Diferència entre les revisions de "Sellent"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 1: Llínea 1:
 
[[Archiu:Riu Sellent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Riu Sellent]]
 
[[Archiu:Riu Sellent.jpg|250px|miniaturadeimagen|Riu Sellent]]
 
'''Sellent''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].
 
'''Sellent''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] de la [[Ribera Alta]].
 +
 +
== Geografia ==
 +
=== Situació ===
 +
Està situat a uns 55 quilómetros de [[Valéncia]], a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del [[riu Sellent]] que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana.
 +
 +
El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar
 +
 +
Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu.
 +
 +
=== Localitats limítrofes ===
 +
El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: [[Càrcer]] i [[Cotes]] al [[nort]]; [[Llanera de Ranes]] i [[Roglà i Corbera]] al [[sur]]; [[Xàtiva]] i [[Llosa de Ranes]] a l'[[est]]; [[Anna]], [[Chella]] i [[Estubeny]] a l'[[oest]]; totes elles de la província de Valéncia.
 +
 +
=== Terme Municipal ===
 +
L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).
 +
 +
Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals.
 +
 +
=== Hidrografia ===
 +
El riu Sellent, afluent del [[Riu Xúquer|Xúquer]] per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la [[Canal de Navarrés]].
 +
 +
A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions.
 +
 +
Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta.
 +
 +
Té fortes riuades en [[autumne]] com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera.
  
 
== Demografia ==
 
== Demografia ==

Revisió de 19:04 22 gin 2024

Riu Sellent

Sellent és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca de la Ribera Alta.

Geografia

Situació

Està situat a uns 55 quilómetros de Valéncia, a l'extrem Sur de la comarca de la Ribera Alta i enclavat entre montanyes, llevat en la seua part Noroest per a on s'eixampla la vall del riu Sellent que ha donat nom al poble, i que ha format en els seus arrastres una conca sedimentaria relativament plana.

El barranc de l'Horteta dividix el caixco antic del nou. El primer ocupa un montícul o tossal a uns 80 metros sobre el nivell de la mar

Des de Valéncia s'accedix a esta localitat a través de la A-7 per a enllaçar en la CV-564 i despuix en la CV-555. El clima és típicament mediterràneu.

Localitats limítrofes

El terme municipal de Sellent llimita en les següents localitats: Càrcer i Cotes al nort; Llanera de Ranes i Roglà i Corbera al sur; Xàtiva i Llosa de Ranes a l'est; Anna, Chella i Estubeny a l'oest; totes elles de la província de Valéncia.

Terme Municipal

L'extensió del terme municipal és de 13,91 km², equivalents a 1.391 hectàrees. La superfície cultivada representa el 52 %, (35 % regadiu i 17 % secà), mentres que el restant correspon a montanyes (41 %) i a improductiva (7 % camins, carreteres, barrancs, riu...).

Està dividit en Partides, de les que destaquem: el Pla, la Serretella, els Horts, i la Foia. Igualment dispon d'una extensa ret de camins rurals.

Hidrografia

El riu Sellent, afluent del Xúquer per la seua marge dreta, té un recorregut de 14 quilómetros. Naix en la part Sur de la comarca de la Canal de Navarrés.

A lo llarc de la seua conca de 274 km², li afluyen una série de barrancs, rambles, fonts, gorgos i les aigües del llac o albufera d'Anna, aixina com també la rambla d'Enguera, entre atres aportacions.

Podríem dir que és ací quan definitivament es forma el riu i rep el nom de riu Sellent. Desemboca en el Xúquer, en el terme de Cotes, en un parage denominat la goleta.

Té fortes riuades en autumne com a conseqüència de pluges torrencials. En la conca hidrogràfica, el Sellent és un dels rius que més cabal punta aporta al Xúquer durant les avingudes i riada, i això en una gran rapidea, en lo que este riu, per sí mateixa, és capaç de provocar una inundació de la comarca de la Ribera.

Demografia

Segons el cens del INE de l'any 2023, conta en una població de 381 habitants.

Evolució demogràfica
1950 1960 1900 1994 196 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2019 2021 2023
583 603 510 483 496 479 471 455 468 442 437 425 389 377 381

Vore també

Referències

Bibliografia

  • Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
  • Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
  • Garín y Ortiz de Taranco, Felipe Mª (1986). Catálogo monumental de la provincia de Valencia. Valencia: Caja de Ahorros de Valencia. ISBN 84-505-4653-2
  • Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
  • Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
  • Monravana, La. Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
  • Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520

Enllaços externs

Commons


Municipis de La Ribera Alta
Alberich    Alcàntera    L'Alcúdia de Carlet    Alfarp    Algemesí    Alginet    Alzira    Antella    Beneixida    Benifayó    Benimodo    Benimuslem    Carcaixent    Càrcer    Carlet    Catadau    Cotes    Énova    Gavarda    Guadassuar    Llombay    Manuel    Massalavés    Montroy    Monserrat    La Pobla Llarga    Rafelguaraf    Real    Sant Joan d'Énova    Sellent    Senyera    Sumacàrcer    Torís    Tous   Vilanova de Castelló