Diferència entre les revisions de "Karmele Rotaetxe Amusategi"
(→Cites) |
|||
Llínea 34: | Llínea 34: | ||
== Cites == | == Cites == | ||
+ | {{Cita|Les llengües són molt més que instruments de comunicació. Si no foren més que açò, no es cometrien tantes barbaritats per ideologies llingüístiques. Pero ocurrix que els parlants som depositaris de les nostres llengües perque nos volquem en elles; per això, qualsevol intent d'alterar-les, inclús la simple recomanació d'unes formes sobre unes atres, pareixen alcançar-nos en la nostra pròpia integritat.|Karmele Rotaetxe}} | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Karmele_Rotaetxe_Amusategi Karmele Rotaetxe en Wikipedia] | * [https://es.wikipedia.org/wiki/Karmele_Rotaetxe_Amusategi Karmele Rotaetxe en Wikipedia] |
Revisió de 12:41 12 nov 2023
Miren Karmele Rotaetxe Amusategi (Bilbao, 17 de giner de 1932 - † 2 de maig de 2013) fon una llingüista vasca i professora de llingüística general.
Karmele estudià en l'Universitat de Deusto i en l'Universitat del País Vasc (UPV-EHU). Sent professora de francés, estudià la llengua vasca durant l'época de Franco. Dedicà el seu treball a l'estudi de la morfologia i la sintaxis vasques, i a analisar la situació de les llengües europees. La seua tesis "Estudi estructural del vasc en Ondarroa" fon dirigida per Koldo Mitxelena. Fon membre de la Euskaltzaindia, la Real Acadèmia de la Llengua Vasca des de 1979 i membre d'honor des del 24 de novembre de 2004.
Biografia
Karmele Rotaetxe naixqué en la població vasca de Bilbao en l'any 1932.
Durant la Guerra Civil la seua família tingué que exiliar-se perque el seu pare, del Govern vasc, fon condenat a mort. Aixina va passar una gran part de l'infància i la joventut en la ciutat francesa de Bordeus.
Els estudis universitaris els va fer en Espanya, en 1967 es va graduar en Filologia Moderna en l'Universitat vasca de Deusto i obtingué el doctorat en l'Universitat de Salamanca en l'any 1977. Despuix de començar a ensenyar en l'Universitat de Deusto, en 1977 va estar a càrrec de l'ensenyança i l'ensenyança del vasc en l'Universitat de Bilbao, a on va començar a treballar en la Facultat de Ciències de l'Informació. En 1978 es va incorporar a la Facultat de Filosofia i Lletres de Vitòria, i en 1986 obtingué la Càtedra de Llingüística General. És membre de la Comissió de Professors de l'Universitat del País Vasc des de 1992.
Començà a escriure artículs en vasc en les publicacions Anaitasuna i Zeruko Argia, i més tart en revistes especialisades en llingüística vasca, sempre sobre esta llengua. Dirigí diverses tesis de llicenciatura sobre Llingüística Romànica, Filologia Francesa i Filologia Hispànica, i va colaborar en la preparació del Libro Blanco del Euskera.
Fon professora visitant durant l'any acadèmic 1994-1995 en l'Universitat de la Sorbona (París V-René Descartes).
Fon membre de la New York Academy of Sciences (Acadèmia de Ciències de Nova York) en el Departament de Llingüística. També fon membre permanent del Programa Europeu d'Investigació de llengües, EUROTYP. Colaboradora en la Gran Enciclopedia de Mundo (Gran Enciclopèdia de Món). Fon secretària del Departament de Llengua i Lliteratura de la Eusko Ikaskuntza, la Societat d'Estudis Vascs en 1987 i la seua presidenta de 1987 a 1994.
A partir de l'any 1985, dels cinc llibres publicats pel Comité de Gramàtica Vasca Euskal Gramatika: Los Primeros Pasos, Rotaetxe va intervindre en quatre. També participà en sis colaboracions en experts internacionals.
Obra
- Sur un point de morphologie nominale du basque», Fuentes Linguae Vasconum, 1971
- Estudio estructural del euskera de Ondarroa, 1978.
- L’accent Basque: Obsevations et hipothésis, 1978.
- Lingüística lógica: la construcción ergativa vasca, Revista española de lingüística, 1978.
- Pluraleko ergatibo-adierazleari buruz, Euskera, 1978.
- Concordancia entre numerales y verbos, Fontes Linguae Vasconum, 1979.
- Cultura oficial y lenguas minoritarias, 1980.
- Sociolingüística: lengua y sociedad en el País Vasco, 1986.
- Sociolingüística, 1988.
- Tipología lingüística: dativo y datividad, 1999.