Diferència entre les revisions de "Kurt Baldinger"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Kurt Baldinger | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Suïssa]] | ||
| + | | ocupació = Llingüiste i filòlec. | ||
| + | | data_naix = [[17 de novembre]] de [[1919]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Binningen]], [[Suïssa]] | ||
| + | | data_mort = [[17 de giner]] de [[2007]] | ||
| + | | lloc_mort = [[Heidelberg]], [[Alemània]] | ||
| + | }} | ||
'''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - † [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica. | '''Kurt Baldinger''' ([[Binningen]], [[Suïssa]], [[17 de novembre]] de [[1919]] - † [[Heidelberg]], [[Alemània]], [[17 de giner]] de [[2007]]) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica. | ||
Revisió de 11:56 28 maig 2024
| Kurt Baldinger | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Suïssa | ||
| Ocupació: | Llingüiste i filòlec. | ||
| Naiximent: | 17 de novembre de 1919 | ||
| Lloc de naiximent: | Binningen, Suïssa | ||
| Defunció: | 17 de giner de 2007 | ||
| Lloc de defunció: | Heidelberg, Alemània | ||
Kurt Baldinger (Binningen, Suïssa, 17 de novembre de 1919 - † Heidelberg, Alemània, 17 de giner de 2007) fon un llingüiste i filòlec suís que realisà importants contribucions a la romanística en els dominis gal-romànic i iber-romànic, en treballs de lexicografia, llingüística històrica, etimologia i semàntica.
Biografia
Kurt Baldinger naixqué en la localitat de Binningen, junt a Basilea, i als dotze anys va perdre al seu pare, professor d'ensenyança secundària. Despuix de concloure el bachillerat en l'any 1938, va començar a treballar com a monitor titulat d'Educació física en un liceu de l'Alta Engadina, mentres estudiava en les Universitats de Ginebra i Basilea, diplomat com a professor d'ensenyança mija i superior en les disciplines de filologia germànica, filologia francesa i història.
En l'any 1947 va contraure matrimoni en Heidi Isler, en qui tindria quatre filles.
En 1948 es va doctorar en l'Universitat de Basilea en una tesis sobre Sufixos colectius i el concepte de colectivitat en francés, baix la direcció de l'eminent romaniste Walther von Wartburg, del que es convertiria en discípul i en un dels principals colaboradors del seu Diccionari Etimològic Francés, que va alcançar els vinticinc volums.
La seua condició de ciutadà suís, com el seu mestre, va permetre a Baldinger traspassar les fronteres de la Guerra Freda. Aixina, va poder ser contractat com a professor en l'Universitat Humboldt de Berlín, llavors en la República Democràtica Alemana (RDA), succeint a von Wartburg en la càtedra de Llingüística i Filologia romàniques, en la que va permanéixer fins que en 1957 es va traslladar a l'Universitat de Heidelberg, a on permaneixeria el restant de la seua vida, encara que fins a 1962 va mantindre el seu lloc com a director de l'Institut de Llengües Romàniques en l'Acadèmia de Ciències de la R.D.A., en Berlín Est. En 1958, als 39 anys d'edat, Baldinger fon elegit membre de l'Acadèmia de Ciències de Heidelberg, una de les de major prestigi d'Alemània.
(Secció per completar)