Diferència entre les revisions de "Societat de Llingüística Romànica"
(Text reemplaça - 'Riu de Janeiro' a 'Rio de Janeiro') |
|||
| (No es mostren 3 edicions intermiges d'2 usuaris) | |||
| Llínea 21: | Llínea 21: | ||
* Walther von Wartburg, de 1962 a 1965. | * Walther von Wartburg, de 1962 a 1965. | ||
* John Orr, de 1965 a 1966. | * John Orr, de 1965 a 1966. | ||
| − | * [[Antoni M. Badia i Margarit]], de 1966 a 1971, president en funcions. | + | * [[Antoni Badia i Margarit|Antoni M. Badia i Margarit]], de 1966 a 1971, president en funcions. |
* Kurt Baldinger, de 1971 a 1974. | * Kurt Baldinger, de 1971 a 1974. | ||
* Bernard Pottier, de 1974 a 1977. | * Bernard Pottier, de 1974 a 1977. | ||
| Llínea 45: | Llínea 45: | ||
* III Roma (1932), organisat per Giulio Bertoni. | * III Roma (1932), organisat per Giulio Bertoni. | ||
* IV Burdeus (1934), organisat per Adolphe Terracher. | * IV Burdeus (1934), organisat per Adolphe Terracher. | ||
| − | * V | + | * V Niça (1937), organisat per Mario Roques. |
* VI Lieja (1951), organisat per Maurice Delbouille, primer depuix de la Segona Guerra Mundial. | * VI Lieja (1951), organisat per Maurice Delbouille, primer depuix de la Segona Guerra Mundial. | ||
* VII Barcelona (1953), organisat per Antoni Griera i Antoni M. Badia i Margarit. | * VII Barcelona (1953), organisat per Antoni Griera i Antoni M. Badia i Margarit. | ||
| Llínea 55: | Llínea 55: | ||
* XIII Quebec (1971), organisat per Jean-Denis Gendron i Marcel Boudreau. | * XIII Quebec (1971), organisat per Jean-Denis Gendron i Marcel Boudreau. | ||
* XIV Nàpols (1974), organisat per Alberto Varvaro. | * XIV Nàpols (1974), organisat per Alberto Varvaro. | ||
| − | * XV | + | * XV Rio de Janeiro (1977), organisat per Celso Ferreiro da Cunha. |
| − | * [[XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques|XVI Palma de Mallorca]] (1980), organisat per [[Francesc de Borja Moll]] i [[Aina Moll | + | * [[XVI Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques|XVI Palma de Mallorca]] (1980), organisat per [[Francesc de Borja Moll]] i [[Aina Moll Marquès]]. |
* XVII Aix-en-Provence (1983), organisat per Jean-Claude Bouvier. | * XVII Aix-en-Provence (1983), organisat per Jean-Claude Bouvier. | ||
* XVIII Tréveris (1986), organisat per Dieter Kremer. | * XVIII Tréveris (1986), organisat per Dieter Kremer. | ||
Última revisió del 18:29 23 ago 2023
La Societat de Llingüística Romànica (Sociedad de Lingüística Románica, en castellà o Société de Linguistique Romane, en francés), és una associació acadèmica que té per objectiu la promoció dels estudis sobre llingüística romànica. La Societat fon creada en l'any 1924 en França.
Història i activitats[editar | editar còdic]
La Societat de Llingüística Romànica fon fundada per Adolphe Terracher i Oscar Bloch en París (França) en l'any 1924, junt a un centenar de romanistes d'uns vint països diferents. En els seus estatuts s'especifica que és una societat que té per objectiu reunir a les persones i institucions que s'interessen pels estudis de llingüística i filologia romàniques i desigen contribuir al seu desenroll, aixina com publicar la Revue de Linguistique Romane i organisar els congressos internacionals de Llingüística i Filologia Romàniques.
La Societat de Llingüística Romànica organisa cada tres anys el Congrés Internacional de Llingüística i Filologia Romàniques. L'organisació de congressos periòdics es va parar durant la Segona Guerra Mundial i l'associació no va reprendre el ritme fins a l'any 1953 en el VII Congrés de Llingüística Romànica, celebrat en Barcelona. Els últims congressos s'han celebrat en Valéncia (2010), Nancy (2013) i Roma (2016).
També publica, des de l'any 1925, la Revue de Linguistique Romane a on apareixen artículs d'investigació sobre llingüística romànica (sobre totes les llengües i des de totes les aproximacions metodològiques) i resenyes. Els texts s'accepten en qualsevol llengua romànica; la revista apareix en dos fascículs anuals, en juny i en decembre. El secretari de la Societat és el director de la revista.
En l'any 2014 la Societat tenia 1.029 membres, dels quals 602 eren membres individuals, de 34 paíssos diferents, i 427 eren biblioteques i institucions, de 45 paíssos diferents.
Presidents de la Societat[editar | editar còdic]
- Ferdinand Brunot, de 1924 a 1928.
- Karl Jaberg, de 1928 a 1930.
- Giulio Bertoni, de 1930 a 1932.
- Mario Roques, de 1932 a 1934.
- Ramón Menéndez Pidal, de 1934 a 1937.
- Mario Roques, de 1937 a 1940 y de 1953 a 1961.
- Walther von Wartburg, de 1962 a 1965.
- John Orr, de 1965 a 1966.
- Antoni M. Badia i Margarit, de 1966 a 1971, president en funcions.
- Kurt Baldinger, de 1971 a 1974.
- Bernard Pottier, de 1974 a 1977.
- Manuel Alvar, de 1977 a 1980.
- Eugen Coșeriu, de 1980 a 1983.
- Aurelio Roncaglia, de 1983 a 1986.
- Max Pfister, de 1986 a 1989.
- Robert Martin, de 1989 a 1992.
- Gerold Hilty, de 1992 a 1995.
- Alberto Varvaro, de 1995 a 1998.
- Marc Wilmet, de 1998 a 2001.
- Günter Holtus, de 2001 a 2004.
- Emilio Ridruejo, de 2004 a 2007.
- Maria Iliescu, de 2007 a 2010.
- Jean-Pierre Chambon, de 2010 a 2013.
- David Trotter, de 2013 a 2015.
- Roberto Antonelli, desde 2015.
Congressos de la Societat[editar | editar còdic]
- I Dijon (1928), organisat per Adolphe Terracher.
- II Sion / Disentis / Coira (1930), organisat per Karl Jaberg i Jakob Jud.
- III Roma (1932), organisat per Giulio Bertoni.
- IV Burdeus (1934), organisat per Adolphe Terracher.
- V Niça (1937), organisat per Mario Roques.
- VI Lieja (1951), organisat per Maurice Delbouille, primer depuix de la Segona Guerra Mundial.
- VII Barcelona (1953), organisat per Antoni Griera i Antoni M. Badia i Margarit.
- VIII Florència (1956), organisat per Angelo Monteverdi.
- IX Lisboa (1959), organisat per Lindley Cintra
- X Estrasburc (1962), organisat per Georges Straka.
- XI Madrit (1965), organisat per Antonio Quilis.
- XII Bucarest (1968), organisat per Marius Sala.
- XIII Quebec (1971), organisat per Jean-Denis Gendron i Marcel Boudreau.
- XIV Nàpols (1974), organisat per Alberto Varvaro.
- XV Rio de Janeiro (1977), organisat per Celso Ferreiro da Cunha.
- XVI Palma de Mallorca (1980), organisat per Francesc de Borja Moll i Aina Moll Marquès.
- XVII Aix-en-Provence (1983), organisat per Jean-Claude Bouvier.
- XVIII Tréveris (1986), organisat per Dieter Kremer.
- XIX Santiago de Compostela (1989), organisat per Ramón Lorenzo.
- XX Zúrich (1992), organisat per Gerold Hilty.
- XXI Palermo (1995), organisat per Giovanni Ruffino.
- XXII Brusseles (1998), organisat per Marc Wilmet.
- XXIII Salamanca (2001), organisat per Carmen Pensado i Emilio Ridruejo.
- XXIV Aberystwyth (2004), organisat per David Trotter.
- XXV Insbruck (2007), organisat per Maria Iliescu, Heidi Siller-Runggaldier i Paul Danler.
- XXVI Valéncia (2010), organisat per Emili Casanova Herrero.
- XXVII Nancy (2013), organisat per ATILF (CNRS - Universidad de Lorena), presidit per Jean-Pierre Chambon.
- XXVIII Roma (2016), organisat per Roberto Antonelli.
- XXIX Congrés que es celebrarà en Copenhague l'any 2019.