Diferència entre les revisions de "Marines"
| Llínea 62: | Llínea 62: | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Basada tradicionalment en l'[[agricultura]] de secà i la [[ganaderia]], en l'actualitat és també centre de turisme interior. | + | Basada tradicionalment en l'[[agricultura]] de secà i la [[ganaderia]], en l'actualitat està molt més diversificada. Aixina, en l'any [[1956]] el 91% de la població activa es dedicava al sector agrari, mentres que en l'actualitat este percentage ronda el 5%. A principis del [[sigle XXI]] la majoria de la població activa es dedica al sector servicis (un 54% de la població activa). L'indústria ampra a un 24% i la construcció a un 16%. Per l'ubicació de Marines (prop de núcleus més importants com [[Llíria]] o inclús [[Valéncia]]), una gran cantitat de la població activa treballa fòra de la localitat. En l'actualitat és també centre de turisme interior. |
== Monuments == | == Monuments == | ||
Última revisió del 18:25 7 oct 2023
Marines és un municipi de la Comunitat Valenciana. Pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca del Camp de Túria.
Geografia[editar | editar còdic]
Marines és un municipi valencià emplaçat en el Vall d'Olocau , subcomarca montanyosa del Camp de Túria. El seu territori municipal ocupa un ampli sector de la part meridional de la Serra Calderona. És relativament aspre en la seua part septentrional. Destaquen en ell els montanyes del Gorgo, el Roig, el Castell del Real i la Penya Rovell, entre atres. Del seu drenage s'encarreguen la rambla nomenada de la Garrofera (antiga masia, cap a l'oest) i els molts torrents que confluïxen en el barranc de Carraixet la capçalera del qual ocupa el cor del terme. Les temperatures miges oscilen entre els 8,5°C de giner i els 25,5°C de juliol i agost. La vegetació dominant és el pinar, en àrees en que predomina el surer que servien als marinenses d'antany per a obtindre suro.
S'accedix a esta localitat des de, Valéncia, a través de la CV-35 i prenent despuix la CV-25.
Barris i pedanies[editar | editar còdic]
En el terme municipal de Marines també es troba el núcleu de població de Marines Vell.
Localitats llimítrofes[editar | editar còdic]
El terme municipal de Marines llimita en les localitats següents: Altura en la província de Castelló, Llíria, Olocau i Gàtova totes elles en la província de Valéncia.
Història[editar | editar còdic]
Hi ha dos núcleus de població: el vell Marines de la serra (455 m.) i el nou Marines del pla. El vell núcleu va quedar parcialment arrasat en l'any 1957 pels desprendiments de roques causats per pluges torrencials. El trasllat dels habitants al nou Marines es retardaria fins a l'any 1967. En les últimes dècades, el vell Marines ha segut rehabilitat per una comunitat d'estiuejants: d'ací la duplicitat de núcleus de població.
Administració[editar | editar còdic]
| Periodo | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | ||
| 1983 - 1987 | ||
| 1987 - 1991 | ||
| 1991 - 1995 | ||
| 1995 - 1999 | ||
| 1999 - 2003 | ||
| 2003 - 2007 | Mª Dolores Cela Lluesma | PSPV-PSOE |
| 2007 - 2011 | Mª Dolores Cela Lluesma | PSPV-PSOE |
| 2011 - 2015 | Mª Dolores Cela Lluesma | PSPV-PSOE |
| 2015 - 2019 | Mª Dolores Cela Lluesma | PSPV-PSOE |
| 2019 - 2023 | Mª Dolores Cela Lluesma | PSPV-PSOE |
| 2023 | Mª Dolores Cela Lluesma | PSPV-PSOE |
Demografia[editar | editar còdic]
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2018 | 2022 | ||||||||
| 1.203 | 1.199 | 1.253 | 1.305 | 1.341 | 1.406 | 1.437 | 1.464 | 1.498 | 1.566 | 1.828 | 1.942 | ||||||||
Economia[editar | editar còdic]
Basada tradicionalment en l'agricultura de secà i la ganaderia, en l'actualitat està molt més diversificada. Aixina, en l'any 1956 el 91% de la població activa es dedicava al sector agrari, mentres que en l'actualitat este percentage ronda el 5%. A principis del sigle XXI la majoria de la població activa es dedica al sector servicis (un 54% de la població activa). L'indústria ampra a un 24% i la construcció a un 16%. Per l'ubicació de Marines (prop de núcleus més importants com Llíria o inclús Valéncia), una gran cantitat de la població activa treballa fòra de la localitat. En l'actualitat és també centre de turisme interior.
Monuments[editar | editar còdic]
- Castell
- Poblat d'Olla, d'orige morisc.
Festes locals[editar | editar còdic]
- Sant Antoni Abat . Se celebra el 17 de giner en la tradicional foguera i la bendició dels animals.
- Festes Patronals. En honor del Crist de les Mercés tenen lloc entre el 5 i el 11 d'agost. Es celebren també els santorals de Sant Rafael, les Filles de Maria, la Creu, el Crist de les Mercés i Sant Roc.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- Ajuntament de Marines
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població de Marines
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
- Soler Salcedo, Juan Miguel (2008). Nobleza Española, Grandeza Inmemorial 1520
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Marines.
| Municipis de El Camp de Túria | |
|---|---|
| Benaguasil • Benissanó • Bétera • Casinos • L'Eliana • Gàtova • Llíria • Loriguilla • Marines • Nàquera • Olocau • La Pobla de Vallbona • Ribarroja del Túria • Sant Antoni de Benaixeve • Serra • Vilamarchant | |