Diferència entre les revisions de "Anuket"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Text reemplaça - 'cridada' a 'nomenada')
Llínea 19: Llínea 19:
  
 
== Cult ==
 
== Cult ==
Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.
+
Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.  
  
 
== Referències ==
 
== Referències ==

Revisió de 16:41 5 maig 2024

Representació d'Anuket

Anuket, Anaka o Anqet​ (Anukis en grec) en la mitologia egipcíaca era una deesa de l'aigua, especialment de les catarates d'Asuán, regió a on era especialment adorada.

Nom

En egipcíac antic el seu nom significa: «la que abraça»,​ Rebia els epítets de «la regent de Nubia», «la Senyora del Sehel» en Elefantina, i «l'estreta», a image de les goles del Nil, les aigües del qual fertilisaven els camps en época d'inundació.

Iconografia

Dòna en corona cilíndrica de plomes que portava un ceptre de papir i el anj. El seu animal sagrat era la gasela dorcas, numerosa a la vora del Nil en la regió de la primera catarata, de la que s'ha descobert una necròpolis en Kômir, al sur d'Esna.

Mitologia

D'orige nubi, Anuket, en els seus pares Jnum i Satis (a voltes com a germana de Satis) componien, des de l'Imperi Mig, la tríade d'Elefantina encara que abans se la venerava com a filla de Ra. En algunes époques va ser nomenada «Mare del rei» puix se la mostrava alletant al faraó.​

En el periodo ptolemaico, també li la va associar en la luxúria i la sexualitat per extensió del seu paper fertilisador i en la closca cauri la forma de la qual recorda a la d'una vagina.

Sincretisme

Era identificada en la deesa Isis en Dendera i l'Illa de File, en époques posteriors també en Neftis.​ Els grecs la varen assimilar a Hestia.

Cult

Va ser venerada en Elefantina, File, Komir, Deir el-Medina, Dendera i en casi tota Nubia. Un important centre de cult era el temple de l'Illa de Sehel. La seua festa se celebrava el dia 7 del més de Thot, durant la riuada del Nil: la gent llançava al riu ore, joyes, i objectes preciosos en acció de gràcies per l'aigua, generadora de vida. En eixos dies s'alçava la prohibició de menjar determinats peixos, que eren consumits com a part del ritual.

Referències

  • "Anoukis", en: Encyclopædia Britannica, 9na. ed., Vol. II, Nueva York: Charles Scribner's Sons, 1878, p. 90
  • Assmann, Jan (2005) [2001], Death and Salvation in Ancient Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-4241-9
  • Traunecker, Claude (2001) [1992], The Gods of Egypt, Lorton, David (traductor), Cornell University Press, ISBN 0-8014-3834-9
  • Wilkinson, Richard H. (2003). The Complete Gods and Goddesses of Ancient Egypt. Thames & Hudson. pp. 145–146

Bibliografia

  • Budge, E. A. Wallis: El libro egipcio de los muertos. Málaga: Editorial Sirio, 2007. ISBN 978-84-7808-532-3
  • Grimal, Nicolas. Historia del Antiguo Egipto. Akal. ISBN 84-460-0621-9
  • Lara Peinado, Federico (2009). Libro de los Muertos (Julia García Lenberg, trad.) (5 edición). Madrid: Tecnos. ISBN 9788481642421
  • Melton, J. Gordon (2009), Encyclopedia of American Religions (8.ª edición), Gale Cengage Learning, ISBN 0-7876-9696-X

Enllaços externs

Commons