Joan Peset

Joan Batiste Peset Aleixandre
Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Mege i polític.
Naiximent:	2 de juliol de 1886
Lloc de naiximent:	Godella, Regne de Valéncia, Espanya
Defunció:	24 de maig de 1941
Lloc de defunció:	Paterna, Regne de Valéncia, Espanya

Joan Batiste Peset Aleixandre (Godella, 2 de juliol de 1886 - † Paterna, 24 de maig de 1941) fon un mege, catedràtic d'universitat, escritor i polític valencià d'ideologia d'esquerres i republicana.

Rector de l'Universitat de Valéncia durant la Segona República, va presidir el partit d'Esquerra Republicana en Valéncia. Fon fusilat per la dictadura franquista despuix del final de la Guerra Civil.

Biografia

Inicis

Naixcut en la localitat valenciana de Godella en l'any 1886, Joan Peset va pertànyer a una família de llarga tradició mèdica i intelectual, en noms com els de Mariano Peset de la Raga, Joan Peset Vidal, Tomás Peset Aleixandre, entre uns atres. El seu pare, Vicent Peset Cervera, fon mege i catedràtic de Terapèutica; el seu germà Marià Peset Aleixandre fon arquitecte. Ademés, la família tenia una tradició de pensament lliberal, des de Mariano Peset de la Raga, qui va ser perseguit a principis del sigle XIX, en els temps de l'absolutisme, per les seues idees lliberals.

En a penes 22 anys, era ya doctor en Medicina, Ciències (secció Química) i Dret, ademés de pèrit químic i mecànic. Les seues excelents calificacions acadèmiques li varen fer mereixedor del Diploma de Cavaller de l'Orde Civil d'Alfons XII. En l'any 1908 fon pensionat pel govern espanyol per a que ampliara els seus estudis en l'estranger. Estudià toxicologia en Jules Ogier en París i medicina forense en Alphonse Bertillon.

Trayectòria professional

La seua trayectòria professional es va decantar per la Medicina, sent un dels màxims exponents de la medicina experimental o de laboratori en Espanya i liderant un important grup experimentaliste en l'Universitat de Valéncia.

En l'any 1910 va obtindre la càtedra de Medicina Llegal i Toxicologia en l'Universitat de Sevilla i, a l'any següent, la direcció del laboratori bacteriològic de la ciutat. Allí va treballar en la lluita contra l'epidèmia de tifus que en 1912 va atacar la capital andalusa.

En 1916 va tornar a Valéncia, a on fon nomenat catedràtic de Medicina Llegal en l'Universitat de Valéncia; se li va encarregar la creació de l'Institut Provincial d'Higiene, l'edifici de la qual va pagar en diners propis. Va descobrir un tractament contra la meningitis purulenta, que va resultar d'una efectivitat absoluta, i va mamprendre una campanya antitífica. Com a responsable de salut pública de l'ajuntament de Valéncia, va dirigir campanyes de vacunació per a acabar en les epidèmies.

En l'any 1913 va participar en el I Congrés de Meges de llengua catalana (sic); el seu pare era un dels presidents d'honor. Fon membre de l'Institut Mèdic Valencià i va presidir l'Assamblea Mèdica Regional Valenciana de 1918.

Entre els anys 1928 i 1939 va dirigir la tercera época de la revista Crónica Médica.

En l'Universitat de Valéncia fon decà de la Facultat de Medicina entre els anys 1930 i 1931. Despuix de l'adveniment de la República, Peset seria successivament vicerrector de l'Universitat (entre 1931 i 1932) i despuix de la dimissió del rector per ser nomenat magistrat del Tribunal Suprem, rector (entre 1932 i 1934).

Despuix del triumfo de les dretes en les eleccions de novembre de 1933, Peset va dimitir, encara que la seua dimissió no fon acceptada fins al 28 de maig de 1934. Durant el seu mandat i el del seu antecessor, va tractar d'impulsar la democratisació de l'universitat, en la representació d'auxiliars i estudiants i la millora material de les instalacions. També fon un dels impulsors de la creació de l'Institut Cossío de Valéncia, obedint a un mateix caràcter de "renovació docent".

Trayectòria política

Joan Peset fon un home d'idees republicanes i d'esquerra. Fon militant d'Acció Republicana i, més tart, d'Esquerra Republicana, abdós partits fundats per Manuel Azaña. Com a President d'Esquerra Republicana en Valéncia, fon candidat del Front Popular en les eleccions de febrer de 1936, resultant elegit diputat en llistes obertes a les Corts espanyoles (en 84.106 vots fon el candidat més votat en la circumscripció de Valéncia-capital). El 26 de maig de 1935 va participar en el multitudinari mítin de Manuel Azaña en Valéncia, en el camp de Mestalla, que va reunir a xixanta mil persones.

Durant la guerra, va proseguir les seues llabors humanitàries, ajudant aixina mateix a perseguits per les milícies en la zona republicana, aplegant a refugiar a gent en la seua pròpia casa. Fon comissari civil de l'Eixèrcit, inspector dels hospitals de guerra i responsable de varis hospitals, lo que va compaginar en la seua llabor de diputat. Durant la lluita, va estudiar les repercussions sicològiques del conflicte bèlic en l'individu.

Va assistir a l'última sessió de les Corts republicanes en Figueres (Girona) el 1 de febrer de 1939, passant la frontera francesa poc despuix. No obstant, va tornar a l'Espanya republicana tractant de mediar en el colp d'Estat del coronel Casado. Va acompanyar al president del govern de la República, el doctor Juan Negrín, i a José Puche, rector de l'Universitat de Valéncia durant el restant de la guerra, fins a l'aeròdrom d'Elda quan varen marchar a l'exili, pero es va negar a acompanyar-los a pesar de l'insistència del president. Despuix de reunir-se en els seus fills, que havien lluitat en el bando republicà, va intentar abandonar la península en la seua família pel port d'Alacant, que s'havia convertit en l'única possibilitat de fuga per als republicans. No obstant, els barcos que haurien tingut que rescatar als mils de persones que allí es varen reunir no varen aplegar mai i tots varen ser fets presoners pels soldats franquistes. Va començar un pelegrinage per camps de concentració i presons encarregant-se o treballant en les enfermeries (camp de concentració d'Albatera, camp de concentració de la Cartoixa de Porta Coeli, presó del mateix nom) fins que el 15 de giner de 1940 fon internat en la Presó Modelo de Valéncia.

Mentrestant, per mig d'una orde publicada el 29 de juliol de 1939, Joan Peset, colectivament en molts atres docents, havia segut separat de la seua càtedra per ser “pública i notòria la desafecció [...] no solament per les seues actuacions en les zones que han sofrit la dominació marxista, sino també per la seua pertinaç política antinacional i antiespanyola en els temps precedents al Gloriós Moviment Nacional”.

Fon somés a dos consells de guerra, en març de 1940. En el primer, per "auxili a la rebelió", davant la denúncia feta pels meges falangistes Francisco Marco Merenciano, Ángel Moreu González-Pola (que posteriorment va aplegar a catedràtic d'Oftalmologia de l'Universitat de Santiago) i Antonio Ortega Tena, fon condenat a mort, recomanant no obstant la pròpia sentència la conmutació per una pena de reclusió de trenta anys i un dia. Dos dies despuix d'emetre's, el delegat provincial de Sanitat José Rosa Meca —antic membre de Renovació Espanyola i president de Colege d'Odontòlecs— va reclamar un nou juí, enviant-li a l'auditor de guerra el text d'una conferència que Peset havia impartit en l'any 1937, en la que este criticava la sublevació calificant-la de resposta inadequada dels que no havien acceptat que havien perdut les eleccions, conseguint una segona sentència en la que no hi havia cap recomanació de gràcia. Immediatament un gran número de persones, entre elles l'arquebisbe de Valéncia, Prudencio Melo, varen demanar a les autoritats la conmutació de la pena. El 12 de maig de 1941, l'auditor de divisió, cap de l'assessoria del Ministeri de l'Eixèrcit certificava que el general Franco havia donat el "enterat" de la sentència. El 24 de maig de 1941, despuix del migdia, se li va comunicar que havia aplegat l'hora de complir-se la sentència, que fon eixecutada a les sis de la vesprada en la població valenciana de Paterna.

Memòria i reconeiximents

El primer acte de recuperació de la memòria del Dr. Peset es va efectuar en la presentació del Congrés de Cultura Catalana que va tindre lloc en Valéncia en abril de l'any 1976, en la que varen participar els pancatalanistes Joan Fuster, Manuel Sanchis Guarner i Vicent Andrés Estellés, entre uns atres. Estellés va compondre en la seua memòria Ofici permanent a la memòria de Joan B. Peset, que fou afusellat a Paterna el 24 de maig de 1941.

En la ciutat de Valéncia duen el seu nom l'hospital universitari Doctor Peset Aleixandre, el colege major dependent de l'Universitat de Valéncia aixina com una gran avinguda en el nort de la ciutat.

En l'any 2001, coincidint en el xixanta aniversari del seu fusilament, l'Universitat de Valéncia va editar el volum titulat Procés a Joan Peset Aleixandre, en els documents reproduïts en facsímil de l'expedient del procés.

Obra

Algunes de les publicacions científiques del Dr Peset són:

• Nota experimental sobre varias sales nuevas de piridina (tesis doctoral en Medicina)
• Nuevo método general para la determinación electro cuantitativa de los metales muy oxidables (tesis doctoral en Química)
• Aplicación jurídica de las teorías modernas acerca de la responsabilidad criminal y su atenuación por causas psicológicas (tesis doctoral en Dret)
• Las autopsias en la morgue, 1908.
• Tres reacciones nuevas para la anilina, 1909.
• Bosquejo crítico de la hematoquimia legal, 1913.
• Vacunación y revacunación antitíficas, 1916.
• Aplicaciones del laboratorio a la clínica.

Enllaços externs

• Joan Peset en Wikipedia