Diferència entre les revisions de "República Federal de Centreamèrica"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada)
 
Llínea 2: Llínea 2:
 
La '''República Federal de Centreamèrica''' fon una [[País|nació]] que va sorgir de l'[[Assamblea Nacional Constituent de Centre Amèrica|Assamblea Constituent]] de les [[Províncies Unides del Centre d'Amèrica]], el [[22 de novembre]] de [[1824]], a través de la [[Constitució de la República Federal de Centreamèrica de 1824]]. La seua capital fon [[Ciutat de Guatemala]] fins a l'any [[1834]]; despuix fon [[Sonsonate]] per un breu periodo, per últim [[Sant Salvador]], de 1834 a [[1839]], no obstant, solament el poder eixecutiu fon el que es va traslladar, mentres que els poders llegislatiu i judicial varen mantindre el seu assent en la [[Ciutat de Guatemala]].
 
La '''República Federal de Centreamèrica''' fon una [[País|nació]] que va sorgir de l'[[Assamblea Nacional Constituent de Centre Amèrica|Assamblea Constituent]] de les [[Províncies Unides del Centre d'Amèrica]], el [[22 de novembre]] de [[1824]], a través de la [[Constitució de la República Federal de Centreamèrica de 1824]]. La seua capital fon [[Ciutat de Guatemala]] fins a l'any [[1834]]; despuix fon [[Sonsonate]] per un breu periodo, per últim [[Sant Salvador]], de 1834 a [[1839]], no obstant, solament el poder eixecutiu fon el que es va traslladar, mentres que els poders llegislatiu i judicial varen mantindre el seu assent en la [[Ciutat de Guatemala]].
  
La Federació estava formada per cinc estats: [[Guatemala]], [[El Salvador en la República Federal de Centreamèrica|El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]] ([[Panamà]] fon part de [[Colòmbia]] i [[Belize]] era una [[Hondures Britànica|colónia britànica]]). En l'any [[1838]] es va formar un sext estat, [[Estat dels Alts|Els Alts]], en capital en la ciutat de [[Quetzaltenango]], en els territoris de l'occident de [[Guatemala]] i el territori de l'actual [[Soconusco (Chiapas)|Soconusco]] de [[Chiapas]] ([[Mèxic]]).
+
La Federació estava formada per cinc estats: [[Guatemala]], [[El Salvador]], [[Hondures]], [[Nicaragua]] i [[Costa Rica]] ([[Panamà]] fon part de [[Colòmbia]] i [[Belize]] era una [[Hondures Britànica|colónia britànica]]). En l'any [[1838]] es va formar un sext estat, [[Estat dels Alts|Els Alts]], en capital en la ciutat de [[Quetzaltenango]], en els territoris de l'occident de [[Guatemala]] i el territori de l'actual [[Soconusco (Chiapas)|Soconusco]] de [[Chiapas]] ([[Mèxic]]).
  
 
Llimitava al suroest en l'[[oceà Pacífic]], al nordest en la [[mar Carip]], al surest en la [[Gran Colòmbia]] (despuix [[República de la Nova Granada]]) i al noroest en [[Mèxic]].
 
Llimitava al suroest en l'[[oceà Pacífic]], al nordest en la [[mar Carip]], al surest en la [[Gran Colòmbia]] (despuix [[República de la Nova Granada]]) i al noroest en [[Mèxic]].

Última revisió del 22:07 10 ago 2023

United Provinces of Central America (orthographic projection).svg

La República Federal de Centreamèrica fon una nació que va sorgir de l'Assamblea Constituent de les Províncies Unides del Centre d'Amèrica, el 22 de novembre de 1824, a través de la Constitució de la República Federal de Centreamèrica de 1824. La seua capital fon Ciutat de Guatemala fins a l'any 1834; despuix fon Sonsonate per un breu periodo, per últim Sant Salvador, de 1834 a 1839, no obstant, solament el poder eixecutiu fon el que es va traslladar, mentres que els poders llegislatiu i judicial varen mantindre el seu assent en la Ciutat de Guatemala.

La Federació estava formada per cinc estats: Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua i Costa Rica (Panamà fon part de Colòmbia i Belize era una colónia britànica). En l'any 1838 es va formar un sext estat, Els Alts, en capital en la ciutat de Quetzaltenango, en els territoris de l'occident de Guatemala i el territori de l'actual Soconusco de Chiapas (Mèxic).

Llimitava al suroest en l'oceà Pacífic, al nordest en la mar Carip, al surest en la Gran Colòmbia (despuix República de la Nova Granada) i al noroest en Mèxic.