Diferència entre les revisions de "Erich Hartmann"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 4 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
'''Erich Alfred Hartmann''' ([[Weissach]], [[Baden-Wurtemberg]], [[República de Weimar]], [[19 d'abril]] de [[1922]] - [[Baden-Wurtemberg]], [[Alemània]], [[20 de setembre]] de [[1993]]), malnomenat "Chic" (en alemà: ''Bubi'') pels seus camarades alemans i "El Diable Negre" (en alemà: ''Der Schwarze Teufel'') pels seus adversaris soviètics; fon un pilot de caces alemà durant la [[Segona Guerra Mundial]], considerat el millor as de l'aviació en l'història de la guerra aérea. Va volar en 1.404 missions i va participar en 825 combats distints. Se li acredita haver abatut 352 avions Aliats —345 soviètics i 7 nortamericans— mentres servia en la [[Luftwaffe]]. En el transcurs de la guerra, es va vore obligat a realisar catorze aterrisages forçosos en el seu caça pels danys sofrits per l'impacte en fragments de les aeronaus enemigues que havia derribat o per culpa de fallos mecànics. Mai fon derribat o forçat a aterrisar per fòc enemic.
+
[[File:Erich Hartmann voor zijn Bf 109 (G-6).jpg|thumb|250px|Erich Hartmann en l'any [[1943]]]]
  
Hartmann fon pilot de planejadors abans de la guerra, es va allistar en la Luftwaffe en [[1940]] i va completar la formació de pilot de caça en [[1942]]. Fon destinat al Jagdgeschwader 52 (52.ª Ala de caça) en el Front oriental i tingué la sòrt de servir baix la supervisió d'alguns dels pilots més experimentats de la força aérea alemana. Gràcies ad açò, va millorar ràpidament les seues tàctiques i número de victòries, que li varen fer mereixedor de la prestigiosa Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Fulls de Roure, Espases i Diamants el 25 d'agost de [[1944]], acreditant 301 victòries aérees. En el moment de la seua concessió a Hartmann, era la màxima condecoració militar alemana.
+
'''Erich Alfred Hartmann''' ([[Weissach]], [[Baden-Wurtemberg]], [[República de Weimar]], [[19 d'abril]] de [[1922]] - † [[Baden-Wurtemberg]], [[Alemània]], [[20 de setembre]] de [[1993]]), malnomenat "Chic" (en alemà: ''Bubi'') pels seus camarades alemans i "El Diable Negre" (en alemà: ''Der Schwarze Teufel'') pels seus adversaris soviètics; fon un pilot de caces alemà durant la [[Segona Guerra Mundial]], considerat el millor as de l'aviació en l'història de la guerra aérea. Va volar en 1.404 missions i va participar en 825 combats distints. Se li acredita haver abatut 352 avions Aliats —345 soviètics i 7 nortamericans— mentres servia en la [[Luftwaffe]]. En el transcurs de la guerra, es va vore obligat a realisar catorze aterrisages forçosos en el seu caça pels danys sofrits per l'impacte en fragments de les aeronaus enemigues que havia derribat o per culpa de fallos mecànics. Mai fon derribat o forçat a aterrisar per fòc enemic.
  
Erich Hartmann es va anotar la seua victòria 352 i última a migdia del 8 de maig de [[1945]], hores abans del final de la guerra. Junt en el restant del Jagdgeschwader 52, es va rendir a l'Eixèrcit dels [[Estats Units]] i despuix fon entregat a l'Eixèrcit Roig de l'[[Unió Soviètica]]. En un intent de pressionar-li per a que entrara al servici de l'Eixèrcit Popular Nacional de la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), fon jujat per falsos crims de guerra i condenat, encara que la seua sentència fon anulada pòstumament per un tribunal rus com un processament maliciós. Fon sentenciat a 25 anys de treballs forçats i va permanéixer 10 anys en varis camps de presoners i [[Gulag|gulags]] en l'Unió Soviètica fins a la seua lliberació en [[1955]].
+
Hartmann fon pilot de planejadors abans de la guerra, es va allistar en la Luftwaffe en l'any [[1940]] i va completar la formació de pilot de caça en [[1942]]. Fon destinat al Jagdgeschwader 52 (52.ª Ala de caça) en el Front oriental i tingué la sòrt de servir baix la supervisió d'alguns dels pilots més experimentats de la força aérea alemana. Gràcies ad açò, va millorar ràpidament les seues tàctiques i número de victòries, que li varen fer mereixedor de la prestigiosa Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Fulls de Roure, Espases i Diamants el [[25 d'agost]] de [[1944]], acreditant 301 victòries aérees. En el moment de la seua concessió a Hartmann, era la màxima condecoració militar alemana.
  
En l'any [[1956]], Hartmann ingressà en la recent creada Luftwaffe del Bundeswehr de l'[[Alemània Occidental]] i es va convertir en el primer comandant del Jagdgeschwader 71 «Richthofen». Deixà prematurament el Bundeswehr en [[1970]], en gran part per la seua oposició a l'adopció del caça F-104 Starfighter per la Luftwaffe i als consegüents topetons en els seus superiors per este tema. En els seus últims anys, despuix del final de la seua carrera militar, es va convertir en instructor de vols civils.  
+
Erich Hartmann es va anotar la seua victòria 352 i última a migdia del [[8 de maig]] de [[1945]], hores abans del final de la guerra. Junt en el restant del Jagdgeschwader 52, es va rendir a l'Eixèrcit dels [[Estats Units]] i despuix fon entregat a l'Eixèrcit Roig de l'[[Unió Soviètica]]. En un intent de pressionar-li per a que entrara al servici de l'Eixèrcit Popular Nacional de la [[República Democràtica Alemana]] (RDA), fon jujat per falsos crims de guerra i condenat, encara que la seua sentència fon anulada pòstumament per un tribunal rus com un processament maliciós. Fon sentenciat a 25 anys de treballs forçats i va permanéixer 10 anys en varis camps de presoners i [[Gulag|gulags]] en l'Unió Soviètica fins a la seua lliberació en [[1955]].
  
Erich Hartmann va fallir el 20 de setembre de [[1993]], en 71 anys.
+
En l'any [[1956]], Hartmann ingressà en la recent creada Luftwaffe del Bundeswehr de l'[[Alemània Occidental]] i es va convertir en el primer comandant del Jagdgeschwader 71 «Richthofen». Deixà prematurament el Bundeswehr en l'any [[1970]], en gran part per la seua oposició a l'adopció del caça F-104 Starfighter per la Luftwaffe i als consegüents topetons en els seus superiors per este tema. En els seus últims anys, despuix del final de la seua carrera militar, es va convertir en instructor de vols civils.
 +
 
 +
Erich Hartmann va fallir el 20 de setembre de 1993, en 71 anys.
  
 
== Cites ==
 
== Cites ==
Llínea 14: Llínea 16:
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Erich Hartmann}}
  
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erich_Hartmann Erich Hartmann en Wikipedia]
 
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Erich_Hartmann Erich Hartmann en Wikipedia]
 +
 +
[[Categoria:Història]]
 +
[[Categoria:Història d'Europa]]
 +
[[Categoria:Història d'Alemanya]]
 +
[[Categoria:Segona Guerra Mundial]]

Última revisió del 17:39 27 feb 2024

Erich Hartmann en l'any 1943

Erich Alfred Hartmann (Weissach, Baden-Wurtemberg, República de Weimar, 19 d'abril de 1922 - † Baden-Wurtemberg, Alemània, 20 de setembre de 1993), malnomenat "Chic" (en alemà: Bubi) pels seus camarades alemans i "El Diable Negre" (en alemà: Der Schwarze Teufel) pels seus adversaris soviètics; fon un pilot de caces alemà durant la Segona Guerra Mundial, considerat el millor as de l'aviació en l'història de la guerra aérea. Va volar en 1.404 missions i va participar en 825 combats distints. Se li acredita haver abatut 352 avions Aliats —345 soviètics i 7 nortamericans— mentres servia en la Luftwaffe. En el transcurs de la guerra, es va vore obligat a realisar catorze aterrisages forçosos en el seu caça pels danys sofrits per l'impacte en fragments de les aeronaus enemigues que havia derribat o per culpa de fallos mecànics. Mai fon derribat o forçat a aterrisar per fòc enemic.

Hartmann fon pilot de planejadors abans de la guerra, es va allistar en la Luftwaffe en l'any 1940 i va completar la formació de pilot de caça en 1942. Fon destinat al Jagdgeschwader 52 (52.ª Ala de caça) en el Front oriental i tingué la sòrt de servir baix la supervisió d'alguns dels pilots més experimentats de la força aérea alemana. Gràcies ad açò, va millorar ràpidament les seues tàctiques i número de victòries, que li varen fer mereixedor de la prestigiosa Creu de Cavaller de la Creu de Ferro en Fulls de Roure, Espases i Diamants el 25 d'agost de 1944, acreditant 301 victòries aérees. En el moment de la seua concessió a Hartmann, era la màxima condecoració militar alemana.

Erich Hartmann es va anotar la seua victòria 352 i última a migdia del 8 de maig de 1945, hores abans del final de la guerra. Junt en el restant del Jagdgeschwader 52, es va rendir a l'Eixèrcit dels Estats Units i despuix fon entregat a l'Eixèrcit Roig de l'Unió Soviètica. En un intent de pressionar-li per a que entrara al servici de l'Eixèrcit Popular Nacional de la República Democràtica Alemana (RDA), fon jujat per falsos crims de guerra i condenat, encara que la seua sentència fon anulada pòstumament per un tribunal rus com un processament maliciós. Fon sentenciat a 25 anys de treballs forçats i va permanéixer 10 anys en varis camps de presoners i gulags en l'Unió Soviètica fins a la seua lliberació en 1955.

En l'any 1956, Hartmann ingressà en la recent creada Luftwaffe del Bundeswehr de l'Alemània Occidental i es va convertir en el primer comandant del Jagdgeschwader 71 «Richthofen». Deixà prematurament el Bundeswehr en l'any 1970, en gran part per la seua oposició a l'adopció del caça F-104 Starfighter per la Luftwaffe i als consegüents topetons en els seus superiors per este tema. En els seus últims anys, despuix del final de la seua carrera militar, es va convertir en instructor de vols civils.

Erich Hartmann va fallir el 20 de setembre de 1993, en 71 anys.

Cites[editar | editar còdic]

La guerra és un lloc a on jóvens que no es coneixen i no s'odien es maten entre sí, per la decisió de vells que es coneixen i s'odien, pero no es maten...
Erich Hartmann

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons