Diferència entre les revisions de "Tirisiti"
Anar a la navegació
Anar a la busca
| (No es mostren 14 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Tirisiti.jpg|thumb|Tirisiti]] | [[Archiu:Tirisiti.jpg|thumb|Tirisiti]] | ||
| − | '''Tirisiti''' | + | '''Tirisiti''' és un montage teatral de [[porrito|porritos]] que es realisa en la ciutat d'[[Alcoy]] ([[Alcoyà]]). Declarat '''Bé Immaterial d'Interés Cultural''' per la [[Generalitat Valenciana]]. Decret 192/2002, de [[26 de novembre]]. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'. |
| − | Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format | + | Este teatre és important per celebrar-se des del [[sigle XIX]] en lo que això representa de tradició. El '''Belem de Tirisiti''', que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en [[Nadal]], en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com [[Andrés Coloma, Clásico|el torero Clásico]]) en atres del naiximent de [[Jesús]], l'arribada dels [[Reis Macs]] o la celebració de les festes de [[Moros i Cristians]], tan característics de la ciutat. |
| − | Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major | + | Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interés al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a ''Tereseta'', lo que se sent és ''Tirisiti'', donant nom al personage principal i a la representació. |
Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al '''Teatre Principal'''. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del [[Nadal]] anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de [[decembre]]. | Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al '''Teatre Principal'''. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del [[Nadal]] anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de [[decembre]]. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer. | Este montage utilisa tant el [[valencià]] com el [[llengua castellana|castellà]], predominant el primer. | ||
| − | El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si | + | El llenguage és popular, en refranys i dits populars com ''Anar d'[[Herodes I Agripa|Herodes]] a [[Ponç Pilat|Pilatos]]'' o ''l'amo del comú quan no hi ha ningú''; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat. |
En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat. | En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat. | ||
| Llínea 28: | Llínea 28: | ||
*'''[[Sant Jordi]]'''. | *'''[[Sant Jordi]]'''. | ||
*'''[[Moros i Cristians]]'''. | *'''[[Moros i Cristians]]'''. | ||
| − | I ''un fum'' de personages com pastorets, romans, beates... | + | I ''un fum'' de personages com pastorets, romans, beates... inclús '''l'estrela de Belem''' té el seu moment ''estelar''. |
Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la [[Cavalcata dels Reixos|Cavalcada dels Reixos d'Alcoy]]. | Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la [[Cavalcata dels Reixos|Cavalcada dels Reixos d'Alcoy]]. | ||
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
Narrador: ''Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem<br /> | Narrador: ''Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem<br /> | ||
''tristes y afligidos por no encontrar posada...'' | ''tristes y afligidos por no encontrar posada...'' | ||
| − | *'''Belem'''. La representació del '''Belem''' i de | + | *'''Belem'''. La representació del '''Belem''' i de l'història sagrada té lloc en un primer moment, representant [[Josep de Nazaret|Sant Josep]] i a la [[Mare de Déu]] demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'[[Herodes el Gran|Herodes]] i la fugida de la Sagrada Família a [[Egipte]]. Tot això s'adorna en música popular. |
=== Part costumista === | === Part costumista === | ||
| Llínea 47: | Llínea 47: | ||
narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?... | narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?... | ||
* '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa. | * '''La missa'''. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa. | ||
| − | * '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico|Clásico]], el torero alcoyà, i | + | * '''El bou'''. Apareix un bou, que toreja [[Andrés Coloma, Clásico|Clásico]], el torero alcoyà, i despuix ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa. |
* '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos. | * '''Festes de Moros i Cristians'''. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de [[Moros i Cristians]] i l'''Aparició de Sant Jordi'' inclosos. | ||
narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br /> | narrador: ¿A on vas Tirisiti?<br /> | ||
| Llínea 54: | Llínea 54: | ||
== Cançons == | == Cançons == | ||
| − | Es tracta de nadalenques populars en Alcoy més ''L'entrà dels Reis'', música composta per a la cavalcada i alguna marcha mora: | + | Es tracta de [[Nadalenca|nadalenques]] populars en Alcoy més ''L'entrà dels Reis'', música composta per a la cavalcada i alguna marcha mora: |
Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi. | Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi. | ||
== Seu == | == Seu == | ||
[[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']] | [[Archiu:Teatre Principal. Des de la Plaça de Dins.JPG|thumb|Vista des de la '''[[Plaça de Dins]]''']] | ||
| − | '''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica | + | '''Teatre Principal'''. Proyectat per [[Joan Carbonell Satorre]], arquitecte municipal, (Alcoy, [[1774]] – [[1854]]). Utilisa part del Convent de [[Agustí d'Hipona|Sant Agustí]] per a la seua fabrica despuix de la [[desamortisació]], la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del [[sigle XX]] ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de '''Tirisiti''' el seu aforament es reduïx a 150 espectadors. |
| − | + | ||
== Bibliografia == | == Bibliografia == | ||
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962. | * ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962. | ||
| − | * ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». | + | * ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». Valéncia, Valencia Atracción, decembre 1965. |
* ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp. | * ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp. | ||
| − | * GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, | + | * GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, decembre 1998. |
* GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes ''(sic)''». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143. | * GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes ''(sic)''». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143. | ||
* LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), ''Betlem de Tirisiti'' (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5 | * LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), ''Betlem de Tirisiti'' (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5 | ||
| − | * OLTRA, Miquel. "Vorejant | + | * OLTRA, Miquel. "Vorejant l'història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valéncia: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X |
| − | * OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. | + | * OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. Valéncia, 2004 ISSN 0214-856 |
* [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21 cm., publicat l'any 1984] | * [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21 cm., publicat l'any 1984] | ||
Última revisió del 07:58 9 maig 2024
Tirisiti és un montage teatral de porritos que es realisa en la ciutat d'Alcoy (Alcoyà). Declarat Bé Immaterial d'Interés Cultural per la Generalitat Valenciana. Decret 192/2002, de 26 de novembre. Alta distinció de la Generalitat Valenciana al 'Mèrit Cultural'.
Este teatre és important per celebrar-se des del sigle XIX en lo que això representa de tradició. El Belem de Tirisiti, que és el seu nom complet, es representa en Alcoy en Nadal, en un format chicotet, barrejant elements populars alcoyans (com el torero Clásico) en atres del naiximent de Jesús, l'arribada dels Reis Macs o la celebració de les festes de Moros i Cristians, tan característics de la ciutat.
Els porritos són del tipo nomenat "de peu i vareta", esta manipulació característica, és un dels factors que aporten major interés al Belem. Qui representa el principal personage, parla en una llengüeta metàlica en la boca, per lo que quan apareix nomenant a Tereseta, lo que se sent és Tirisiti, donant nom al personage principal i a la representació.
Durant anys es representà en un barracó especialment habilitat, encara que actualment ha passat al Teatre Principal. El públic es conta per milers i la demanda sempre supera l'oferta del Nadal anterior, obligant a anticipar les representacions fins als primers dies de decembre.
Llenguage[editar | editar còdic]
Este montage utilisa tant el valencià com el castellà, predominant el primer.
El llenguage és popular, en refranys i dits populars com Anar d'Herodes a Pilatos o l'amo del comú quan no hi ha ningú; si be hi ha un joc de paraules, perqué el comú és també un atra forma de referir-se a l'excusat.
En les representacions se solen nomenar temes d'actualitat local o política, que Tirisiti comenta com de passada i sol cantar algun tema d'actualitat.
Personages[editar | editar còdic]
Teatre Principal d'Alcoy
- Tirisiti. El personage central. Tocat en una barretina, necessita diversos titelles, (en pijama, capot, en globo....).
- Narrador. Fora d'escena. Fa que els chiquets entenguen lo que diuen els personages a voltes de molt difícil comprensió. Quan narra en castellà imitant un pregoner ha d'exagerar la pronunciació castellana típica dels alcoyans valencià-parlants en vocals molt obertes i consonants valencianisades i expressions típiques traduïdes del valencià al castellà. Actualment el narrador sol ser interpretat per una dona.
- Tereseta. Dona de Tirisiti embolicada en el capellà.
- La Sagrada Família. Maria, Josep i Jesús.
- Ses Majestats Màgiques .
- El Sereno.
- L'agüelo. Vell remugador.
- Els Clercs. Un capellà, un sacristà i un escolà.
- Clásico. Torero alcoyà.
- Sant Jordi.
- Moros i Cristians.
I un fum de personages com pastorets, romans, beates... inclús l'estrela de Belem té el seu moment estelar. Molts d'estos personages es poden vore en carn i os en la Cavalcada dels Reixos d'Alcoy.
Argument i desenroll[editar | editar còdic]
Introducció[editar | editar còdic]
La representació escomença en la veu en off del narrador Dónes de molt antic dins d'estes veïnes terres de la Mariola....
Part sacra[editar | editar còdic]
Narrador: Ya salen los santos esposos de la ciudad de Belem
tristes y afligidos por no encontrar posada...
- Belem. La representació del Belem i de l'història sagrada té lloc en un primer moment, representant Sant Josep i a la Mare de Déu demanant posada, (Tirisiti (l'hostaler), els nega posada), el naiximent de Jesús, l'adoració dels pastors i la dels tres Reis Macs (tradicionalment en Alcoy el rei negre és Gaspar), la persecució d'Herodes i la fugida de la Sagrada Família a Egipte. Tot això s'adorna en música popular.
Part costumista[editar | editar còdic]
sereno:Ave María purísima, les quatre i sereno!
narrador: Sereno desperta al retor...
- El sereno. Entre esta part i la següent, molt més lúdica, es produïx un entremés còmic, en cançó inclosa per part del públic "el sereno s'ha perdut, en la font de la salut...". Els chiquets li pregunten al sereno ¿quina hora és?, establint-se un dialec en el que es discutix sobre l'hora.
tirisiti: Au Tereseta, vés-te'n a missa.
narrador: Tirisiti, ¿que tu no vas a missa?...
- La missa. Veem l'entrada a missa de la gent del poble, en música nadalenca, el sacristà tocant el cul a les beates i el personage de l'agüelo, que pega a Tirisiti i al sacristà. Ademés la dona de Tirisiti, Tereseta, està embolicada en el retor (el capellà), com es torna a vore a l'eixida de la missa.
- El bou. Apareix un bou, que toreja Clásico, el torero alcoyà, i despuix ho intenta Tirisiti (el narrador li fa creure que és manso), i al final resulta agafat dins de sa casa.
- Festes de Moros i Cristians. Sense solució de continuïtat sona un passodoble, escomençen les festes, en desfilades de esquadres de Moros i Cristians i l'Aparició de Sant Jordi inclosos.
narrador: ¿A on vas Tirisiti?
tirisiti: Me'n vaig, vaig a la lluna.
- Final (El globo de Milà). L'obra acaba quan Tirisiti fa la maleta i monta en un globo per a anar-se'n a la lluna, despedint-se del públic, el globo explota i Tirisiti cau a terra.
Cançons[editar | editar còdic]
Es tracta de nadalenques populars en Alcoy més L'entrà dels Reis, música composta per a la cavalcada i alguna marcha mora: Preludi; AI,Pep!; Barrabàs; Tam, pa-tam, tam; A la run, run; Feu-me llenya; Pastoret, ¿a on vas?; A Belem me'n vullc anar; La carabasseta i el moniatet; Yo sé una cançó; i Postludi.
Seu[editar | editar còdic]
Vista des de la Plaça de Dins
Teatre Principal. Proyectat per Joan Carbonell Satorre, arquitecte municipal, (Alcoy, 1774 – 1854). Utilisa part del Convent de Sant Agustí per a la seua fabrica despuix de la desamortisació, la seua frontera principal dona al carrer Sant Tomàs. A lo llarc del sigle XX ha segut utilisat com a cine. En l'actualitat ha segut restaurat i s'utilisa com a sala de teatre i concerts. Per a les representacions de Tirisiti el seu aforament es reduïx a 150 espectadors.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alcoi, Imp. La Victoria, 1962.
- ESPÍ VALDÉS, Adrián. «Estampas valencianas de la Navidad. El "Belém de Tirisiti" de Alcoy». Valéncia, Valencia Atracción, decembre 1965.
- ESPÍ VALDÉS, Adrián. El Belén de Tirisiti. Alacant, Sucesor de Such Serra y Cía, edició patrocinada per Librería Lloréns, 1979, 103 pp.
- GARCÍA, Macu. «Fitxa didàctica. Betlem de Tirisiti». Imatges Alcoi núm. 2, decembre 1998.
- GARCÍA LLOPIS, Josep. «El Betlem de Tirisiti i les filaes alcoyanes (sic)». Alcoi, Alcoy, Revista de la Fiesta de Moros y Cristianos, 1988, pp. 142-143.
- LLORENS, Ximo (Text), GRAU, Paco (Fotos), Betlem de Tirisiti (Col·lecció Els viatges de paper), Alcoi: Paco Grau, 2005 ISBN 84-609-8250-5
- OLTRA, Miquel. "Vorejant l'història. Els titelles valencians, del Betlem de Tirisiti a les companyies independents (1875-1975). Valéncia: MITA Publicacions, 2000 ISBN 84-930543-3-X
- OLTRA, Miquel; PAULO, Mar. "EL Betlem de Tirisiti: una proposta didàctica", Edetania. Estudios y propuestas de educación. N. 31. Valéncia, 2004 ISSN 0214-856
- [TIRISITI]. El Belem de Tirisiti. Alcoi, Ed. Teatro de Marionetas "Diamante y Rubí" – C.A.A.M., (s.d.). [díptic en informació de les representacions extraordinàries realisades en diferents països, una breu descripció dels personages i frases del text; 21 cm., publicat l'any 1984]
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Tirisiti.- Pàgina oficial en el text íntegre.