Diferència entre les revisions de "Max Aub"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
 
(No es mostren 14 edicions intermiges d'3 usuaris)
Llínea 1: Llínea 1:
−
'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], 2 de juny de 1903 - [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], 22 de juliol de [[1972]]). Escritor espanyol d'orige francés. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.
+
{{Biografia|
 +
| nom = Max Aub Mohrenwitz
 +
| image =[[File:Max Aub Mohrenwitz al mural al col·legi Max Aub de València.JPG|250px]]
 +
| peu =
 +
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]]
 +
| ocupació = Escritor i periodiste.
 +
| data_naix = 2 de juny de [[1903]]
 +
| lloc_naix = [[París]], [[França]]
 +
| data_mort = 22 de juliol de [[1972]]
 +
| lloc_mort = [[Ciutat de Mèxic]], [[Mèxic]]
 +
}}
 +
'''Max Aub Mohrenwitz''' ([[París]], [[França]], [[2 de juny]] de [[1903]] - † [[Ciutat de Mèxic|Mèxic D.F.]], [[Mèxic]], [[22 de juliol]] de [[1972]]). Escritor [[Espanya|espanyol]] d'orige [[França|francés]]. Tota la seua obra l'escriu en [[castellà]], cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.
  
 
== Biografia ==  
 
== Biografia ==  
  
−
Sent un chiquet, la seua família -pare alemà i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'on es fa el bachillerat''.
+
Sent un chiquet, la seua família -pare [[Alemanya|alemà]] i mare francesa- es trasllada a [[Espanya]] per motius de treball i en mig de la [[I Guerra Mundial]] s'establix en [[Valéncia]], a on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: ''S'és d'a on es fa el bachillerat''.
  
−
En els anys 20 és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.  
+
En els [[anys 20]] és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de [[Barcelona]] dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: ''El desconfiado prodigioso'', ''Una botella'', ''El celoso y su enamorada'', ''Espejo de avaricia'' i ''Narciso''.  
  
−
D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a París, pero preparant la seua marcha a Mèxic li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.
+
D'idees socialistes, durant la [[Guerra civil espanyola|guerra civil]] es compromet en la [[República]] i colabora en André Malraux en la película ''Sierra de Teruel (Espoir)''. En acabar la guerra s'exilia a [[París]], pero preparant la seua marcha a [[Mèxic]] li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de [[França]] i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor [[John Dos Passos]], despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.
  
−
Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.  
+
Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris ''Nacional'' i ''Excelsior'', i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En l'any [[1944]] és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu ''San Juan'' i ''Morir por cerrar los ojos'' i estrena la seua obra de teatre ''La vida conyugal'' en gran èxit.  
  
 
Des de mitan dels 50 viaja pels [[Estats Units]] i [[Europa]] pero sense poder entrar en [[Espanya]], desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En [[1969]] per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'[[Universitat de Valéncia]].  
 
Des de mitan dels 50 viaja pels [[Estats Units]] i [[Europa]] pero sense poder entrar en [[Espanya]], desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En [[1969]] per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'[[Universitat de Valéncia]].  
Llínea 15: Llínea 26:
 
Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de [[Luis Buñuel]]; posteriorment participa com a jurat en el festival de [[Cannes]], dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en [[1972]] en Mèxic.
 
Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de [[Luis Buñuel]]; posteriorment participa com a jurat en el festival de [[Cannes]], dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en [[1972]] en Mèxic.
  
−
Des de [[1987]] s'entreguen els ''Premis Internacionals de Conte Max Aub'', otorgats per la [[Fundació Max Aub|Fundació]] que porta el seu nom.
+
Des de l'any [[1987]] s'entreguen els ''Premis Internacionals de Conte Max Aub'', otorgats per la [[Fundació Max Aub|Fundació]] que porta el seu nom.
 +
 
 +
== Quatre nacionalitats ==
 +
 
 +
Max Aub fon un destacat escritor hispà-mexicà que va mantindre a lo llarc de la seua vida quatre nacionalitats: alemana, heretada dels seus pares; francesa, per naiximent; espanyola, en establir-se son pare en Valéncia l'any [[1914]], sent Max menor d'edat, i, finalment, mexicana, per elecció pròpia, en exiliar-se despuix de la [[Guerra Civil espanyola]].
 +
 
 +
== Obra ==
 +
[[Archiu:Saladeespe.jpg|thumb|250px|Portada del llibre]]
 +
 
 +
* ''Los poemas cotidianos'' (1925). Edición privada de 50 ejemplares. Imprenta Omega. Barcelona (vers)
 +
* ''Narciso'' (1928). Altés. Barcelona (teatre)
 +
* ''Geografía'' (1929). Cuadernos Literarios de la Lectura. Madrid (novela)
 +
* ''Teatro incompleto'' (1931). Sociedad General Española de Librerías. Madrid (teatre)
 +
* ''Fábula Verde'' (1933). Edición de autor. Valencia (novela).
 +
* ''Luis Álvarez Petreña'' (1934). Miracle. Barcelona (novela). Edició incompleta.
 +
* ''A'' (1934). Edición privada de 35 ejemplares. (vers).
 +
* ''Espejo de avaricia'' (1935). Cruz y Raya. Madrid (teatre).
 +
* ''Proyecto de un Teatro Nacional'' (1936). Edición de autor. Valencia (ensayo)
 +
* ''San Juan'' (1943). Fondo de Cultura Económica. México. (novela). Es tracta de la primera obra publicada per Max Aub en Mèxic al poc de temps d'haverse exiliat.
 +
* ''Campo cerrado'' (1943). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
 +
* ''Diario de Djelfa'' (1944). Unión Distribuidora de Ediciones. México (vers).
 +
* ''No son cuentos'' (1944). Fondo de Cultura Económica. México (vers).
 +
* ''Morir por cerrar los ojos'' (1945). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
 +
* ''La vida conyugal''(1946). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
 +
* ''Campo de sangre'' (1946). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
 +
* ''El Rapto de Europa'' (1946). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
 +
* ''Discurso de la novela española contemporánea'' (1946). El Colegio de México. Jornadas Núm. 50. México (ensaig).
 +
* ''Cara y cruz'' (1948). Sociedad General de Autores Mexicanos. México (teatre).
 +
* ''De algún tiempo a esta parte'' (1949). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
 +
* ''Sala de espera'' (1949). Tomo I. Números 1 al 10. Fondo de Cultura Económica. México (miscelànea)
 +
* ''Sala de espera'' (1950). Tomo II. Números 11 al 20. Fondo de Cultura Económica. (miscelànea)
 +
* ''Deseada'' (1950). Fondo de Cultura Económica. México. (teatre)
 +
* ''Sala de espera'' (1951) Tomo III. Números 21 al 30. Fondo de Cultura Económica. (miscelànea)
 +
* ''Campo abierto'' (1951). FCE. México. (Novela)
 +
* ''No'' (1952). FCE. México. teatre
 +
* ''Canciones a la esposa ausente'' (1953). Edición privada. México. (vers)
 +
* ''Yo vivo'' (1953). FCE. México. (novela)
 +
* ''Antología de la prosa española del siglo XIX'' (1953). Tomo I (Neoclásicos y Liberales). Antigua Librería Robredo. México.
 +
* ''Las buenas intenciones'' (1954). FCE. México. (novela)
 +
* ''La poesía española contemporánea'' (1954). Imprenta Universitaria. México. (ensaig)
 +
* ''Algunas prosas'' (1954). Los presentes. México. (miscelànea)
 +
* ''Cuentos ciertos'' (1955). Antigua Librería Robredo. México (novela)
 +
* ''Ciertos cuentos'' (1955). Antigua Librería Robredo. México. (novela)
 +
* ''Tres monólogos y uno solo verdadero'' (1956). FCE. México. (teatre)
 +
* ''Una nueva poesía española'' (1957). Imprenta Universitaria. México. (ensaig)
 +
* ''Crímenes ejemplares'' (1957). Antigua Librería Robredo. México. (miscelànea)
 +
* ''Heine'' (1957). Edición privada. México. (ensayo)
 +
* ''Algunos nuevos poetas españoles'' (1957). Números 15 i 16 complets en “Ideas de México.” (ensaig)
 +
* ''La calle de Valverde'' (1961)
 +
 
 +
* ''La calle Valverde'' és una novela costumista publicada en l'exili en [[1961]]. Descriu la vida i l'ambient d'un barri castiç de [[Madrit]] durant la [[Dictadura de Primo de Rivera]] i a través dels veïns del número 32 d'eixe carrer.
 +
 
 +
* En l'any [[1959]] es va prohibir en [[Espanya]] la publicació de la seua obra, censurada per l'Inspecció de llibres. Es va publicar íntegrament l'original per primera volta en [[Veracruz]] en l'any [[1961]]. En [[1967]], es va publicar en Espanya una versió censurada, en paràgrafs suprimits en alguns dels seus capítuls, predecessora de la versió íntegra publicada en [[1970]].
 +
 
 +
* ''La gallina ciega'' ([[1971]]). El motiu pel que Max Aub retorna a Espanya despuix de trenta anys, contradient la paraula donada de que no ho faria mentres continuara el [[Franquisme|règim de Franco]], és un encàrrec per a confeccionar un llibre sobre [[Luis Buñuel|Buñuel]]:
 +
 
 +
{{Cita|''Me lancé a la tarea con la idea preconcebida de no hacer uno sino dos libros: el Buñuel, novela, y estas notas acerca de la tierra vuelta a pisar treinta años después de mi marcha forzada (...)''}}
 +
 
 +
== Vore també ==
 +
 
 +
*[[Exili republicà espanyol]]
 +
*[[Exili republicà espanyol en Mèxic]]
 +
*[[Lliteratura espanyola de l'exili]]
 +
 
 +
== Referències ==
 +
 
 +
*[http://www.cervantes.es/bibliotecas_documentacion_espanol/biografias/argel_max_aub.htm Biografia de Max Aub - Instituto Cervantes]
 +
 
 +
== Enllaços externs ==
 +
 
 +
* [https://es.wikipedia.org/wiki/Max_Aub Max Aub en Wikipedia]
 +
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/aub.htm Biografia de Max Aub - Biografías y Vidas]
 +
 
 +
[[Categoria:Biografies]]
 +
[[Categoria:Escritors]]
 +
[[Categoria:Periodistes]]
 +
[[Categoria:Sigle XX]]

Última revisió del 18:30 5 ago 2023

Max Aub Mohrenwitz
Max Aub Mohrenwitz al mural al col·legi Max Aub de València.JPG
Nacionalitat: Espanyola
Ocupació: Escritor i periodiste.
Naiximent: 2 de juny de 1903
Lloc de naiximent: París, França
Defunció: 22 de juliol de 1972
Lloc de defunció: Ciutat de Mèxic, Mèxic

Max Aub Mohrenwitz (París, França, 2 de juny de 1903 - † Mèxic D.F., Mèxic, 22 de juliol de 1972). Escritor espanyol d'orige francés. Tota la seua obra l'escriu en castellà, cultivant diferents gèneros: narrativa, teatre i poesia.

Biografia[editar | editar còdic]

Sent un chiquet, la seua família -pare alemà i mare francesa- es trasllada a Espanya per motius de treball i en mig de la I Guerra Mundial s'establix en Valéncia, a on Max cursa el bachillerat. Rep una educació molt rica i cosmopolita i des de chiquet destaca per la seua facilitat per a deprendre idiomes. En acabar els seus estudis recorre el país com a viajant de comerç i en complir els vint anys decidix adoptar la nacionalitat espanyola. És famosa la frase de Max Aub: S'és d'a on es fa el bachillerat.

En els anys 20 és afí a l'estètica vanguardista i gràcies al seu treball com a viajant assistix a tertúlies de Barcelona dels vanguardistes de l'época. Durant esta época comença a escriure teatre experimental: El desconfiado prodigioso, Una botella, El celoso y su enamorada, Espejo de avaricia i Narciso.

D'idees socialistes, durant la guerra civil es compromet en la República i colabora en André Malraux en la película Sierra de Teruel (Espoir). En acabar la guerra s'exilia a París, pero preparant la seua marcha a Mèxic li detenen i és reclós en diferents camps de concentració de França i del nort d'Àfrica. Gràcies a l'ajuda de l'escritor John Dos Passos, despuix de tres anys d'encarcerament conseguix embarcar per a Mèxic.

Ya en Mèxic és guanya la vida gràcies al periodisme, escrivint en els diaris Nacional i Excelsior, i també en el cine eixercint d'autor, coautor, director, traductor de guions cinematogràfics i professor de l'Acadèmia de Cinematografia. En l'any 1944 és nomenat secretari de la Comissió Nacional de Cinematografia. Durant estos anys escriu San Juan i Morir por cerrar los ojos i estrena la seua obra de teatre La vida conyugal en gran èxit.

Des de mitan dels 50 viaja pels Estats Units i Europa pero sense poder entrar en Espanya, desenrollant activament en estos anys la seua activitat lliterària, periodística i cineasta. En 1969 per fi se li permet entrar en Espanya i recupera part de la seua biblioteca personal, que estava en l'Universitat de Valéncia.

Al seu regrés a Mèxic seguix en els seus estudis de la figura de Luis Buñuel; posteriorment participa com a jurat en el festival de Cannes, dona conferències per tot lo món i, darrere un atre viage a Espanya, mor en 1972 en Mèxic.

Des de l'any 1987 s'entreguen els Premis Internacionals de Conte Max Aub, otorgats per la Fundació que porta el seu nom.

Quatre nacionalitats[editar | editar còdic]

Max Aub fon un destacat escritor hispà-mexicà que va mantindre a lo llarc de la seua vida quatre nacionalitats: alemana, heretada dels seus pares; francesa, per naiximent; espanyola, en establir-se son pare en Valéncia l'any 1914, sent Max menor d'edat, i, finalment, mexicana, per elecció pròpia, en exiliar-se despuix de la Guerra Civil espanyola.

Obra[editar | editar còdic]

Portada del llibre
  • Los poemas cotidianos (1925). Edición privada de 50 ejemplares. Imprenta Omega. Barcelona (vers)
  • Narciso (1928). Altés. Barcelona (teatre)
  • Geografía (1929). Cuadernos Literarios de la Lectura. Madrid (novela)
  • Teatro incompleto (1931). Sociedad General Española de Librerías. Madrid (teatre)
  • Fábula Verde (1933). Edición de autor. Valencia (novela).
  • Luis Álvarez Petreña (1934). Miracle. Barcelona (novela). Edició incompleta.
  • A (1934). Edición privada de 35 ejemplares. (vers).
  • Espejo de avaricia (1935). Cruz y Raya. Madrid (teatre).
  • Proyecto de un Teatro Nacional (1936). Edición de autor. Valencia (ensayo)
  • San Juan (1943). Fondo de Cultura Económica. México. (novela). Es tracta de la primera obra publicada per Max Aub en Mèxic al poc de temps d'haverse exiliat.
  • Campo cerrado (1943). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
  • Diario de Djelfa (1944). Unión Distribuidora de Ediciones. México (vers).
  • No son cuentos (1944). Fondo de Cultura Económica. México (vers).
  • Morir por cerrar los ojos (1945). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
  • La vida conyugal(1946). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
  • Campo de sangre (1946). Fondo de Cultura Económica. México (novela).
  • El Rapto de Europa (1946). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
  • Discurso de la novela española contemporánea (1946). El Colegio de México. Jornadas Núm. 50. México (ensaig).
  • Cara y cruz (1948). Sociedad General de Autores Mexicanos. México (teatre).
  • De algún tiempo a esta parte (1949). Fondo de Cultura Económica. México (teatre).
  • Sala de espera (1949). Tomo I. Números 1 al 10. Fondo de Cultura Económica. México (miscelànea)
  • Sala de espera (1950). Tomo II. Números 11 al 20. Fondo de Cultura Económica. (miscelànea)
  • Deseada (1950). Fondo de Cultura Económica. México. (teatre)
  • Sala de espera (1951) Tomo III. Números 21 al 30. Fondo de Cultura Económica. (miscelànea)
  • Campo abierto (1951). FCE. México. (Novela)
  • No (1952). FCE. México. teatre
  • Canciones a la esposa ausente (1953). Edición privada. México. (vers)
  • Yo vivo (1953). FCE. México. (novela)
  • Antología de la prosa española del siglo XIX (1953). Tomo I (Neoclásicos y Liberales). Antigua Librería Robredo. México.
  • Las buenas intenciones (1954). FCE. México. (novela)
  • La poesía española contemporánea (1954). Imprenta Universitaria. México. (ensaig)
  • Algunas prosas (1954). Los presentes. México. (miscelànea)
  • Cuentos ciertos (1955). Antigua Librería Robredo. México (novela)
  • Ciertos cuentos (1955). Antigua Librería Robredo. México. (novela)
  • Tres monólogos y uno solo verdadero (1956). FCE. México. (teatre)
  • Una nueva poesía española (1957). Imprenta Universitaria. México. (ensaig)
  • Crímenes ejemplares (1957). Antigua Librería Robredo. México. (miscelànea)
  • Heine (1957). Edición privada. México. (ensayo)
  • Algunos nuevos poetas españoles (1957). Números 15 i 16 complets en “Ideas de México.” (ensaig)
  • La calle de Valverde (1961)
  • La calle Valverde és una novela costumista publicada en l'exili en 1961. Descriu la vida i l'ambient d'un barri castiç de Madrit durant la Dictadura de Primo de Rivera i a través dels veïns del número 32 d'eixe carrer.
  • En l'any 1959 es va prohibir en Espanya la publicació de la seua obra, censurada per l'Inspecció de llibres. Es va publicar íntegrament l'original per primera volta en Veracruz en l'any 1961. En 1967, es va publicar en Espanya una versió censurada, en paràgrafs suprimits en alguns dels seus capítuls, predecessora de la versió íntegra publicada en 1970.
  • La gallina ciega (1971). El motiu pel que Max Aub retorna a Espanya despuix de trenta anys, contradient la paraula donada de que no ho faria mentres continuara el règim de Franco, és un encàrrec per a confeccionar un llibre sobre Buñuel:
Me lancé a la tarea con la idea preconcebida de no hacer uno sino dos libros: el Buñuel, novela, y estas notas acerca de la tierra vuelta a pisar treinta años después de mi marcha forzada (...)

Vore també[editar | editar còdic]

Referències[editar | editar còdic]

Enllaços externs[editar | editar còdic]

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Max_Aub&oldid=273902»