Diferència entre les revisions de "El Vilar"
Llínea 41: | Llínea 41: | ||
| Alcalde_10 = José Vidal Balaguer Aparicio (2015-2016) | | Alcalde_10 = José Vidal Balaguer Aparicio (2015-2016) | ||
Vicente Portolés Peñalver (2016-2019) | Vicente Portolés Peñalver (2016-2019) | ||
− | | Partit_10 = | + | | Partit_10 = Villar Puede |
[[EUPV]] | [[EUPV]] | ||
| Alcalde_11 = Mª Ángeles Beaus Crespo (2019-2022) | | Alcalde_11 = Mª Ángeles Beaus Crespo (2019-2022) |
Última revisió del 18:05 15 jun 2024
El Vilar (en castellà Villar del Arzobispo), nomenat en temps dels moros Benaduf, és un municipi de la Comunitat Valenciana que pertany a la comarca d'Els Serrans, en la província de Valéncia.
Geografia[editar | editar còdic]
El Vilar es troba situat a 16 graus 4 minuts de llongitut i a 39 graus 46 minuts de latitut, assentat sobre un tossal que domina el camp dels nous regadius del Túria, és l'entrada cap a la zona serrana d'Andilla i centre comarcal activíssim, pertanyent a la comarca d'Els Serrans de Valéncia.
Els Serrans és una comarca dura i austera, agrest i bella al mateix temps, creuada per un amagatall de rambles i barrancs i ariçonada de cimes rocoses que ronden els mil metros d'altitut, coberta de tant en tant per ombriues pinades o chicotetes vinyes.
La fisonomia de El Vilar és una mescla de montanyes i planes, les seues montanyes són riques en materials argilosos i les seues planes són utilisades per a l'agricultura.
Història[editar | editar còdic]
La seua història es remonta als romans i ibers, començant a tindre el seu floriment en els àraps en l'any 711, la seua primera ubicació va ser a 5 quilómetros de l'actual El Vilar, en la partida de La Torre, pertanyent aixina la població al Regne Moro de Valéncia, conquistat este per D. Jaume I d'Aragó, la població és donada al Bisbe de Valéncia, que a la seua volta la ven a D. Hurtado de Lihori (Un dels 380 Cavallers que varen acompanyar el Rei Jaume I en la conquista de Valéncia), passant despuix cap a l'any 1300 a D. Eximix Perez de Arenós, baró d'Andilla, fent este últim entrega de la població al Bisbe i capítul de Valéncia, sent D. Raimundo Gaston qui governava la Mitra de Valéncia, va ser autorisat en 1323 pel Rei, per a expulsar els pocs moros de El Vilar, sent repoblat este per quinze Cristians Vells i fent-los donació per sempre als nous pobladors, a condició de residir en ell.
Administració[editar | editar còdic]
Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
---|---|---|
1979 - 1983 | Rafael Beaus España | ADM |
1983 - 1987 | Rafael Beaus España | PSPV-PSOE |
1987 - 1991 | Rafael Beaus España | PSPV-PSOE |
1991 - 1995 | Luis Aparicio Ibáñez | PPCV |
1995 - 1999 | Luis Aparicio Ibáñez(1995-1997)
Bernardo Mínguez (1997-1999) |
PPCV |
1999 - 2003 | Miguel Adrián | PPCV |
2003 - 2007 | Julio Burgos Veintimilla (2003-2004)
José Luis Valero (2004-2007) |
PSPV-PSOE |
2007 - 2011 | José Luis Valero (2007-2009)
Eduardo Gómez Martínez (2009-2011) |
EUPV |
2011 - 2015 | Carmen Porter Jarrín | PPCV |
2015 - 2019 | José Vidal Balaguer Aparicio (2015-2016)
Vicente Portolés Peñalver (2016-2019) |
Villar Puede |
2019 - 2023 | Mª Ángeles Beaus Crespo (2019-2022)
Vicente Portolés Peñalver (2016-2019) |
PSPV-PSOE |
2023 | Mª Ángeles Beaus Crespo | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
La població conta en 3.700 habitants segons el cens del INE de l'any 2023.
Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
1795 | 1960 | 1990 | 1994 | 1998 | 2002 | 2006 | 2010 | 2014 | 2018 | 2021 | 2023 | ||||||||
2.250 | 3.973 | 3.433 | 3.345 | 3.394 | 3.305 | 3.801 | 3.952 | 3.665 | 3.579 | 3.576 | 3.700 |
Economia[editar | editar còdic]
El Vilar és una població la principal font d'ingressos de la qual és l'agricultura de secà, des de fa algun temps es transforma l'agricultura, passant esta a ser de regadiu gràcies al pantà de Benaixeve, una menor influència té l'indústria i el transport.
Hi ha una indústria minera d'extracció d'argila, els materials de la qual s'usen en les fabriques de taulellets de la província de Castelló.
Festes[editar | editar còdic]
Les Festes Patronals de El Vilar se celebren els dies 24 de giner (Mare de Deu de la Paz) i 16 d'agost (Sant Roc), la festa que més gent atrau a la població són els carnavals, que comencen el dijous anterior al dimecres de cendra.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de El Vilar
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
- INE. Població de El Vilar
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Llibres D. Vicente Llatas Burgos, El Vilar
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre El Vilar.
Municipis de Els Serrans | |
---|---|
Les Alcubles • Alpont • Andilla • Ares dels Olms • Benaixeve • Bugarra • Calles • Chelva • Chestalgar • Chulilla • Domenyo • Figueroles dels Serrans • La Llosa del Bisbe • Pedralba • Sot de Chera • Titagües • Toixa • El Vilar • La Yesa |