Lavandeires

Representació de les lavandeires per la nit

Les lavandeires (en espanyol lavanderas, en vasc garbigileak, en asturià llavanderes),​ són esperits de la mitologia gallega i del folclore espanyol, en orige en la mitologia celta, que també apareixen en el nort d'Espanya i Portugal, Bretanya, França, Escòcia i Irlanda.

Segons les diferents llegendes o mits són velles arrugades que freqüenten els rius, lavaders i fonts, a on treballen en gest hipnòtic i incansable, invitant als que passen prop a ajudar-les (i si li demanen que els ajude a escórrer la roba, deurà anar en conte de no fer-ho en el mateix sentit que elles).

A voltes se les representa dormint en les branques de les carrasques o en les grutes dels boscs, i en moltes tradicions apareixen en nits de lluna plena (o també sense lluna) a la vora dels rius, a on llaven els llançols tacats en sanc que mai desapareix. Víctimes d'una maldicció o superstició semblen referir-se a dònes que varen morir en el part o que varen deixar morir als seus fills sense batejar-los (en la versió catòlica tradicional). Demanen ajuda als vius per a retortillar i escórrerr els seus llançols, i si per por o insolidariat es neguen, el gest pot causar-los la mort.

En la mitologia celta arreplegada en les llegendes de Cu Chulainn, el druïda amic del protagoniste li advertix abans de la batalla de que hi ha una lavandeira en el riu i que si ell s'acosta allí morirà. L'héroe li respon que no tem que un fantasma llave roba ensanguinada. I, més tart, mor en la batalla.

Atres característiques

Es presenten com a dònes (jóvens o velles) que es poden vore les nits de lluna plena o en les primeres llums de l'alba, que llaven en els rius o fonts llançols o draps, normalment tacats de sanc i que demanen als transeünts que els ajuden a escórrer les penyores que acaben de llavar.

• Si la dòna és major tindrà el cabell blanc i el rostre molt arrugat. Els seus ulls solen estar enrogits i visten de negre o groc. Tenen una veu desagradable i li les reconeix molt be pel sò que fan en les pales colpejant els llançols que estan llavant en l'aigua.

• Si la dòna és jove, tindrà gran bellea i sol ser apanollada (cabell roig). Normalment se les sent cantar i tenen una veu molt seductora.​

Per estes característiques, d'ací prové la llegenda de la Siguanaba, una versió americana d'esta mateixa llegenda que es diu que és una dòna que llava roba pels rius, estanys o fonts d'aigua, que seduïx als hòmens per a despuix matar-los. De fet, són el mateix personage, la llegenda del qual va ser duta pels conquistadors espanyols a Amèrica, en tal de controlar la població indígena en el nou món.​

Hi ha històries que diuen que si vols trobar-te en una lavandeira deuràs recórrer 7 o 9 fonts d'aigua, de les que no sequen en estiu. Quan vages per la sèptima o la novena segur que et trobaràs en una d'elles.

Referències

• Bousquet, Antón (2018). The World Of The Gauls. Foundation(s) of a Celtic Philosophy. Koadig. p. 37-38.
• Caesar, Julius; Hammond, Carolyn (translator) (1998). The Gallic War. The Gallic War, p. 128. ISBN 0-19-283582-3
• Cotterell, Arthur (1997). «The Encyclopedia of Mythology: Classical, Celtic, Norse». Anness Publishing Ltd.
• Eliade, Mircea. Historia de las ideas y las creencias religiosas II. De Gautama Buda al triunfo del cristianismo. Buenos Aires: 1999, p. 176
• La leyenda de las lavanderas de la noche
• Mitologia Gallega

Bibliografia

• Campos, Viviana (2003). El Mágico Mundo de los Celtas. Grijalbo: Buenos Aires, 2003. ISBN 978-950-28-0297-8
• D'Arbois de Jubainville, H. «El Ciclo Mitológico irlandés y la mitología céltica». Barcelona, 1987
• Green, Miranda. Symbol and image in celtic religious art. Routledge. Nueva York: 2004. pp. 88 - 89
• Mircea Eliade, A History of Religious Ideas, Vol. 2. University of Chicago Press (1982). § 171
• Monaghan, Patricia (2009), The Encyclopedia of Celtic Mythology and Folklore, Infobase Publishing, ISBN 978-1-4381-1037-0

Enllaços externs

Commons

• Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Lavandeires.