Diferència entre les revisions de "Serra Sur (Sevilla)"
Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Història == | == Història == | ||
− | Hi ha restants prehistòrics en tota la comarca, des del Calcolític, pero les poblacions més antigues corresponen a les époques íbera i romana, entre les que estan | + | Hi ha restants prehistòrics en tota la comarca, des del Calcolític, pero les poblacions més antigues corresponen a les époques íbera i romana, entre les que estan Osuna, [[Herrera]], Morón de la Frontera, [[Pruna]] o [[Pedrera]]. |
L'época Neolítica deixa un sagell inequívoc en estes terres com els restants de vasijes de [[fanc]] decorats en cesteria i impressions gràfiques. Una zona de gran importància històrica és la de Vau de l'Algeps a on es va trobar la Llei Flavia (Lex Irnitana) municipal millor conservada i més completa, també el Senadoconsulto de Cneo Calpurnio Pisón pare, documents que sense lloc a dubtes han donat a este poble el realce històric que mereix. | L'época Neolítica deixa un sagell inequívoc en estes terres com els restants de vasijes de [[fanc]] decorats en cesteria i impressions gràfiques. Una zona de gran importància històrica és la de Vau de l'Algeps a on es va trobar la Llei Flavia (Lex Irnitana) municipal millor conservada i més completa, també el Senadoconsulto de Cneo Calpurnio Pisón pare, documents que sense lloc a dubtes han donat a este poble el realce històric que mereix. |
Última revisió del 08:53 7 feb 2024
La Serra Sur de Sevilla és una comarca situada al surest de la província de Sevilla (Andalusia, Espanya), que es conforma al sur entorn a la franja sevillana de les Serres Subbèticas, en part de la Serrania de Ronda septentrional, lindant en les províncies de Càdis, Córdova i Màlaga, i més al nort en la transició cap a la vall del Guadalquivir en la llínea que va de Morón de la Frontera a Estepa. Aixina, mentres que la primera és més agresta, menys poblada i conté les majors altures de la província (el Terril en 1.132 msm i el Penyó d'Algámitas en 1.128 msm), la segona és més alomada, poblada i explotada agrícolamente.
En una superfície de 1.585 km², té una població total de 88.113 persones, lo que representa un 4.7% de la població de la província de Sevilla. La seua localitat en major extensió és Osuna.
Història[editar | editar còdic]
Hi ha restants prehistòrics en tota la comarca, des del Calcolític, pero les poblacions més antigues corresponen a les époques íbera i romana, entre les que estan Osuna, Herrera, Morón de la Frontera, Pruna o Pedrera.
L'época Neolítica deixa un sagell inequívoc en estes terres com els restants de vasijes de fanc decorats en cesteria i impressions gràfiques. Una zona de gran importància històrica és la de Vau de l'Algeps a on es va trobar la Llei Flavia (Lex Irnitana) municipal millor conservada i més completa, també el Senadoconsulto de Cneo Calpurnio Pisón pare, documents que sense lloc a dubtes han donat a este poble el realce històric que mereix.
Va ser una important i estable zona fronteriça entre cristians i musulmans durant la reconquista, prova d'això és que existixen alguns castells o el mateix nom de Morón de la Frontera, que va ser capital d'un regne de Taifa en el sigle XI.
La combinació de serres agrestes i poc poblades va favorir que en la zona es guarecieren els bandolers dels sigles XVIII i XIX, la resistència a l'ocupació francesa de principis del sigle XIX o els maquis que varen resistir durant la Guerra Civil Espanyola i algun temps despuix. Inclús existix una ruta turística per la comarca denominada Ruta del Tempranillo en recort de les aventures del bandoler José María el Tempranillo.
El 9 d'octubre de 1931, en la localitat de Gilena es produiran un dels primers fets violents en el camp andalús durant l'II República, els coneguts com a Successos de Gilena
Espais naturals[editar | editar còdic]
Encara que tota la comarca té valor naturístic i paisagístic, cal destacar:
- La Reserva Natural del Peñó de Zaframagón en una important colónia de buitre leonat i atres rapaces
- La Via Verda de la Serra (Coripe), una antiga via de ferrocarril de 32 km, mai usada i reconvertida per a us turístic
- Els embassaments de Cordobilla i Malpasillo en Badolatosa
- El Chaparro de la Vega, una carrasca de més de 700 anys, en una copa de 23 m de diàmetro i declarada monument natural
- La reserva natural de l'Estany del Gosque en Martín de la Jara
- La Cova de Castellar
- La Serra de la Creu i la Riera del Muçol en Pedrera
- La Serra del Tauló, en el Pico del Terril (1129 metros sobre el nivell de la mar, la major altitut de la província de Sevilla) i el Peñó d'Algámitas (1121 metros sobre el nivell de la mar)
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Instituto de Estadística y Cartografía de Andalucía: Sistema de Información Multiterritorial de Andalucía
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Lorenzo Abad Casal (1976). El Guadalquivir, vía fluvial romana. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-6925-4
- Mercedes Borrero Fernández (1983). El mundo rural sevillano en el siglo XV: Aljarafe y Ribera. Secretariado de Publicaciones de la Diputación de Sevilla. ISBN 84-500-8377-X
- Mercedes Borrero Fernández (1992). «La organización de las dehesas concejiles en la "tierra" de Sevilla». Historia. Instituciones. Documentos (19): 89-106. ISSN 0210-7716
Enllaços externs[editar | editar còdic]
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Serra Sur (Sevilla).
Municipis i pedanies de la Comarca de Serra Sur de Sevilla | |
---|---|
Aguadulce | Alamedilla | Algámitas | Badolatosa | Casariche | Corcoya | Cortijo Almeda | El Rigüelo | El Rubio | El Saucejo | Estepa | Gallo | Gilena | Herrera | La Roda de Andalucía | La Salada | Lantejuela | Lora de Estepa | Los Corrales | Marinaleda | Martín de la Jara | Matarredonda | Osuna | Pedrera | Pozo del Villar | Puerto de la Encina | Pruna | Ribera Baja | Villanueva de San Juan | Viña Diego |