Diferència entre les revisions de "Emperador (Títul)"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 8 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
 +
{{atresusos|Emperador}}
 
Un '''emperador''', és el sobirà que governa un imperi, o un monarca que té com a vassalls a atres reis.​ És el títul de major dignitat, per damunt del rei.
 
Un '''emperador''', és el sobirà que governa un imperi, o un monarca que té com a vassalls a atres reis.​ És el títul de major dignitat, per damunt del rei.
  
Llínea 4: Llínea 5:
  
 
== Orige ==
 
== Orige ==
En l'any [[27 a. C.]], [[Octavio Augusto]] reunificà el món [[Antiga Roma|romà]] i va establir l'entitat política coneguda generalment com a [[Imperi romà]], el qual substituí a la República romana. No obstant no es va atrevir a assumir poders absoluts i quebrar d'esta manera el sistema polític de Roma, per l'eixemple que representava l'assessinat de Julio César en l'any [[44 a. C.]], precisament acusat pels senadors de voler acabar en les llibertats civils republicanes i retornar a l'antiga i infame Monarquia romana.
+
En l'any [[27 a. C.]], [[Octavio Augusto]] reunificà el món [[Antiga Roma|romà]] i va establir l'entitat política coneguda generalment com a [[Imperi romà]], el qual substituí a la República romana. No obstant no es va atrevir a assumir poders absoluts i quebrar d'esta manera el sistema polític de Roma, per l'eixemple que representava l'assessinat de [[Julio César]] en l'any [[44 a. C.]], precisament acusat pels senadors de voler acabar en les llibertats civils republicanes i retornar a l'antiga i infame Monarquia romana.
  
Per a uns [[Julio Cesar]] seria el primer Emperador i para atres el títul tindria orige en Octavio Augusto.
+
Per a uns Julio César seria el primer Emperador i para atres el títul tindria orige en Octavio Augusto.
 +
 
 +
== Llínea d'honor dels títuls nobiliaris ==
 +
{| class="wikitable"
 +
!style="background: #FFD700;"|[[Emperador (Títul)|Emperador]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Rei]] (antigament escrit "rey")<ref>{{DGLV|Rey}}</ref>
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Príncip]] (antigament dit "príncep")<ref>{{DGLV|Príncep}}</ref>
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Infant d'Espanya|Infant]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Duc]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Marqués]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Comte]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Vescomte]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Baró (Títul nobiliari)|Baró]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Senyor]]
 +
!style="background: #e3e3e3;"|[[Castellà]] (antigament dit "castlà")<ref>{{DGLV|Castlà}}</ref>
 +
|}
 +
 +
== Referències ==
 +
{{reflist}}
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Emperors}}
 +
{{DGLV|Emperador}}
  
 
[[Categoria:Societat]]
 
[[Categoria:Societat]]

Última revisió del 15:28 6 maig 2024

Per a atres usos d'este terme vore Emperador.

Un emperador, és el sobirà que governa un imperi, o un monarca que té com a vassalls a atres reis.​ És el títul de major dignitat, per damunt del rei.

Actualment, l'Emperador de Japó es l'únic monarca reinant que té encara el títul de "emperador".

Orige[editar | editar còdic]

En l'any 27 a. C., Octavio Augusto reunificà el món romà i va establir l'entitat política coneguda generalment com a Imperi romà, el qual substituí a la República romana. No obstant no es va atrevir a assumir poders absoluts i quebrar d'esta manera el sistema polític de Roma, per l'eixemple que representava l'assessinat de Julio César en l'any 44 a. C., precisament acusat pels senadors de voler acabar en les llibertats civils republicanes i retornar a l'antiga i infame Monarquia romana.

Per a uns Julio César seria el primer Emperador i para atres el títul tindria orige en Octavio Augusto.

Llínea d'honor dels títuls nobiliaris[editar | editar còdic]

Emperador Rei (antigament escrit "rey")[1] Príncip (antigament dit "príncep")[2] Infant Duc Marqués Comte Vescomte Baró Senyor Castellà (antigament dit "castlà")[3]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons