Diferència entre les revisions de "Vallanca"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - ' després ' a ' despuix ')
 
(No es mostren 23 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Vallanca''' és un municipi de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]].  
+
[[Archiu:1-Rincón-Vallanca paisajeUrbano (2015)0118.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista de Vallanca]]
 +
[[Archiu:Església de la Mare de Déu dels Àngels de Vallanca.jpg|300px|miniaturadeimagen|Iglésia de la Mare de Deu dels Àngels de Vallanca]]
 +
[[Archiu:1-Negrón-caserío (2005)-1.jpg|300px|miniaturadeimagen|Pedania de Negrón, en Vallanca.]]
 +
'''Vallanca''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]] que es troba en la comarca del [[Racó d'Ademús]], en la [[província de Valéncia]].
  
−
Llimita en [[Ademús]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Castielfabit]] en la mateixa comarca; i en [[Salvacañete]], [[Moya]], [[Algarra]] i [[Casas de Garcimolina]] en la [[província de Conca]], [[Castella-la Mancha]]).
+
== Geografia ==
 +
Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu [[Bohílgues]], que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu [[Túria]] a l'altura d'Ademús.
  
−
== Geografia ==
+
El municipi posseïx dos núcleus de població, la pròpia Vallanca i la pedania de Negrón.
−
Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el [[riu Bohilgues]], que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu [[Túria]] a l'altura d'Ademús.
 
  
−
=== Núcleus ===
+
==== Localitats fitants ====
−
* Vallanca
+
Llimita en [[Ademús]], [[Cases Altes]], [[Cases Baixes]] i [[Castielfabit]] en la mateixa comarca; i en [[Salvacañete]], [[Moya]], [[Algarra]] i [[Casas de Garcimolina]] en la [[província de Conca]], ([[Castella-la Mancha]]).
−
* [[Negrón]]
 
  
 
== Història ==
 
== Història ==
Llínea 14: Llínea 16:
  
 
A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any [[1695]], quan [[Carles II de Castella|Carles II]] va otorgar a Vallanca el títul de ''vila real'', convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.
 
A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any [[1695]], quan [[Carles II de Castella|Carles II]] va otorgar a Vallanca el títul de ''vila real'', convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.
 +
 +
== Administració ==
 +
{{Alcaldes_Espanya
 +
  | Alcalde_1 = Ricardo Iñesta Férriz
 +
  | Partit_1 = [[UCD]]
 +
  | Alcalde_2 = José León Bonacho
 +
José Coscolla Domingo
 +
  | Partit_2 = [[PSPV-PSOE]]
 +
[[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_3 = Amador Sánchez Sánchez
 +
  | Partit_3 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_4 = Amador Sánchez Sánchez
 +
  | Partit_4 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_5 = Amador Sánchez Sánchez
 +
  | Partit_5 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_6 = Amador Sánchez Sánchez
 +
  | Partit_6 = [[PSPV-PSOE]]
 +
  | Alcalde_7 = José Antonio Morales Arnalte
 +
Núria Millán Eslava
 +
  | Partit_7 = [[PPCV]]
 +
[[PPCV]]
 +
  | Alcalde_8 = Núria Millán Eslava
 +
  | Partit_8 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_9 = Núria Millán Eslava
 +
  | Partit_9 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_10 = Ruth Sánchez Ferriz
 +
  | Partit_10 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_11 = Ruth Sánchez Ferriz
 +
  | Partit_11 = [[PPCV]]
 +
  | Alcalde_12 = Ruth Sánchez Ferriz
 +
  | Partit_12 = [[PPCV]]
 +
}}
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==
 +
Conta en 144 habitants en l'any [[2023]] segons les senyes del cens del [[INE Espanya|INE]].
 +
 +
<center>
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
{| align="center" {{tablabonita}}
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
!bgcolor=pink colspan=20 style="color:black;"|Evolució demogràfica
 
|-
 
|-
  
−
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2018]]
+
![[1990]] !! [[1992]] !! [[1994]] !! [[1996]] !! [[1998]] !! [[2000]] !! [[2002]] !! [[2004]] !! [[2006]] !! [[2008]] !! [[2010]] !! [[2018]] !! [[2021]] !! [[2023]]
 
|-
 
|-
−
| align=center| 281 || align=center| 248 || align=center| 243 || align=center| 240 || align=center| 236 || align=center| 235 || align=center| 209 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 170 || align=center| 148 || align=center| 126
+
| align=center| 281 || align=center| 248 || align=center| 243 || align=center| 240 || align=center| 236 || align=center| 235 || align=center| 209 || align=center| 190 || align=center| 168 || align=center| 170 || align=center| 148 || align=center| 126 || align=center| 136 || align=center| 144
 
|}
 
|}
 +
</center>
  
 
== Economia ==
 
== Economia ==
−
La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els [[cereal|cereals]], fruiters i [[raïm|vinyes]]. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, [[blat]] de moro, [[hortalices]] i fruiteres, especialment [[poma|pomes]]. Ademés de l'omnipresent [[armela]], la [[nou]] és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de [[porc|porcí]] i [[ovella|ovelles]].
+
La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els [[cereal|cereals]], fruiters i [[raïm|vinyes]]. En les aigües del riu [[Bohílgues]] es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, [[blat]] de moro, [[hortalices]] i fruiteres, especialment [[poma|pomes]].  
 +
 
 +
Ademés de l'omnipresent [[armela]], la [[nou]] és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de [[porc|porcí]] i [[ovella|ovelles]].
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
* [[Anex:Municipis de la província de Valéncia]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
<references />
 +
* [https://www.vallanca.es/ Ajuntament de Vallanca]
 +
* [https://www.dival.es/es Diputació provincial de Valéncia]
 +
* [https://www.fvmp.es/fvmp3/guia Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística] D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment
 +
* [https://www.ine.es/nomen2/index.do?accion=busquedaDesdeHome&nombrePoblacion=Vallanca INE. Població de Vallanca]
 +
* [https://web.archive.org/web/20150216011800/http://www.ive.es/ Instituto Valenciano de Estadística]
  
 
== Bibliografia ==
 
== Bibliografia ==
−
*Eslava Blasco, Raúl: ''Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso''. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7  
+
* [[Ampar Cabanes|Cabanes Pecourt, María de los Desamparados]], [[Abelardo Herrero Alonso|Herrero Alonso, Abelardo]] i [[Ramón Ferrer Navarro|Ferrer Navarro, Ramon]]. ''Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana'' (Valencia, 1981) VV.AA.
−
*Rodrigo Alfonso, Carles: ''Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz''. Vallanca, 2000.  
+
* [[Antoni Josep Cavanilles|Cavanilles, Antoni Josep]]. ''Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia'' Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
−
*Pardo Pardo, Fermín: ''Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca''. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.
+
* Eslava Blasco, Raúl: ''Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso''. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7  
 +
* Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
 +
* Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
 +
* [https://web.archive.org/web/20070126024634/http://www.portaveu.gva.es/guia/guiaComunicacion2005.pdf Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005]
 +
* Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
 +
* Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
 +
* Pardo Pardo, Fermín: ''Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca''. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.
 +
* Rodrigo Alfonso, Carles: ''Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz''. Vallanca, 2000
 +
* Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
−
* [http://www.vallanca.es/ Ajuntament de Vallanca]
+
{{commonscat|Vallanca}}
−
* [http://www.rincondeademuz.com/Vallanca.htm Web de la Mancomunitat]
+
 
−
* [http://www15.brinkster.com/1b4567/ Web no oficial de Vallanca]
+
* [http://vallanca.blogspot.com/ Bloc sobre Vallanca]
−
* [http://vallanca.blogspot.com/ Bloc de Vallanca]
 
−
* [http://www.ive.es/ Institut Valencià d'Estadística].
 
  
 
{{Municipis del Racó d'Ademús}}
 
{{Municipis del Racó d'Ademús}}

Última revisió del 18:09 15 maig 2024

Vista de Vallanca
Iglésia de la Mare de Deu dels Àngels de Vallanca
Pedania de Negrón, en Vallanca.

Vallanca és un municipi de la Comunitat Valenciana que es troba en la comarca del Racó d'Ademús, en la província de Valéncia.

Geografia[editar | editar còdic]

Vallanca està situada, de forma escalonada, en la part sur, a 973 m. d'altitut. Als seus peus discorre, profundament encaixonat, el riu Bohílgues, que naix en la partida de la Vega a uns 2 km. al sur de la població per a seguir serpentejant sobre pedra tosca fins a la seua desembocadura en el marge dret del riu Túria a l'altura d'Ademús.

El municipi posseïx dos núcleus de població, la pròpia Vallanca i la pedania de Negrón.

Localitats fitants[editar | editar còdic]

Llimita en Ademús, Cases Altes, Cases Baixes i Castielfabit en la mateixa comarca; i en Salvacañete, Moya, Algarra i Casas de Garcimolina en la província de Conca, (Castella-la Mancha).

Història[editar | editar còdic]

Vallanca ya apareix en la documentació d'escomençaments del sigle XIII com a parròquia inclosa en les terres d'Ademús, dins del bisbat de Sogorp. Llavors, en l'época migeval, fon rellevant per la seua situació fronterera en Castella: es tractava de la població més occidental de les terres d'Ademús.

A pesar de que configurà la segona parròquia del Terme General d'Ademús, la seua independència administrativa d'est últim no li va arribar fins a l'any 1695, quan Carles II va otorgar a Vallanca el títul de vila real, convertint-se en la tercera en esta distinció en la comarca del Racó, despuix de les dos viles històriques: Ademús i Castielfabit.

Administració[editar | editar còdic]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Periodo Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ricardo Iñesta Férriz UCD
1983 - 1987 José León Bonacho

José Coscolla Domingo

PSPV-PSOE

PSPV-PSOE

1987 - 1991 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE
1991 - 1995 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE
1995 - 1999 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE
1999 - 2003 Amador Sánchez Sánchez PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Antonio Morales Arnalte

Núria Millán Eslava

PPCV

PPCV

2007 - 2011 Núria Millán Eslava PPCV
2011 - 2015 Núria Millán Eslava PPCV
2015 - 2019 Ruth Sánchez Ferriz PPCV
2019 - 2023 Ruth Sánchez Ferriz PPCV
2023 Ruth Sánchez Ferriz PPCV

Demografia[editar | editar còdic]

Conta en 144 habitants en l'any 2023 segons les senyes del cens del INE.

Evolució demogràfica
1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2018 2021 2023
281 248 243 240 236 235 209 190 168 170 148 126 136 144

Economia[editar | editar còdic]

La seua base econòmica radica fonamentalment en l'agricultura, la ganaderia i l'explotació forestal, encara que esta última es troba molt agotada. Dins dels cultius de secà es troben els cereals, fruiters i vinyes. En les aigües del riu Bohílgues es reguen les hortes, en la qual es cullen cereals, blat de moro, hortalices i fruiteres, especialment pomes.

Ademés de l'omnipresent armela, la nou és l'atre frut sec que abunda en les zones humides del terme i que té fama per la seua calitat. La ganaderia conta en caps de porcí i ovelles.

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Bibliografia[editar | editar còdic]

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Eslava Blasco, Raúl: Vallanca y su patrimonio histórico-artístico religioso. Vallanca, 2006. ISBN 84-611-0024-7
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Pardo Pardo, Fermín: Música de la romería a la Virgen de Santerón y canciones populares de Vallanca. Recull i direcció de Fermín Pardo. Edició de E. G. Tabalet. Alboraya, 2000. 636-CD.
  • Rodrigo Alfonso, Carles: Vallanca, aproximación a un pueblo del Rincón de Ademuz. Vallanca, 2000
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons


Municipis de El Racó d'Ademús
Ademús  •  Cases Altes  •  Cases Baixes  •  Castielfabit  •  La Pobla de Sant Miquel  •  Torrebaixa  •  Vallanca
Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Vallanca&oldid=319626»