Diferència entre les revisions de "Plaça Fadrell (Castelló)"
m |
|||
| (No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | + | [[Archiu:Fadrell3.jpg|thumb|250px|Plaça Fadrell]] | |
| − | [[Archiu: | + | La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic [[Convent dels Dominics (Castelló)|Convent dels Dominics]] i dèu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell. |
| − | La '''plaça Fadrell''', està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de [[Castelló]]. Se troba al costat mateix de la [[Plaça Na Violant (Castelló)|plaça de Na Violant]]. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i | ||
== Història == | == Història == | ||
| − | La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també | + | La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any [[1890]], traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també vàries cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el [[sigle XVI]] que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'[[Iglésia de Sant Vicent Ferrer (Castelló)|Iglésia de Sant Vicent Ferrer]]. |
El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado. | El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any [[1934]] pero l'actual traçat és de [[1993]] quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado. | ||
| Llínea 17: | Llínea 16: | ||
== Utilisació == | == Utilisació == | ||
| − | És un lloc molt | + | És un lloc molt freqüentat pels ciutadans, be per passeig o estància en les terraces dels restaurants o bars de la zona. En l'actualitat se celebra tots els anys, durant els [[Dumenge|dumenges]], el nomenat "Mercat de la Taronja" en temporada de collita, en el que els llauradors de Castelló oferixen el seu producte directament als consumidors. |
[[Categoria:Arquitectura valenciana]] | [[Categoria:Arquitectura valenciana]] | ||
[[Categoria:Places del Regne de Valéncia]] | [[Categoria:Places del Regne de Valéncia]] | ||
[[Categoria:Castelló de la Plana]] | [[Categoria:Castelló de la Plana]] | ||
Última revisió del 12:46 20 abr 2024
La plaça Fadrell, està situada entre els carrers Guitarriste Tàrrega i Segarra Ribés de la ciutat de Castelló. Se troba al costat mateix de la plaça de Na Violant. Era la plaça a on se trobava la Beneficència, l'antic Convent dels Dominics i dèu el seu nom de l'antiga partida o Castell de Fadrell.
Història[editar | editar còdic]
La plaça naixqué pel traçat urbà del nomenat eixample de Castelló en l'any 1890, traçat que feu l'arquitecte Godofredo Ros de Ursinos. Fins ad eixe moment el lloc era la confluència de diversos camins d'horta, com és el cas del camí de Sant Josep i que més tart es convertiria en l'avinguda de Casalduch. També passava la séquia Major. En l'entorn havia varios carrers com el carrer Asensi i el carrer Governador i també vàries cases. Estaven les restes del convent del Dominics, que fon fundat en el sigle XVI que sería el lloc que ocuparia la Beneficència i l'Iglésia de Sant Vicent Ferrer.
El nom de la plaça i el proyecte daten de l'any 1934 pero l'actual traçat és de 1993 quan estava d'alcalde, Joaquín Tirado.
Descripció[editar | editar còdic]
És una plaça pavimentada en gran part peatonal, en assents que recorden el modernisme de Gaudí, ya que s'ha utilisat la tècnica del trencadís, té una escultura en bronze en homenage al llaurador, personage principal de les terres castellonenques en l'época migeval, degut al seu clima i als drets de prioritat de rec de la séquia Major que passa per la plaça.
En el centre de la plaça Fadrell trobem una escultura de grans dimensions que recorda les partides de llaurança del terme de Castelló. En l'antic solar de l'antiga Beneficència hui s'alça l'edifici del Conservatori Professional de Música i l'Escola d'Arts i Oficis Artístics. Actualment sols se conserva el claustre de l'antic convent dels Dominics.
Utilisació[editar | editar còdic]
És un lloc molt freqüentat pels ciutadans, be per passeig o estància en les terraces dels restaurants o bars de la zona. En l'actualitat se celebra tots els anys, durant els dumenges, el nomenat "Mercat de la Taronja" en temporada de collita, en el que els llauradors de Castelló oferixen el seu producte directament als consumidors.