Diferència entre les revisions de "Estivella"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
[[Archiu:Estivella des de l albarda.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista d'Estivella]] | [[Archiu:Estivella des de l albarda.jpg|300px|miniaturadeimagen|Vista d'Estivella]] | ||
'''Estivella''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[El Camp de Morvedre]]. | '''Estivella''' és un [[municipi]] de la [[Comunitat Valenciana]], pertanyent a la [[província de Valéncia]], en la [[comarca]] d'[[El Camp de Morvedre]]. | ||
| + | |||
| + | == Geografia == | ||
| + | Estivella està situada en la comarca de El Camp de Morvedre, a 35 quilómetros de [[Valéncia]], i conta en una població d'uns 1559 habitants ([[INE]] [[2022]]) i una superfície de 21 quilómetros quadrats. El terme municipal està travessat per l'Autovia Mudéjar (A-23) i per l'antiga carretera nacional N-234, entre els pK 9 i 12. | ||
| + | |||
| + | El relleu del municipi està definit per la vall del riu Palancia per l'[[est]] i per una zona més abrupta i montanyosa per l'[[oest]], formada per l'alvertent septentrional de la [[Serra Calderona]]. La zona montanyosa conta en cerros separats per barrancs l'altitut dels quals no sol passar de 500 metros. La seua altura més important és el Garbí (603 metros). Creua el terme de nort a sur el llit sec del riu Palancia, que té un caixer ample i poderós. Els barrancs més importants són els de el Pla, de Linares, de la Carrasca i de la Beselga, que baixen cap al Palancia des del sector oest del terme i es junten per a desembocar en un sol caixer junt a la població. L'altitut oscila entre els 660 metros, en el llímit en [[Segart]], i els 94 metros a la vora del riu Palancia. El poble s'alça a 114 metros sobre el nivell de la mar. | ||
== Demografia == | == Demografia == | ||
Revisió de 17:04 19 set 2023
Estivella és un municipi de la Comunitat Valenciana, pertanyent a la província de Valéncia, en la comarca d'El Camp de Morvedre.
Geografia
Estivella està situada en la comarca de El Camp de Morvedre, a 35 quilómetros de Valéncia, i conta en una població d'uns 1559 habitants (INE 2022) i una superfície de 21 quilómetros quadrats. El terme municipal està travessat per l'Autovia Mudéjar (A-23) i per l'antiga carretera nacional N-234, entre els pK 9 i 12.
El relleu del municipi està definit per la vall del riu Palancia per l'est i per una zona més abrupta i montanyosa per l'oest, formada per l'alvertent septentrional de la Serra Calderona. La zona montanyosa conta en cerros separats per barrancs l'altitut dels quals no sol passar de 500 metros. La seua altura més important és el Garbí (603 metros). Creua el terme de nort a sur el llit sec del riu Palancia, que té un caixer ample i poderós. Els barrancs més importants són els de el Pla, de Linares, de la Carrasca i de la Beselga, que baixen cap al Palancia des del sector oest del terme i es junten per a desembocar en un sol caixer junt a la població. L'altitut oscila entre els 660 metros, en el llímit en Segart, i els 94 metros a la vora del riu Palancia. El poble s'alça a 114 metros sobre el nivell de la mar.
Demografia
Estivella conta en una població de 1.559 habitants en l'any 2022 segons el cens del INE.
| Evolució demogràfica | |||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 1990 | 1992 | 1994 | 1996 | 1998 | 2000 | 2002 | 2004 | 2005 | 2007 | 2009 | 2022 | ||||||||
| 1104 | 1092 | 1122 | 1097 | 1076 | 114 | 1125 | 1164 | 1199 | 1252 | 1352 | 1559 | ||||||||
Economia
Tradicionalment basada en l'agricultura. Els regadius es troben junt al riu Palancia; els cultius més importants són els cítrics. Els terrenys de secà estan dedicats fonamentalment a frutals i fruts secs, també a vinyes.
Actualment té en proyecte varis Plans d'Actuació Integral pendents d'aprovació per part de la Generalitat Valenciana.
També posseïx un polígon industrial, que actualment alberga vàries empreses, i l'únic accés de les quals és la travessia que creua la població.
L'indústria de servicis juga una important basa, de fet el poble conta en dos residències de vells, varis restaurants i complexos d'hostage rurals.
Vore també
Referències
- Ajuntament d'Estivella
- Diputació provincial de Valéncia
- Federació Valenciana de Municipis i províncies - Guia Turística D'a on s'ha extret informació en el seu consentiment. [1]
- INE. Població d'Estivella
- Instituto Valenciano de Estadística
Bibliografia
- Cabanes Pecourt, María de los Desamparados, Herrero Alonso, Abelardo i Ferrer Navarro, Ramon. Documentos y datos para un estudio toponímico de la Región valenciana (Valencia, 1981) VV.AA.
- Cavanilles, Antoni Josep. Observacions sobre l'Història natural, Geografia, Agricultura, Població i fruts del Regne de Valéncia Valéncia: Editorial Albatros, 1995, edició facsimilar de la realisada en 1795 en l'Imprenta Real de Madrit
- Gaspar Juan Escolano. Décadas de la Historia de Valencia
- Guía de comunicación de la Comunidad Valenciana 2005
- Madoz, Pascual (1849). «Diccionario Geográfico-Estadístico-Histórico de España y sus posesiones de Ultramar»
- Monravana, La Gran Enciclopedia Temática de la Comunidad Valenciana. Historia. Editorial Prensa Valenciana. 2009
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Estivella.
| Municipis de El Camp de Morvedre | |
|---|---|
| Albalat dels Tarongers • Alfara de la Baronia • Algar • Algímia d'Alfara • Benavites • Benifairó de les Valls • Canet d'En Berenguer • Estivella • Faura • Gilet • Petrés • Quart de les Valls • Quartell • Segart • Sagunt • Torres Torres | |