Diferència entre les revisions de "José Melchor Gomis"
m (→Primers anys) |
(Text reemplaça - 'la edat' a 'l'edat') |
||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Jose Melchor Gomis.jpg|right|thumb|250px|'''José Melchor Gomis''' i Colomer, music romantic valencià]] |
| − | '''José Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], [[6 de giner]] de [[1791]] | + | '''José Melchor Gomis i Colomer''' ([[Ontinyent]], [[6 de giner]] de [[1791]] - † [[París]], [[27 de juliol]] de [[1836]]), compositor [[Comunitat Valenciana|valencià]] del [[romanticisme]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
=== Primers anys === | === Primers anys === | ||
| − | Naixqué en la ciutat d'[[Ontinyent]] el 6 de giner de [[1791]]. Fill de músic i pintor Jose Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'[[Ontinyent]]. Una de les capellanies més importants econòmicament del [[Regne de Valéncia]]. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica del [[Regne de Valéncia]], resident en [[Ontinyent]]. A | + | Naixqué en la ciutat d'[[Ontinyent]] el 6 de giner de [[1791]]. Fill de músic i pintor Jose Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'[[Ontinyent]]. Una de les capellanies més importants econòmicament del [[Regne de Valéncia]]. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica del [[Regne de Valéncia]], resident en [[Ontinyent]]. A l'edat de 10 anys, Gomis marcha a [[Valéncia]]. |
Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de Valéncia]] i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En [[Valéncia]] vixqué en Masarnau. Des de [[Valéncia]] eren diversos els viages que realisava a [[Ontinyent]] i a [[Els Alforins]]; a on descansava en les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrit]], a on estrenà el drama unipersonal (en a soles un personage i estrenat prèviament en Valéncia) ''La aldeana'' sense massa èxit. | Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la [[Catedral de Valéncia]] i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En [[Valéncia]] vixqué en Masarnau. Des de [[Valéncia]] eren diversos els viages que realisava a [[Ontinyent]] i a [[Els Alforins]]; a on descansava en les propietats de [[Miquel Osca i Guerau]], a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a [[Madrit]], a on estrenà el drama unipersonal (en a soles un personage i estrenat prèviament en Valéncia) ''La aldeana'' sense massa èxit. | ||
| Llínea 11: | Llínea 11: | ||
Exiliat en [[França]] al pujar al tro [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], en l'any [[1823]]. Viajà a [[París]]. Amic de Masarnau, [[Hèctor Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], començà a obtindre renom en els círculs parisencs. | Exiliat en [[França]] al pujar al tro [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]], en l'any [[1823]]. Viajà a [[París]]. Amic de Masarnau, [[Hèctor Berlioz|Berlioz]], [[Gioacchino Rossini|Rossini]], [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], començà a obtindre renom en els círculs parisencs. | ||
| − | En l'any [[1827]] viajà a [[Londres]] on estrenà la cantada ''L'hivern'' en molt bona acollida i on publicà diverses cançons sobre tema espanyol. | + | En l'any [[1827]] viajà a [[Londres]] a on estrenà la cantada ''L'hivern'' en molt bona acollida i a on publicà diverses cançons sobre tema espanyol. |
=== Retorn a Paris === | === Retorn a Paris === | ||
| − | Retornat a [[París]] compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en | + | Retornat a [[París]] compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar ''Le diable à Seville'', ''Le portefaix'', ''Rok le barbu'' i ''Le revenant''. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en l'any [[2001]], que posteriorment es representà en el [[Teatre de la Sarsuela]] de [[Madrit]] en [[Tolosa]] aixina com en la seua ciutat natal [[Ontinyent]]. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per [[Rossini]]. |
| − | També compongué música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós | + | També compongué música incidental per al drama ''Aben Humeya'' de [[Francisco Martínez de la Rosa]], i un manual de cant famós en l'época que s'utilisà en [[Mèxic]] i en els [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini. |
Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Rec]] '', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que a soles lo adaptà per a música de banda. | Se li ha atribuït l'autoria de l'''[[Himne de Rec]] '', oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que a soles lo adaptà per a música de banda. | ||
| Llínea 34: | Llínea 34: | ||
*''Le Comte Julien'', no estrenada, [[1836]] | *''Le Comte Julien'', no estrenada, [[1836]] | ||
*''Rock le Barbu'', [[París]], [[1836]] | *''Rock le Barbu'', [[París]], [[1836]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * [https://elpais.com/diario/1978/08/12/cultura/271720803_850215.html José Melchor Gomis, un compositor romántico olvidado. El País] | ||
| + | * [https://musicadiz1812.es/compositor-gomis-colomer-jose-melchor.html José Melchor Gomis Colomer (1791 - 1836). Musicadiz1812.es] | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | |||
| + | * Dowling, Jhon. ''José Melchor Gomis'', Ed. Castalia, Madrid, 1974 | ||
| + | * Gisbert, Rafael. ''Gomis, un músico romántico y su tiempo''. Ed. Ajuntament d'Ontinyent, Ontinyent 1988. 360 pag. ISBN 84-505-8003-X | ||
| + | * Gómez Amat, Carlos. ''Historia de la Música Española. Siglo XIX.'' Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4 | ||
| + | * Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. ''Una emprenta borrada'', Revista "Alba", nº 20, 2007 | ||
| + | * Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. ''Josep Melcior Gomis i la cançó lírica de saló''. Institució Alfons el Magnànim, Valéncia, 2017 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|José Melchor Gomis}} | ||
[[Categoria:Biografies]] | [[Categoria:Biografies]] | ||
Última revisió del 01:48 5 set 2023
José Melchor Gomis i Colomer (Ontinyent, 6 de giner de 1791 - † París, 27 de juliol de 1836), compositor valencià del romanticisme.
Biografia[editar | editar còdic]
Primers anys[editar | editar còdic]
Naixqué en la ciutat d'Ontinyent el 6 de giner de 1791. Fill de músic i pintor Jose Gomis, estudià en la Capellania de l'Assunció de Santa Maria d'Ontinyent. Una de les capellanies més importants econòmicament del Regne de Valéncia. Les lliçons de música arribaren per part de Antoni Soriano, gran mestre de capella de Santa Maria. En estos anys, els Gomis es relacionen en els Osca, família poderosa maçònica del Regne de Valéncia, resident en Ontinyent. A l'edat de 10 anys, Gomis marcha a Valéncia.
Estudià en Joan Pons, Mestre de Capella de la Catedral de Valéncia i les seues primeres composicions foren de caràcter religiós. En Valéncia vixqué en Masarnau. Des de Valéncia eren diversos els viages que realisava a Ontinyent i a Els Alforins; a on descansava en les propietats de Miquel Osca i Guerau, a la heretat de La Nova Alcúdia. vixqué diversos actes revolucionaris en Valéncia, pero per qüestions de la guerra del Francés, Gomis es traslladà a Madrit, a on estrenà el drama unipersonal (en a soles un personage i estrenat prèviament en Valéncia) La aldeana sense massa èxit.
Vida entre Paris i Londres[editar | editar còdic]
Exiliat en França al pujar al tro Ferran VII, en l'any 1823. Viajà a París. Amic de Masarnau, Berlioz, Rossini, Meyerbeer, començà a obtindre renom en els círculs parisencs.
En l'any 1827 viajà a Londres a on estrenà la cantada L'hivern en molt bona acollida i a on publicà diverses cançons sobre tema espanyol.
Retorn a Paris[editar | editar còdic]
Retornat a París compon diverses òperes sobre text francés entre les que cal comentar Le diable à Seville, Le portefaix, Rok le barbu i Le revenant. D'esta òpera es va fer una edició crítica a càrrec de l'Institut Complutense de Ciències Musicals en l'any 2001, que posteriorment es representà en el Teatre de la Sarsuela de Madrit en Tolosa aixina com en la seua ciutat natal Ontinyent. La ploma sarcàstica d'Hèctor Berlioz que tant va arremetre contra Rossini, sempre va ser complaent en la música de Gomis. L'obra de Gomis, àmplia i complexa, té un caràcter diferent i molt personal, front a la música italianisada imposta per Rossini.
També compongué música incidental per al drama Aben Humeya de Francisco Martínez de la Rosa, i un manual de cant famós en l'época que s'utilisà en Mèxic i en els Estats Units. Este manual de cant fon recomanat per Boieldieau i el mateix Rossini.
Se li ha atribuït l'autoria de l'Himne de Rec , oficial de la República Espanyola, encara que no està totalment demostrat i alguns pensen que a soles lo adaptà per a música de banda.
Josep Melchor Gomis és el compositor espanyol més internacional del sigle XIX, i la seua figura se revitalisa a principis del sigle XXI.
En l'any 2005 s'identificà en l'archiu històric d'Ontinyent un manuscrit en la segona part inèdita del manual de Cant i Solfeig.
Òperes[editar | editar còdic]
- Sensibilisat i prudència o l'Aldeana, Madrit, 1821
- Le Favori, no estrenada, 1829
- La Damnée, no estrenada, 1831
- Le Diable à Seville, París, 1831
- Botany Bay, no estrenada, 1832
- Le Revenant, París, 1833
- Le Portefaix, París, 1834
- Le Comte Julien, no estrenada, 1836
- Rock le Barbu, París, 1836
Referències[editar | editar còdic]
- José Melchor Gomis, un compositor romántico olvidado. El País
- José Melchor Gomis Colomer (1791 - 1836). Musicadiz1812.es
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Dowling, Jhon. José Melchor Gomis, Ed. Castalia, Madrid, 1974
- Gisbert, Rafael. Gomis, un músico romántico y su tiempo. Ed. Ajuntament d'Ontinyent, Ontinyent 1988. 360 pag. ISBN 84-505-8003-X
- Gómez Amat, Carlos. Historia de la Música Española. Siglo XIX. Ed. Alianza Música. Madrid, 1984. ISBN 84-206-8505-4
- Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. Una emprenta borrada, Revista "Alba", nº 20, 2007
- Múrcia i Cambra, Miguel Àngel. Josep Melcior Gomis i la cançó lírica de saló. Institució Alfons el Magnànim, Valéncia, 2017
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre José Melchor Gomis.