Aqüeducte de Segòvia

Aqüeducte de Segòvia.

L'aqüeducte de Segòvia és una construcció romana de la segona mitat del sigle I i principis del sigle II d.C., en l'época dels Flavis; mentres eren emperadors Vespasià i Trajà. Transporta l'aigua del río Frío en la ciutat de Segòvia. En l'any 1985 fon nomenat, juntament en el casc històric de la ciutat de Segòvia, Patrimoni de l'Humanitat per part de la UNESCO.

L'aqüeducte comença prop del Palau de la Granja en arcs senzills de mig punt que conduent l'aigua fins a la cisterna coneguda en el nom d'El Caserón, a on s'almagasenava l'aigua. Posteriorment, un canal transporta l'aigua fins a una segona torre, i en arribar a la plaça de Díaz Sanz comencen a formar-se dos monumentals fileres d'arcs superposts.

Consta d'una llongitut de 728 metros i una alçada màxima de 28 metros i mig, als quals, ademés, s'han de sumar prop de 6 metros de fonaments en el tros principal. Consta d'una doble arcada, la inferior formada per 119 arcs de mig punt diferents segons les adaptacions al terreny, i la superior de 44 arcs que constituent el núcleu central de l'aqüeducte.

En la part superior dels arcs es troba el canal que transporta l'aigua fins a la ciutat. L'elaboració de l'aqüeducte de tan grans dimensions nos fa vore les grans capacitats com a ingeniers dels romans, i a pesar de tot això mai no obliden l'importància estètica que ha de tindre un element de característiques tan ciclòpics com en este cas.

Este magnífic monument s'ha mantengut en bon estat de conservació, sense grans transformacions, a causa de la grandea de l'estructura, que imposta respecte al fet que, encara en el sigle XX continus eixercint la seua funció original. La primera obra de reconstrucció es degué realisar prop dels Reis Catòlics, quan es reedificaren 36 arcs respectant al màxim l'obra original.

En l'actualitat, l'estat de deteriorament de la pedra per la contaminació atmosfèrica ha segut tan alarmant que l'Estat ha hagut de protegir-lo per mig d'un minuciós procés de restauració.