Diferència entre les revisions de "Geoffrey Chaucer"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
m
(Text reemplaça - 'medieval' a 'migeval')
 
(No es mostren 5 edicions intermiges d'2 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
[[Image:Geoffrey Chaucer - Illustration from Cassell's History of England - Century Edition - published circa 1902.jpg|thumb|right|[[Geoffrey Chaucer]], en una ilustració publicada vora el [[1902]].]]
+
[[Image:Geoffrey Chaucer - Illustration from Cassell's History of England - Century Edition - published circa 1902.jpg|thumb|right|[[Geoffrey Chaucer]], en una ilustració publicada vora l'any [[1902]].]]
  
 
'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra|anglés]].  
 
'''Geoffrey Chaucer''' ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] ([[Londres]] c. [[1343]] - † [[25 d'octubre]] de [[1400]]), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta [[Anglaterra|anglés]].  
Llínea 5: Llínea 5:
 
Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.  
 
Fon contemporàneu de [[Giovanni Boccaccio|Boccaccio]] i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la [[lliteratura anglesa]]; se'l considera l'introductor de la [[mètrica (poesia)|mètrica]] en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.  
  
Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] així com a [[Itàlia]],  on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posa a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.
+
Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en [[França]] o [[Espanya]] aixina com a [[Itàlia]],  a on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posà a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.
  
Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' el [[1379]], ''El parlament dels aucells'', el [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap al any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en [[1387]].  
+
Cal destacar la seua traducció del ''Roman de la Rose'', escrit en [[francés]] per [[Guillaume de Lorris]] i ampliat anys més tart per [[Jean de Meung]], i les ''Consolacions de la filosofia'' del filòsof llatí [[Boeci]]. Va escriure també ''La casa de la fama'' en [[1379]], ''El parlament dels aucells'', en [[1382]], i ''Troïl i Crèsida'', cap a l'any [[1385]], obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a [[William Shakespeare]]. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els ''[[Contes de Canterbury]]'' (en [[anglés]], ''Canterbury tales'') que es varen editar per primera vegada en [[1478]]. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el ''[[Decameró]]'' de [[Boccaccio]], a la mort de la seua dona en l'any [[1387]].  
  
== Vínculs externs ==
+
== Enllaços externs ==
 
* James Root Hulbert. ''[http://www.gutenberg.net/etext/6565 Chaucer's Official Life]'' (en anglés)
 
* James Root Hulbert. ''[http://www.gutenberg.net/etext/6565 Chaucer's Official Life]'' (en anglés)
 
* [http://www.bartleby.com/212/0703.html Primeres edicions de Chaucer] (en anglés)
 
* [http://www.bartleby.com/212/0703.html Primeres edicions de Chaucer] (en anglés)
Llínea 15: Llínea 15:
 
* [http://www.bbc.co.uk/drama/canterburytales/ Adaptació televisiva de la BBC d'alguns contes (The Canterbury Tales)] (en anglés)
 
* [http://www.bbc.co.uk/drama/canterburytales/ Adaptació televisiva de la BBC d'alguns contes (The Canterbury Tales)] (en anglés)
  
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 
[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
 
[[Categoria:Escritors anglesos en anglés]]
[[Categoria:Escritors medievals en anglés]]
+
[[Categoria:Escritors migevals en anglés]]

Última revisió del 22:45 28 ago 2023

Geoffrey Chaucer, en una ilustració publicada vora l'any 1902.

Geoffrey Chaucer ['ʤefɹi 'ʧɔ:sə] (Londres c. 1343 - † 25 d'octubre de 1400), fon un escritor, filòsof, diplomàtic i poeta anglés.

Fon contemporàneu de Boccaccio i de Christine de Pisan. És considerat a vegades com el primer autor que demostra la llegitimitat artística de l'anglés, i reivindicat per tant com a pare de l'anglés per molts professors de llengua. La seua obra ha contribuït en escreix a desenrollar la lliteratura anglesa; se'l considera l'introductor de la mètrica en accents i sílabes com a solució de recanvi per a la mètrica anglosaxona aliterativa. També va contribuir a regularisar l'accent del sur (regió de Londres) de l'anglés mijà.

Com a membre de la cort anglesa, va participar en numeroses campanyes en França o Espanya aixina com a Itàlia, a on va acodir diverses vegades en missions diplomàtiques. Als 31 anys, es posà a treballar en les aduanes del port de Londres, fet que li va permetre tindre el temps necessari per escriure i compondre les seues principals obres.

Cal destacar la seua traducció del Roman de la Rose, escrit en francés per Guillaume de Lorris i ampliat anys més tart per Jean de Meung, i les Consolacions de la filosofia del filòsof llatí Boeci. Va escriure també La casa de la fama en 1379, El parlament dels aucells, en 1382, i Troïl i Crèsida, cap a l'any 1385, obra inspirada en Boccaccio i que va servir d'inspiració per a William Shakespeare. No obstant això, l'obra per la que és més conegut són els Contes de Canterbury (en anglés, Canterbury tales) que es varen editar per primera vegada en 1478. Va començar a redactar esta obra, que va quedar inconclusa, inspirant-se en el Decameró de Boccaccio, a la mort de la seua dona en l'any 1387.

Enllaços externs[editar | editar còdic]