Diferència entre les revisions de "Idioma afrikaans"

	Afrikaans; Afrikaans
Pronunciació:	AFI:
Atres denominacions:
Parlat en:	Suràfrica i Namíbia
Regió:	Àfrica austral
Parlants: natius:; ; atres:;	13,5 millons 6.500.000; ; 7 millons;
Rànquing:
Família:	Indoeuropea; Germànica; Occidental; Afrikaans;
	estatus oficial
Llengua oficial de:	Suràfrica
Regulat per:	Die Tallkommissie
	còdics de la llengua
ISO 639-1	af
ISO 639-2	afr
ISO/FDIS 639-3	afr
SIL
	vore també: llengua

Última revisió del 20:27 5 set 2023

El afrikaans (afrikaans en afrikaans) és una llengua germànica, criolla del neerlandés, parlada principalment en Suràfrica i Namíbia. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandesos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, puix ha assimilat vocables de l'anglés, malay, portugués, i de les llengües zulús dels natius de la zona.

A mijans del sigle XIX era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'holandés.

És una de les llengües oficials de Suràfrica, i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del Cap. En aquell moment començà a usar-se en les escoles i inicià el camí a l'oficialitat, declarada en l'any 1925. Durant el sigle XX se mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és Breyten Breytenbach, autor entre atres obres de Ysterkoei Moet Weet (poesia, 1964) i Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc (1984).

Número de parlants[editar | editar còdic]

Suràfrica: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del Cap del Nort i del Cap Occidental i les ciutats de Johannesburc, Pretòria, Port Elizabeth i Bloemfontein.

Botsuana: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de Ghanzi.

Namíbia: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en Windhoek.

Regne Unit: 100.000, parlat per immigrants surafricans.

Malaui i Zàmbia: Sense senyes concretes.

Filiació[editar | editar còdic]

L'afrikaans és una llengua germànica occidental especialment propenca al neerlandés.

Gramàtica[editar | editar còdic]

Presenta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Posseïx un únic artícul: die. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.

Ortografia[editar | editar còdic]

L'afrikaans escrit se diferencia del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'n Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afrika, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".

AFRIKÁANS	NEERLANDÉS	ALEMÀ	INGLÉS	VALENCIÀ
aksie	actie	Aktion	action	acció
baba	baby	Baby	baby	bebé
bed	bed	Bett	bed	llit
boek	boek	Buch	book	llibre
broer	broer	Bruder	brother	germà
dogter	dochter	Tochter	daughter	filla
eet	eten	essen	eat	menjar
en	en	und	and	i (conjunció)
kat	kat	Katze	cat	gat
lughawe	luchthaven	Flughafen	airport	aeroport
maak	maken	machen	make	fer
my	mijn	mein	my	el meu, la meua, mon, ma
oop	open	offen	open	obrir
skool	school	Schule	school	escola
vyf	vijf	fünf	five	cinc
vir	voor	für	for	per a
wat	wat	was	what	qué, quin

Frases en afrikaans[editar | editar còdic]

L'afrikaans és una llengua molt centralisada, això vol dir que la majoria de les vocals són pronunciades sense apenes variacions.

Hallo! Hoe gaan dit? [ɦaləu ɦu xaˑn dət] ¡Hola! ¿Com estàs?
Baie goed, dankie. [bajə xuˑt danki] Molt be, gràcies.
Praat jy Afrikaans? [prɑˑt jəi afrikɑˑns] ¿Parles afrikaans?
Ja. [jɑˑ] Sí.
Nee. [neˑə] No.
'n Bietjie. [ə biki] Un poc.
Wat is jou naam? [vat əs jəu nɑˑm] ¿Com te diuen?
Die kinders praat Afrikaans. [di kənərs prɑˑt afrikɑˑns] Els chiquets parlen afrikaans.

Lèxic[editar | editar còdic]

Afrikáans	Valencià
ek	yo
jy	tú
u	vosté
hy	ell
sy	ella
ons	mosatros/nosatros
julle, u	vosatros/vostés
die	el, lo (det. artícul.), els, los, la, les.
'n	un, una
nee	no
ja	sí
alles	tot
baie	molt
man	home
vrou	dòna
voël	pardalet
kop	cap
son	sol
maan	lluna
groot	gran
klein	chicotet/chicotet
een	u/un (cardinal)
twee	dos
drie	tres
vier	quatre
vyf	cinc
Goeiemôre	Bon dia
Goeiemiddag	Bona vesprada
Goeienaand	Bona nit
Goeienag	Bona nit
Totsiens	Adeu
Hallo	Hola
Asseblief	Per favor
Dankie	Gràcies
Welkom	Benvingut/
Ek is jammer	Ho senc/Ho sent
Verskoon my	Disculpa'm/Perdona'm
Gelukkige Verjaarsdag	Feliç Cumpleanys/Bon natalici
Gelukkige Nuwejaar	Feliç any nou

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Commons

Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Idioma afrikaans.

Llengües germàniques
Anglés · Alemà · Frisó · Noruec · Suec · Danés · Baix Alemà · Alemànic · Austro-bàvar · Feroés · Escocés · Islandés · Neerlandés · Afrikaans · Yidis

@@ Llínea 5: / Llínea 5: @@
 |atresdenominacions=
 |estats= [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]
-|regió= [[Àfricaaustral]]
+|regió= [[Àfrica austral]]
 |parlants= 13,5 millons
 |parlantsnatius= 6.500.000
@@ Llínea 21: / Llínea 21: @@
 |iso3= afr
 |sil=
 |mapa=
+[[Image:Afrikaans ETN15 Spread.svg|300px|right]]
 }}
+El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és l'evolució de la que parlaven els colons holandesos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, puix ha assimilat vocables de l'[[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.
-El '''afrikaans''' (''afrikaans'' en afrikaans) és una [[Llengua germànica|llengua germànica]], [[llengua criolla|criolla]] del [[Idioma neerlandés|neerlandés]], parlada principalment en [[Suràfrica]] i [[Namíbia]]. Esta llengua és la evolució de la que parlaven els colons holandessos que habitaven la Colònia del Cap. En el pas del temps ha adquirit característiques pròpies, ya que ha assimilat vocables del [[anglés]], [[malay]], [[portugués]], i de les llengües zulús dels natius de la zona.
 A mijans del [[sigle XIX]] era una llengua oral sense representació escrita ni formes lliteràries, puix la llengua oficial era l'[[Idioma neerlandés|holandés]].
-És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament per els blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a utilisar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] es mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent es [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).
+És una de les llengües oficials de [[Suràfrica]], i es gastà majoritàriament pels blancs i els mestiços que habiten en els províncies del [[Cap (Suràfrica)|Cap]]. En aquell moment començà a usar-se en les escoles i inicià  el camí a l'oficialitat, declarada en l'any [[1925]]. Durant el [[sigle XX]] se mostrà com una llengua lliterària rica i en una considerable producció en tots els camps (poesia, llibres de text, llibres científics i tècnics, etcétera). El seu màxim exponent és [[Breyten Breytenbach]], autor entre atres obres de ''Ysterkoei Moet Weet'' (poesia, [[1964]]) i ''Les verdaderes confesions d'un terroriste blanc'' ([[1984]]).
 == Número de parlants ==
-[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'utilisen com a llengua vehicular. Les zones de afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburg]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].
+[[Suràfrica]]: 6.500.000, dels quals 1.000.000 també parlen anglés. Atres 6.650.000 l'ampren com a llengua vehicular. Les zones d'afrikaans-parlants principals són les províncies del [[Cap del Nort]] i del [[Cap Occidental]] i les ciutats de [[Johannesburc]], [[Pretòria]], [[Port Elizabeth]] i [[Bloemfontein]].
-[[Botsvana]]: 100.000, principalment per afrikaners en el distrit de [[Ghanzi]].
+[[Botsuana]]: 100.000, principalment per afrikàners en el distrit de [[Ghanzi]].
 [[Namíbia]]: 150.000 (7,5%), és una de les 4 llengües reconegudes com nacionals; parlat pel 25% de la població en  [[Windhoek]].
-[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per inmigrants sudafricans.
+[[Regne Unit]]: 100.000, parlat per immigrants surafricans.
 [[Malaui]] i [[Zàmbia]]: Sense senyes concretes.
 == Filiació ==
-El afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propera al [[holandés]]
+L'afrikaans és una [[llengua germànica occidental]] especialment propenca al [[neerlandés]].
 == Gramàtica ==
-Presnta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Posseïx un únic artícul: ''die''. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.
+Presenta una gramàtica més simple que la del neerlandés. Les paraules no declinen. El plural s'indica per mig del morfema -e. Posseïx un únic artícul: ''die''. Té 15 vocals, entre curtes i llargues.
 == Ortografia ==
-El afrikaans escrit es diferència del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminaes. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'un Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afriza, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
+L'afrikaans escrit se diferencia del neerlandés en que l'ortografia reflexa una llengua més fonètica i simple, i moltes consonants són eliminades. Una característica notable és l'artícul indefinit, és "'n" en afrikaans en conte de "een" en neerlandés. "Un llibre" es diu "'n Boek", mentres que en neerlandés seria "een boek". Atres característiques inclouen l'us de 's' en conte de 'z', per tant Suràfrica en afrikaans s'escriu Suid-Afrika, mentres que en neerlandés és Zuid-Afrika. També, la lletra neerlandesa "ij" s'escriu com a "y".
 {| cellspacing="7px"
@@ Llínea 129: / Llínea 129: @@
 |-
 |die
-|el, lo (det. articul.), els, los, la, les.
+|el, lo (det. artícul.), els, los, la, les.
 |-
 |'n
@@ Llínea 168: / Llínea 168: @@
 |-
 |klein
-|chicotet/menut
+|chicotet/chicotet
 |-
 |een
@@ Llínea 225: / Llínea 225: @@
 |}
+== Enllaços externs ==
+{{Commonscat|Afrikaans}}
+{{Llengües germàniques}}
+[[Categoria:Llengües]]
 [[Categoria:Llengües germàniques]]
-[[Categoria:Llengües]]
-[[Categoria:Llingüística]]