Diferència entre les revisions de "Poder eixecutiu"
(Text reemplaça - 'cridat' a 'nomenat') |
|||
| (No es mostren 8 edicions intermiges d'5 usuaris) | |||
| Llínea 6: | Llínea 6: | ||
== Dret públic == | == Dret públic == | ||
| − | La doctrina jurídica del [[Dret Administratiu]] i del [[Dret Constitucional|Constitucional]] planteja una | + | La doctrina jurídica del [[Dret Administratiu]] i del [[Dret Constitucional|Constitucional]] planteja una disyuntiva de tipo nominal per a designar a este poder de l'Estat. |
Alguns teòrics ho denominen [[Poder Eixecutiu]] i uns atres [[Poder Administratiu]]. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de [[President]], encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o [[Primer Ministre]]. | Alguns teòrics ho denominen [[Poder Eixecutiu]] i uns atres [[Poder Administratiu]]. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de [[President]], encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o [[Primer Ministre]]. | ||
| Llínea 15: | Llínea 15: | ||
# '''Funció Política''': té per objecte dirigir al conjunt de la societat pel camí que permeta satisfer en millor forma els seus fins específics, prenent decisions davant situacions noves que no estan regulades per la llei, com per eixemple: nomenar ministres d'Estat, aprovar o no; tractats internacionals, realisar intercanvis comercials en un o un atre país, etc. | # '''Funció Política''': té per objecte dirigir al conjunt de la societat pel camí que permeta satisfer en millor forma els seus fins específics, prenent decisions davant situacions noves que no estan regulades per la llei, com per eixemple: nomenar ministres d'Estat, aprovar o no; tractats internacionals, realisar intercanvis comercials en un o un atre país, etc. | ||
# '''Funció Administrativa''': per esta funció es desenrollen els fins específics de l'Estat, subjectes a la llei (les activitats que realisen els ministeris, governacions, #intendència, empreses de l'estat, etc.) | # '''Funció Administrativa''': per esta funció es desenrollen els fins específics de l'Estat, subjectes a la llei (les activitats que realisen els ministeris, governacions, #intendència, empreses de l'estat, etc.) | ||
| − | # '''Funció | + | # '''Funció Reglamentarista''': per via de decrets i resolucions. Per a poder realisar el seu treball l'Eixecutiu dispon de potestat reglamentària, en virtut de la qual pot dictar reglaments, decrets d'instruccions que deuen ser complits pels ciutadans. |
| − | == Situació per | + | == Situació per països == |
| − | El poder eixecutiu sol ser unipersonal. El [[Cap de Govern]] és la figura visible i de major importància del poder eixecutiu. En un [[sistema presidencial]], el Cap de Govern és també el Cap d'Estat<ref>{{cita web |url=http://www.monografias.com/trabajos34/poder-ejecutivo/poder-ejecutivo.shtml |urltrad= |enlaceroto= |título=El Poder Ejecutivo de la Nación |fechaacceso=19 de mayo de 2014 | suscripción= |autor= |apellido=Arrechea |nombre=Alfonso |enlaceautor= |coautores= |fecha= |año= |mes= |formato= |obra= |editor= |editorial= |ubicación= |página= |páginas= |idioma=español |doi= |urlarchivo= |fechaarchivo= |cita= }}</ref> mentres que en un [[sistema parlamentari]] és generalment el líder del partit en major representació en el poder llegislatiu i és comunament | + | El poder eixecutiu sol ser unipersonal. El [[Cap de Govern]] és la figura visible i de major importància del poder eixecutiu. En un [[sistema presidencial]], el Cap de Govern és també el Cap d'Estat<ref>{{cita web |url=http://www.monografias.com/trabajos34/poder-ejecutivo/poder-ejecutivo.shtml |urltrad= |enlaceroto= |título=El Poder Ejecutivo de la Nación |fechaacceso=19 de mayo de 2014 | suscripción= |autor= |apellido=Arrechea |nombre=Alfonso |enlaceautor= |coautores= |fecha= |año= |mes= |formato= |obra= |editor= |editorial= |ubicación= |página= |páginas= |idioma=español |doi= |urlarchivo= |fechaarchivo= |cita= }}</ref> mentres que en un [[sistema parlamentari]] és generalment el líder del partit en major representació en el poder llegislatiu i és comunament nomenat [[Primer Ministre]] ([[Taoiseach]] en la [[República d'Irlanda]], [[Canceller Federal]] en [[Alemanya]] i [[Àustria]]). |
En [[França]], el poder eixecutiu es repartix entre el President i el Primer Ministre, sistema que s'ha reproduït en una série d'antigues colónies franceses. | En [[França]], el poder eixecutiu es repartix entre el President i el Primer Ministre, sistema que s'ha reproduït en una série d'antigues colónies franceses. | ||
| − | [[Suïssa]] i [[Bòsnia i | + | [[Suïssa]] i [[Bòsnia i Herzegovina]] també han colegiat sistemes per a la funció de Cap d'Estat i de Govern. En Suïssa, el [[Consell Federal de Suïssa|Consell Federal]] està integrat per sèt membres, un dels quals ho presidix de manera rotativa. Per la seua banda, Bòsnia i Herzegovina posseïx una presidència colegiada de tres membres. |
El Cap de Govern conta en l'assistència d'un número de ministres, que en general tenen responsabilitats centrades en un determinat camp d'actuació de l'eixecutiu (per eixemple: salut, educació, assunts exteriors), i per un gran número d'empleats del govern o funcionaris públics i atres coses més. | El Cap de Govern conta en l'assistència d'un número de ministres, que en general tenen responsabilitats centrades en un determinat camp d'actuació de l'eixecutiu (per eixemple: salut, educació, assunts exteriors), i per un gran número d'empleats del govern o funcionaris públics i atres coses més. | ||
| − | == | + | == Vore també == |
* [[Poder judicial]] | * [[Poder judicial]] | ||
* [[Poder llegislatiu]] | * [[Poder llegislatiu]] | ||
| Llínea 32: | Llínea 32: | ||
== Referències == | == Referències == | ||
| − | + | <references /> | |
| + | [[Categoria:Estat| ]] | ||
| + | [[Categoria:Dret internacional]] | ||
| + | [[Categoria:Ciència política]] | ||
| + | [[Categoria:Filosofia del Dret]] | ||
[[Categoria:Poders de l'estat]] | [[Categoria:Poders de l'estat]] | ||
[[Categoria:Poder eixecutiu| ]] | [[Categoria:Poder eixecutiu| ]] | ||
{{Traduït de|es|Poder ejecutivo}} | {{Traduït de|es|Poder ejecutivo}} | ||
Última revisió del 16:21 28 ago 2023
En ciència política i dret, el poder eixecutiu és una de les tres facultats i funcions primordials del Estat. Es distinguix aixina del poder llegislatiu, que promulga o revoca lleis, i del poder judicial, que interpreta, fa respectar o invalida les mateixes.
El poder eixecutiu és responsable de la gestió diària de l'Estat, i concep i eixecuta polítiques generals d'acort en les quals les lleis tenen que ser aplicades; representa a la nació en les seues relacions diplomàtiques; sosté a les forces armades i en ocasions aconsella sobre la llegislació.[1]
En els estats democràtics, el poder eixecutiu està considerat com a administrador i eixecutor de la voluntat popular a la qual representa i de la que deu ser la seua més ferm garant.
Dret públic[editar | editar còdic]
La doctrina jurídica del Dret Administratiu i del Constitucional planteja una disyuntiva de tipo nominal per a designar a este poder de l'Estat.
Alguns teòrics ho denominen Poder Eixecutiu i uns atres Poder Administratiu. No obstant, és esta última versió la que descriu de millor manera les funcions d'esta potestat, degut a que l'ostentació d'esta potestat jurídica no solament supon l'eixecució de regles, sino que també implica l'administració a través del dictamen d'atres normes (reglaments, decrets, instructius). En algunes jurisdiccions és comuna que se li deleguen potestats llegislatives a qui també ostenta el càrrec de President, encara que açò no es deu confondre en la potestat administrativa, que baix mandat constitucional li otorga eixes facultats al President o Primer Ministre. Açò ultime sol portar problemes de competència llegal, és dir, de confusions entre qué se li està permés realisar a cada potestat, i sol ser esta disyuntiva un argument a favor per a la justificació de Tribunals Constitucionals.
Divisions del poder eixecutiu[editar | editar còdic]
El poder eixecutiu pot dividir-se en tres:
- Funció Política: té per objecte dirigir al conjunt de la societat pel camí que permeta satisfer en millor forma els seus fins específics, prenent decisions davant situacions noves que no estan regulades per la llei, com per eixemple: nomenar ministres d'Estat, aprovar o no; tractats internacionals, realisar intercanvis comercials en un o un atre país, etc.
- Funció Administrativa: per esta funció es desenrollen els fins específics de l'Estat, subjectes a la llei (les activitats que realisen els ministeris, governacions, #intendència, empreses de l'estat, etc.)
- Funció Reglamentarista: per via de decrets i resolucions. Per a poder realisar el seu treball l'Eixecutiu dispon de potestat reglamentària, en virtut de la qual pot dictar reglaments, decrets d'instruccions que deuen ser complits pels ciutadans.
Situació per països[editar | editar còdic]
El poder eixecutiu sol ser unipersonal. El Cap de Govern és la figura visible i de major importància del poder eixecutiu. En un sistema presidencial, el Cap de Govern és també el Cap d'Estat[2] mentres que en un sistema parlamentari és generalment el líder del partit en major representació en el poder llegislatiu i és comunament nomenat Primer Ministre (Taoiseach en la República d'Irlanda, Canceller Federal en Alemanya i Àustria). En França, el poder eixecutiu es repartix entre el President i el Primer Ministre, sistema que s'ha reproduït en una série d'antigues colónies franceses.
Suïssa i Bòsnia i Herzegovina també han colegiat sistemes per a la funció de Cap d'Estat i de Govern. En Suïssa, el Consell Federal està integrat per sèt membres, un dels quals ho presidix de manera rotativa. Per la seua banda, Bòsnia i Herzegovina posseïx una presidència colegiada de tres membres.
El Cap de Govern conta en l'assistència d'un número de ministres, que en general tenen responsabilitats centrades en un determinat camp d'actuació de l'eixecutiu (per eixemple: salut, educació, assunts exteriors), i per un gran número d'empleats del govern o funcionaris públics i atres coses més.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- ↑ Arrechea, Alfonso. «Atribuciones el poder Ejecutivo» (en español). Consultat el 19 de mayo de 2014.
- ↑ Arrechea, Alfonso. «El Poder Ejecutivo de la Nación» (en español). Consultat el 19 de mayo de 2014.
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Poder ejecutivo de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.