Diferència entre les revisions de "Joan Reglà"
Anar a la navegació
Anar a la busca
(→Cites) |
|||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
| − | L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà: | + | * L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà: |
{{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà en òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}} | {{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà en òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}} | ||
| Llínea 39: | Llínea 39: | ||
{{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra en l'Universitat de Valéncia, a on ensenyà en òptima efectivitat docent fins a l'any 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i atres feu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}} | {{Cita|''... guanyà la mateixa càtedra en l'Universitat de Valéncia, a on ensenyà en òptima efectivitat docent fins a l'any 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i atres feu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;''}} | ||
| + | |||
| + | * Sobre la repoblació del [[Regne de Valéncia]] durant la Reconquista: | ||
| + | |||
| + | {{Cita|Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.|[[Ampar Cabanes]]}} | ||
== Referències == | == Referències == | ||
Revisió de 12:04 8 jun 2024
| Joan Reglà i Campistol | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador. | ||
| Naiximent: | 1917 | ||
| Lloc de naiximent: | Bàscara, Girona, Espanya | ||
| Defunció: | 1973 | ||
| Lloc de defunció: | Sant Cugat del Vallés, Barcelona, Espanya | ||
Joan Reglà i Campistol (Bàscara, Girona, 1917 - † Sant Cugat del Vallés, Barcelona, 1973) fon un historiador i professor universitari d'ideologia catalanista.
Biografia
Joan Reglà fon doctor en Filosofia i Lletres i llicenciat en Dret.
El seu principal camp d'estudi fon l'història de la Corona d'Aragó, en particular atenció a temes com el bandolerisme català i les conseqüències de l'expulsió dels moriscs en el Regne de Valéncia i atres llocs d'Espanya. Fon discípul de Jaume Vicens Vives.
En l'any 1959 accedí a la càtedra d'Història Moderna d'Espanya de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'Universitat de Valéncia.
Des de l'any 2002, la Biblioteca d'Humanitats de l'Universitat de Valéncia porta el seu nom. Eixe mateix any, l'Institut d'Estudis Catalans va establir el Premi Joan Reglà per a premiar els treballs d'història dels sigles XV i XVI dels territoris, segons eixa institució, de parla catalana.
Obra
- El bandolerisme català del Barroc, 1966.
- Estudios sobre los moriscos, 1974.
- Aproximació a la història del País Valencià (sic), 1978.
- Els virreis de Catalunya, 1980.
- Historia de Cataluña, 1973.
Cites
- L'enciclopèdia catalana diu, entre atres coses, de Joan Reglà:
... guanyà la mateixa càtedra a la Universitat de València, on ensenyà en òptima efectivitat docent fins el 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i altres féu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;
Que en valencià podem traduir com a:
... guanyà la mateixa càtedra en l'Universitat de Valéncia, a on ensenyà en òptima efectivitat docent fins a l'any 1971. Juntament en Tarradell, Dolç, Giralt i atres feu pujar el nivell científic i de catalanitat de la facultat;
- Sobre la repoblació del Regne de Valéncia durant la Reconquista:
Joan Reglà, Catedratic d'Historia, catala per a mes senyes, diu sobre la repoblacio posterior a la reconquista: "els pioners aragonesos i catalans de l'esmentada repoblació doscentista no passaven de ser una minoria molt prima", coincidint en Ubieto, Huici Miranda (u dels millors arabistes d'Europa) i Mateu i Llopis que considerava que en la repoblacio cristiana del Regne de Valencia va haver prevalencia d'un fondo indigena. Esta corrent historica es estudiada i defesa per ilustres investigadors com: Roque Chabás, Honorio García, Carreras i Candi, Julián Ribera, Ambrosio Huici Miranda, Gual Camarena, Julià San Valero Aparisi, Antonio Ubieto Arteta, Roca Traver, Thomas F. Glick, R.I. Burns, Vicent Simó Santonja, Desamparats Cabanes, Ramón Ferrer, Lleopolt Peñarroja, Gómez Bayarri i un llarc etcetera.