Moros i Cristians

Festes de Moros i Cristians d'Alcoy, Capità Cristià de la Fila Vascs, any 1973

Festa en raïls molt fortes de la Comunitat Valenciana, en especial en les comarques centrals valencianes de. L'Alcoya, El Comtat, La Vall d'Albaida i el Vinalopó.

Orígens

Per a trobar els orígens de la Festa de Moros i Cristians, hem de remontar-mos fins a l'Edat Mija i la tradició dels auto-sacramentals, a on el be contra el mal es representava en forma de dansa. Aixina, després la guerra de Reconquista, el be i el mal es representa en els cristians i els moros. Pero sense cap dubte és a finals del sigle XVIII i principis del XIX, quan la tradició de Moros i Cristians adaptà la forma que hui coneixem.

Festa

Les festes es componen de diferents actes, pero sempre en:

Entrades, Embaixades i dia del Sant o Patró. Encara que en algunes ciutat, com és el cas d'Ontinyent, este esquema és ampliat i la trilogia passa a tindre quatre dies de festa consecutius.

El participants es dividixen en dos bandos moros i cristians (en Toledo, per eixemple, apareix també el bando Jueu, encara que moltes vegades este es considera bando moro) vestits en recreació d'indumentària de l'Edat Mija, en molta fantasia, i époques posteriors (és possible vore comparses ambientades en trages de cine o militars actuals com el de la U.S. Navy, en el que desfilen els mariners de Fontanars dels Alforins)

Música

Pronte apareix la necessitat de crear una música específica per a les Festes, ya que fins al moment eren peces de "militars" les que sonaven. En l'any 1882 l'autor d'Alcoy Juan Cantó Francés (1856-1908) escriu Mahomet, un passodoble considerat com la primera obra per a les Festes de Moros i Cristians, encara que potser el passodoble Moro Guerrer de l'autor de Cocentaina Manuel Ferrando Gonzàlez (1840-1908) fora escrit en anterioritat.