Diferència entre les revisions de "Adolf Gil i Morte"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 14: Llínea 14:
  
 
Fon nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]].
 
Fon nomenat fill predilecte de la [[ciutat de Valéncia]] en l'any [[1920]] i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en [[Valéncia]].
 +
 +
== Obres ==
 +
* Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
 +
* Fisiología humana (Valencia, 1899)
 +
* Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)
 +
 +
== Distincions ==
 +
 +
Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, va ser guardonat en l'any [[1920]] en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.7
 +
 +
Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any [[2011]] es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​
 +
 +
Un carrer de la ciutat de Valéncia du el seu nom.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Barona Vilar, José José Puche Álvarez: ''Historia de un compromiso''
 +
* Colegio de Médicos de Valencia. ''Valencia Médica''
 +
* González Rebollo, Ana ''Las Juntas Directivas''
 +
* Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: ''El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939)''. p. 35. ISBN 9788437083100
  
 
[[Categoria:Biografies]]
 
[[Categoria:Biografies]]

Revisió de 11:36 11 ago 2023

Dr. Gil i Morte

Adolf Gil i Morte (Soneja, 30 de juliol de 1860 - † Valéncia, 7 de juny de 1929) fon un mege i polític valencià. En l'any 1881 es llicencià en medicina i ciències en l'Universitat de Valéncia, i arribà a ser catedràtic de fisiologia en l'any 1889.

Més tart va tindre un gran prestigi com a mege al participar en campanyes contra la tuberculosis, raó per la qual fon nomenat president del Colege de Meges de Valéncia, de l'Institut Mèdic i de la Reial Acadèmia Nacional de Medicina. Fon el primer President del Colege de Meges de Valéncia, càrrec que va desempenyar entre 1898 i 1904. Durant els anys de la I Guerra Mundial pertany al Comité permanent internacional de Segurs Socials.

Trayectòria política

En l'any 1892 fon escollit membre de la Diputació provincial pel districte de Chiva - Bunyol - Carlet. Milità en el Partit Republicà Centraliste de Nicolás Salmerón i posteriorment ingressà en Unió Republicana. Procedent del republicanisme de centre, fon triat diputat provincial i diputat en Corts per Sueca en 1903 i per Valéncia en 1907 dins de la candidatura pero en 1908 dimití i cedí l'escan a Fèlix Azzati i Descalci, blasquiste.

A raïl de la separació en l'any 1908 entre el blasquisme i el sector republicà de Salmerón representat per "El Mercantil" s'adherí al Partit Reformiste de Melquiades Álvarez i Azcárate i obtingué en l'any 1918 el banc de diputat.

En les eleccions generals espanyoles de 1918, com a membre del Partido Reformista i dins de l'Aliança d'Esquerres, fon escollit novament diputat per Sueca.

Fon nomenat fill predilecte de la ciutat de Valéncia en l'any 1920 i actualment té un carrer dedicat en el seu nom en Valéncia.

Obres

  • Vías de penetración del agua en el organismo (1888)
  • Fisiología humana (Valencia, 1899)
  • Tratado de fisiología humana y fisiología comparada (1902 y 1903)

Distincions

Gil i Morte, ademés d'haver eixercitat diversos càrrecs polítics i de direcció en distints camps, va ser guardonat en l'any 1920 en ser nomenat per l'ajuntament com a Fill Predilecte de Valéncia.7

Per un atre costat, en el seu honor, l'Ajuntament de Valéncia té registrada una fundació sense fins de lucre en el nom Gil i Morte,​ la qual té per objectiu fonamental el foment de l'investigació científica i l'arraïlada cultural en Valéncia. No obstant, en l'any 2011 es va obrir un periodo d'informació prèvia en relació en l'inici del procediment de regularisació o d'extinció de la Fundació Adolfo Gil i Morte.​

Un carrer de la ciutat de Valéncia du el seu nom.

Referències

  • Barona Vilar, José José Puche Álvarez: Historia de un compromiso
  • Colegio de Médicos de Valencia. Valencia Médica
  • González Rebollo, Ana Las Juntas Directivas
  • Perales Birlanga, Germán (2011). Universitat de Valéncia, ed. Católicos y liberales: El movimiento estudiantil en la Universidad de Valencia (1875-1939). p. 35. ISBN 9788437083100