca''' més que una alqueria, en realitat és a soles una torre d...») |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]] | [[File:Torre Espioca (Picassent) - 1.jpg|thumb|Torre Espioca (Picassent)]] | ||
| − | La '''Torre Espioca''' més que una alqueria, en realitat és a soles una [[torre defensiva]] musulmana situada en el municipi de [[Picassent]] ([[província de Valéncia]]). | + | La '''Torre Espioca''' més que una [[alqueria]], en realitat és a soles una [[torre defensiva]] musulmana situada en el municipi de [[Picassent]] ([[província de Valéncia]]). |
| − | Està considerada com a [[ | + | Està considerada per la [[Generalitat Valenciana]] com a [[Be d'Interés Cultural]] en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de [[19 de giner]] de [[1993]]. |
== Història == | == Història == | ||
| − | Es tracta d'una torre defensiva [[almohade]] edificada en el [[sigle XI]]. Se trobava en el llogaret | + | Es tracta d'una torre defensiva [[almohade]] edificada en el [[sigle XI]]. Se trobava en el llogaret d'[[Espioca]] i propenca a la de [[Ninyerola]]; abdós quedaren desertes despuix de l'[[expulsió dels moriscs]] en l'any [[1609]]. |
Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata. | Espioca fon reconquistada per [[Jaume I d'Aragó]], qui l'entregà a Roderic Sabata. | ||
| + | |||
| + | La torre formava part del sistema defensiu de l'[[horta de Valéncia]] i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el [[Llibre dels fets]] o Crònica de [[Jaume I]] ([[1233]]) i en el [[Llibre del Repartiment]] ([[1238]]). | ||
== Descripció == | == Descripció == | ||
| − | Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen | + | Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47. |
| − | Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys. | + | Se construí en pedra i [[barreja]]. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha [[sagetere]]s en tots els panys. |
| − | == | + | == Referències == |
* http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html | * http://castillosespanyoles.blogspot.com.es/2011/05/torre-espioca-picassent-valencia.html | ||
| + | |||
Última revisió del 18:31 19 jun 2024
_-_1.jpg)
La Torre Espioca més que una alqueria, en realitat és a soles una torre defensiva musulmana situada en el municipi de Picassent (província de Valéncia).
Està considerada per la Generalitat Valenciana com a Be d'Interés Cultural en número 46.16.194-003 i anotament ministerial RI-51-0007339 de 19 de giner de 1993.
Història[editar | editar còdic]
Es tracta d'una torre defensiva almohade edificada en el sigle XI. Se trobava en el llogaret d'Espioca i propenca a la de Ninyerola; abdós quedaren desertes despuix de l'expulsió dels moriscs en l'any 1609.
Espioca fon reconquistada per Jaume I d'Aragó, qui l'entregà a Roderic Sabata.
La torre formava part del sistema defensiu de l'horta de Valéncia i protegia els accessos de la ciutat. Existixen referencies escrites sobre esta torre en el Llibre dels fets o Crònica de Jaume I (1233) i en el Llibre del Repartiment (1238).
Descripció[editar | editar còdic]
Es tracta d'una torre de planta rectangular i quatre alçades. Junt a la mateixa s'observen restos d'edificacions anexes. La seua base es de 4,95 per 5,9 metros. Te 16,77 metros d'alçada, si be inicialment eren 18,47.
Se construí en pedra i barreja. La tapia al nivell de l'accés es de 1,32 metros d'espesor, pero va disminuint formant repeus a mesura que s'ascendix. Hi ha quatre repeus que correspon en els quatre nivells de la torre. Hi ha sageteres en tots els panys.