Diferència entre les revisions de "Llibre del Repartiment de Valéncia"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' a Valéncia ' a ' en Valéncia ')
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils)
(No es mostren 38 edicions intermiges d'12 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
El Libre del Repartiment de Valencia, que se conserva original en el [[Archiu de la Corona de Aragó]], es un [[protocol notarial]], en tres volums, en el que s´anaven anotant els oferiment de cases i terres que [[Jaume I]] va fer a tots els [["creuats"]] que van acudir a la [[conquesta de Valencia]]. Se va escomensar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins molt despres de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars mes antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta materia.
+
[[File:Llibre del Repartiment de Valencia.JPG|thumb|300px|Llibre del Repartiment de Valéncia]]
  
En el segle passat se va escomensar a publicar la Coleccio de documents inedits de la [[Corona de Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], 1856) se va incluir una edicio del Libre del Repartiment publicada fragmentariament per [[Prospero de Bofarull]]. Els erros i el desconsert originat per la edicio de Bofarull es molt, gran i variat, i tardarà molt de temps per a que la historiografia els arregle. Des de la data de entrada de Jaume I en Valencia fins la proporcio de repobladors asentats en la ciutat, com una distribucio inexacta de procedencies, son erros que han segut considerats pels sectors interesats com a fets irefutables i a pesar de que les investigacions posterior han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap critica.
+
El '''Llibre del Repartiment de Valéncia''', del qual se conserva l'original en l'[[Archiu de la Corona d'Aragó]], és un [[protocol notarial]] en tres volums en el qual s'anaven anotant els oferiments de cases i terres que [[Jaume I]] feu a tots els ''[[Creuat|creuats]]'' que varen acodir a la [[Conquista de Valéncia|conquista de Valéncia]]. Se va escomençar el dia [[9 de juliol]] de [[1237]] i va continuar fins a molt de temps despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en [[Espanya]] de llibres en esta matèria.
  
Tant les croniques cristianes com les musulmanes i la documentacio de la [[Cancilleria Real]] fixen la data de capitulacio de Valencia el dia 28 de setembre i per la vesprada al caure la nit van entrar en la ciutat.
+
En el sigle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la [[Corona d'Aragó]]. En el volum 9 ([[Barcelona]], [[1856]]) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per [[Próspero de Bofarull y Mascaró|Próspero de Bofarull]]. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull ne són molts, grans i variats, i l'historiografia tardarà molt de temps en arreglar-los. Des de la data d'entrada de [[Jaume I]] en [[Valéncia]] fins a la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com a una distribució inexacta de procedències, són erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i encara que les investigacions posteriors han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap crítica.
  
En el Repartiment original una nota diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie" no mes cal vore les notes cronologiques del Repartiment per a comprovar que cuan se parle del rei se fa sempre en tercera persona, mentres la noticia de la entrada se fa en primera persona, lo que nos indica que van ser els escrives del Repartiment els que van entrar el 9 d´octubre a Valencia i no el rei de forma triunfal com nos diu Bofarull.
+
Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la [[Cancelleria Real]] fixen la data de capitulació de Valéncia el dia [[28 de setembre]] i durant el vespre varen entrar a la ciutat.
  
En l´edicio original hi han linies en noms tachades i atres que no. L´edicio de Bofarull, elimina generalment les linies que estan tachades per unes ralles en els codecs i done les llectures que son facils. Al pareixer va pensar que en molts casos els tachons podrien ser errors dels autors del Libre del Repartiment.
+
En el Repartiment original hi ha una nota que diu: ''"Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie"''. A soles cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres que la noticia de l'entrada es fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escrivans del Repartiment els que varen entrar el [[9 d'octubre]] en Valéncia i no el rei de forma triumfant com nos diu Bofarull.
  
En el reconte sobre l´edicio de Bofarull eixia que se van entregar 1018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d´Arago. Cuan se va comprovar que el cavaller aragones [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que segons demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Cabanes]], documentos, II nº 243, va rebre el titul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l´edicio de Bofarull per estar tachada, aixina se va creure convenient fer una nova edicio.
+
En l'edició original hi ha unes llínees en noms tachats i unes atres sense tachar. L'edició de Bofarull elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els còdics i dona les llectures que són més fàcils. Pareix que pensà que, en molts casos, les ralles podrien vore's com a erros dels autors del Llibre del Repartiment.
  
L´any 1979, Cabanes-Ferrer van publicar una nova edicio del Libre del Repartiment i van arrivar a la seguent conclusio: el Repartiment era un protocol notarial en el que s´anotaven tots els oferiments que el rei fea als cavallers que li ajudaven en la conquesta de Valencia. cuan la donacio se fea efectiva s´estenia el titul de propietat (dels que se conserven molts) , al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donacio ja s´havia fet.
+
En el reconte sobre l'edició de Bofarull ix que s'entregaren 1.018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d'[[Aragó]]. Quan se comprovà que el cavaller aragonés [[Artal de Luna]], primer nom que consta en el Repartiment i que, com demostren els documents publicats per [[Huici]]-[[Ampar Cabanes]], documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l'edició de Bofarull per estar tachada, aixina es va vore necessari de fer una nova edició.
  
El contrast del Libre del Repartiment i els titul de propietat, demostren que el reconte de Bofarull nos indica els que van vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se van anar sense contrivuir a la repoblacio de Valencia, sent pues el seu reconte de donacions totalment erroneu.
+
En l'any [[1979]], Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la conclusió que el Repartiment era un protocol notarial en el qual s'anotaven tots els oferiments que el rei feya als cavallers que li ajudaven en la [[Conquista de Valéncia]]. Quan la donació es realisava s'estenia el títul de propietat (dels quans se'n conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.
  
Cabanes-Ferrer utilisant metodes profesionals i contrastant: Repartiment, Tituls de propietat, Llibres de aveïnament i croniques tant musulmanes com cristianes demostren que la poblacio valenciana va aumentar no mes un 5% en la repoblacio cristiana i de eixe percentage la aportacio catalana va ser minima, lo que nega totes les tesis catalanistes.
+
El contrast entre el Llibre del Repartiment i els títul de propietat demostren que el reconte de Bofarull deixa vore els que varen vindre per les bules oferides pel [[Papa]] [[Gregori IX]] i se'n varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent, puix, el seu reconte de donacions totalment erròneu.
  
Al surgir la [[Renaixença valenciana]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]] fixant-se en el text de Bofarull el va utilisar en la seua colaboracio de La coleccio, España. Sus monumentos y artes. Su naturaleza e historia. Valencia (Barcelona 1887,tomo I, p.88). Molts valencians se van decantar al catalanisme influits del gran prestigi de Llorente.
+
Cabanes-Ferrer amprant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres d'aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis [[catalanistes]].
  
[http://www.idiomavalencia.com Idioma Valéncià]
+
Al sorgir la [[Renaixença valenciana|Renaixença]], el seu gran impulsor [[Teodor Llorente]], secretari de Lo Rat Penat, fixant-se en el text de Bofarull, el va usar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al [[Catalanisme|catalanisme]] influïts del gran prestigi de Llorente.
  
AUTOR: DOMINGO GIMENO PEÑA (historiador)
+
== Vore també ==
 +
 
 +
* [[Jaume I]]
 +
* [[Corona d'Aragó]]
 +
* [[Regne de Valéncia]]
 +
 
 +
== Bibliografia ==
 +
* [[Amparo Cabanes Pecourt|Cabanes Pecourt, Mª Desamparats]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramón]]. ''"Libre del Repartiment del Regne de Valéncia"'', Ed. Anúbar, Saragossa, 1979, ISBN 84-7013-125-9
 +
 
 +
==Enllaços externs==
 +
 
 +
*[http://www.idiomavalencia.com/docs/var/llibrerepartiment.htm El llibre del repartiment - Domingo Gimeno Peña - Idioma Valencià]
 +
*[https://www.lasprovincias.es/v/20100516/comunitat/valencia-vinieron-aragoneses-menos-20100516.html «A Valencia vinieron más aragoneses y menos catalanes de lo que se creía, y se encontraron con que aquí se hablaba un valenciano rudimentario» - ''Las Provincias'']
 +
 
 +
[[Categoria:Jaume I]]
 +
[[Categoria:Corona d'Aragó]]
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història Valenciana]]
 +
[[Categoria:Regne de Valéncia]]

Revisió de 10:59 16 jun 2024

Llibre del Repartiment de Valéncia

El Llibre del Repartiment de Valéncia, del qual se conserva l'original en l'Archiu de la Corona d'Aragó, és un protocol notarial en tres volums en el qual s'anaven anotant els oferiments de cases i terres que Jaume I feu a tots els creuats que varen acodir a la conquista de Valéncia. Se va escomençar el dia 9 de juliol de 1237 i va continuar fins a molt de temps despuix de la presa de la ciutat. Estos llibres escrits en paper, poden ser els eixemplars més antics que tenim en Espanya de llibres en esta matèria.

En el sigle passat se va escomençar a publicar la Colecció de documents inèdits de la Corona d'Aragó. En el volum 9 (Barcelona, 1856) se va incloure una edició del Llibre del Repartiment publicada fragmentàriament per Próspero de Bofarull. Els erros i el desconcert originat per l'edició de Bofarull ne són molts, grans i variats, i l'historiografia tardarà molt de temps en arreglar-los. Des de la data d'entrada de Jaume I en Valéncia fins a la proporció de repobladors assentats en la ciutat, com a una distribució inexacta de procedències, són erros que han segut considerats pels sectors interessats com a fets irrefutables i encara que les investigacions posteriors han demostrat la seua falsetat, continuen mantenint-se sense cap crítica.

Tant les cròniques cristianes com les musulmanes i la documentació de la Cancelleria Real fixen la data de capitulació de Valéncia el dia 28 de setembre i durant el vespre varen entrar a la ciutat.

En el Repartiment original hi ha una nota que diu: "Die sabbati, VII idus octobris intravimus civitatem Valentie". A soles cal vore les notes cronològiques del Repartiment per a comprovar que quan se parla del rei se fa sempre en tercera persona, mentres que la noticia de l'entrada es fa en primera persona, lo que nos indica que varen ser els escrivans del Repartiment els que varen entrar el 9 d'octubre en Valéncia i no el rei de forma triumfant com nos diu Bofarull.

En l'edició original hi ha unes llínees en noms tachats i unes atres sense tachar. L'edició de Bofarull elimina generalment les llínees que estan tachades per unes ralles en els còdics i dona les llectures que són més fàcils. Pareix que pensà que, en molts casos, les ralles podrien vore's com a erros dels autors del Llibre del Repartiment.

En el reconte sobre l'edició de Bofarull ix que s'entregaren 1.018 cases a repobladors catalans i 597 a gent procedent d'Aragó. Quan se comprovà que el cavaller aragonés Artal de Luna, primer nom que consta en el Repartiment i que, com demostren els documents publicats per Huici-Ampar Cabanes, documents, II nº 243, va rebre el títul de propietat: "Artallus de Luna alqueriam de Paterna et Manezar" no consta en l'edició de Bofarull per estar tachada, aixina es va vore necessari de fer una nova edició.

En l'any 1979, Cabanes-Ferrer publicaren una nova edició del Llibre del Repartiment i arribaren a la conclusió que el Repartiment era un protocol notarial en el qual s'anotaven tots els oferiments que el rei feya als cavallers que li ajudaven en la Conquista de Valéncia. Quan la donació es realisava s'estenia el títul de propietat (dels quans se'n conserven molts), al mateix temps se tachava el nom com a prova de que la donació ya s'havia fet.

El contrast entre el Llibre del Repartiment i els títul de propietat demostren que el reconte de Bofarull deixa vore els que varen vindre per les bules oferides pel Papa Gregori IX i se'n varen anar sense contribuir a la repoblació de Valéncia, sent, puix, el seu reconte de donacions totalment erròneu.

Cabanes-Ferrer amprant métodos professionals i contrastant: Repartiment, Títuls de propietat, Llibres d'aveïnament i cròniques tant musulmanes com cristianes demostren que la població valenciana va aumentar a soles un 5% en la repoblació cristiana i d'eixe percentage, l'aportació catalana va ser mínima, lo que negaria totes les tesis catalanistes.

Al sorgir la Renaixença, el seu gran impulsor Teodor Llorente, secretari de Lo Rat Penat, fixant-se en el text de Bofarull, el va usar en la seua colaboració de La colecció, Espanya. "Els seus monuments i arts. Sa naturalea e història. Valéncia" (Barcelona 1887,tom I, p.88). Alguns valencians se varen decantar al catalanisme influïts del gran prestigi de Llorente.

Vore també

Bibliografia

Enllaços externs