Diferència entre les revisions de "Diamant"
Anar a la navegació
Anar a la busca
m (Texto reemplaza - ' es una' a ' és una') |
|||
| (No es mostren 11 edicions intermiges d'3 usuaris) | |||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| − | [[ | + | [[File:Brillanten.jpg|thumb|250px|right|<center>Diamants en talla de Brillants</center>]] |
| − | |||
El '''diamant''' (del [[llatí]] diamas, -antis) és una pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per [[carbono]] cristalisat en el sistema cúbic ; és transparent, molt dura i brillant. | El '''diamant''' (del [[llatí]] diamas, -antis) és una pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per [[carbono]] cristalisat en el sistema cúbic ; és transparent, molt dura i brillant. | ||
| + | |||
| + | == Característiques == | ||
| + | Actualment és el material natural més dur que existix i un diamant a soles pot ser rallat per un atre diamant. | ||
| + | |||
| + | El diamant és un dels minerals en més valor del món per les seues característiques físiques i òptiques. Per la seua estructura cristalina extremadament rígida, pot ser contaminada per pocs tipos d'impurees, com el [[bor]] i el [[nitrogen]]. | ||
| + | |||
| + | L'indústria del diamant pot ser separada en dos categories bàsicament distintes: una relacionada en els diamants de grau gema, i un atre per als diamants de grau industrial. Encara que existix un gran comerç en abdós tipos de diamants, els dos mercats actuen en formes dràsticament distintes i diferents. Ademés de ser molt apreciats en joyeria són utilisats en l'indústria en broques, per a tallar cristals, en medicina, etc. | ||
| − | + | El [[brillant]] és un diamant tallat en 58 facets, 33 per l'endret i 25 pel revés. | |
| − | + | ||
| − | El [[brillant]] | + | == Vore també == |
| + | * [[Brillant]] | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * L.S. Pan and D.R. Kania (1995). Diamond: Electronic Properties and Applications. Kluwer Academic Publishers | ||
| + | * Tolkowsky, Marcel (1919). Diamond Design: A Study of the Reflection and Refraction of Light in a Diamond. London: E. & F.N. Spon, Ltd. (Web edition as edited by Jasper Paulsen, Seattle, 2001) | ||
| + | * Zaitsev, A. M. (2001). Optical Properties of Diamond : A Data Handbook. Springer. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Feldman, A. and Robins, L.H. (1991). Applications of Diamond Films and Related Materials. Elsevier Sci | ||
| + | * G. Davies (1994). Properties and growth of diamond. INSPEC | ||
| + | * J.E. Field (1979). The Properties of Diamond. Londres: Academic Press | ||
| + | * O'Donoghue, Michael (2006). Gems. Elsevier. ISBN 0-75-065856-8 | ||
| + | * O'Donoghue, Michael, and Joyner, Louise (2003). Identification of gemstones. Gran Bretaña: Butterworth-Heinemann. pp. 12-19. ISBN 0-7506-5512-7 | ||
| + | |||
| + | == Enllaços externs == | ||
| + | {{Commonscat|Cut unnamed diamonds}} | ||
[[Categoria:Minerals]] | [[Categoria:Minerals]] | ||
[[Categoria:Gemes]] | [[Categoria:Gemes]] | ||
[[Categoria:Joyeria]] | [[Categoria:Joyeria]] | ||
Última revisió del 12:11 6 ago 2023
El diamant (del llatí diamas, -antis) és una pedra preciosa molt valorada en joyeria formada per carbono cristalisat en el sistema cúbic ; és transparent, molt dura i brillant.
Característiques[editar | editar còdic]
Actualment és el material natural més dur que existix i un diamant a soles pot ser rallat per un atre diamant.
El diamant és un dels minerals en més valor del món per les seues característiques físiques i òptiques. Per la seua estructura cristalina extremadament rígida, pot ser contaminada per pocs tipos d'impurees, com el bor i el nitrogen.
L'indústria del diamant pot ser separada en dos categories bàsicament distintes: una relacionada en els diamants de grau gema, i un atre per als diamants de grau industrial. Encara que existix un gran comerç en abdós tipos de diamants, els dos mercats actuen en formes dràsticament distintes i diferents. Ademés de ser molt apreciats en joyeria són utilisats en l'indústria en broques, per a tallar cristals, en medicina, etc.
El brillant és un diamant tallat en 58 facets, 33 per l'endret i 25 pel revés.
Vore també[editar | editar còdic]
Referències[editar | editar còdic]
- L.S. Pan and D.R. Kania (1995). Diamond: Electronic Properties and Applications. Kluwer Academic Publishers
- Tolkowsky, Marcel (1919). Diamond Design: A Study of the Reflection and Refraction of Light in a Diamond. London: E. & F.N. Spon, Ltd. (Web edition as edited by Jasper Paulsen, Seattle, 2001)
- Zaitsev, A. M. (2001). Optical Properties of Diamond : A Data Handbook. Springer.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Feldman, A. and Robins, L.H. (1991). Applications of Diamond Films and Related Materials. Elsevier Sci
- G. Davies (1994). Properties and growth of diamond. INSPEC
- J.E. Field (1979). The Properties of Diamond. Londres: Academic Press
- O'Donoghue, Michael (2006). Gems. Elsevier. ISBN 0-75-065856-8
- O'Donoghue, Michael, and Joyner, Louise (2003). Identification of gemstones. Gran Bretaña: Butterworth-Heinemann. pp. 12-19. ISBN 0-7506-5512-7
Enllaços externs[editar | editar còdic]
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Diamant.