Diferència entre les revisions de "Jofré de Borja"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No se mostra una edició intermija del mateix usuari)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Jofré de Borja''' i Cattanei ([[Roma]], [[1481]] - † [[1516]]), príncip de Squillace i duc de Cariati, fon un dels membres de la saga valenciana dels Borja, fill de [[Roderic de Borja]], despuix [[Papa]] [[Alexandre VI]].
+
'''Jofré de Borja''' i Cattanei ([[Roma]], [[1481]] - † [[1516]]), príncip de Squillace i duc de Cariati, fon un dels membres de la saga valenciana dels [[Borja]], fill de [[Roderic de Borja]], despuix [[Papa]] [[Alexandre VI]].
  
 
== Filiació ==
 
== Filiació ==
Llínea 11: Llínea 11:
 
L'enllaç es celebrà en l'any [[1494]] en el Castell Nou de [[Nàpols]]. En l'invasió dels francesos de Carles VIII i la mort d'Alfons II, la parella es va traslladar en l'any [[1496]] a [[Antiga Roma|Roma]]. En l'any [[1506]], quan ya havien retornat a Nàpols, morí Sança sense descendència.
 
L'enllaç es celebrà en l'any [[1494]] en el Castell Nou de [[Nàpols]]. En l'invasió dels francesos de Carles VIII i la mort d'Alfons II, la parella es va traslladar en l'any [[1496]] a [[Antiga Roma|Roma]]. En l'any [[1506]], quan ya havien retornat a Nàpols, morí Sança sense descendència.
  
Jofré es va tornar a casar en Maria Milà d'Aragó, filla del primer comte d'[[Albaida]], en qui va tindre quatre fills.
+
Jofré es va tornar a casar en Maria Milà d'Aragó, filla del primer comte d'[[Albaida]], en qui va tindre quatre fills.  
  
 
== Vore també ==
 
== Vore també ==

Última revisió del 18:26 27 maig 2024

Jofré de Borja i Cattanei (Roma, 1481 - † 1516), príncip de Squillace i duc de Cariati, fon un dels membres de la saga valenciana dels Borja, fill de Roderic de Borja, despuix Papa Alexandre VI.

Filiació[editar | editar còdic]

Jofré fon el quart fill del cardenal Roderic de Borja i de la seua amant Vannozza Cattanei. Roderic desconfiava de la seua paternitat i no es va preocupar molt pel seu futur, a diferència dels títuls i riquees que va procurar pels seus germans majors Joan, Cèsar i Lucrècia.

Matrimonis[editar | editar còdic]

Pero la necessitat del Papa Borja de reforçar aliances en atres famílies el va conduir a reconéixer a Jofré com a fill llegítim i a convindre el seu matrimoni, quan a soles tenia 13 anys, en la filla illegítima d'Alfons II de Nàpols, Sança d'Aragó. Per este matrimoni rebé del rei el títul de primer príncep de Squillace i duc de Cariati, en Calàbria.

L'enllaç es celebrà en l'any 1494 en el Castell Nou de Nàpols. En l'invasió dels francesos de Carles VIII i la mort d'Alfons II, la parella es va traslladar en l'any 1496 a Roma. En l'any 1506, quan ya havien retornat a Nàpols, morí Sança sense descendència.

Jofré es va tornar a casar en Maria Milà d'Aragó, filla del primer comte d'Albaida, en qui va tindre quatre fills.

Vore també[editar | editar còdic]