Diferència entre les revisions de "Antonio Gandía"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
(Pàgina nova, en el contingut: «'''Antonio Gandía''' és un tenor naixcut en la població valenciana i alacantina de Crevillent. Està considerat com un dels millors cantants jovens espan…»)
 
Llínea 30: Llínea 30:
  
 
Considerat com un dels tenors que ha conseguit més primers premis en l'història en concursos de cant internacionals.
 
Considerat com un dels tenors que ha conseguit més primers premis en l'història en concursos de cant internacionals.
 +
 +
== Referències ==
 +
 +
* [https://www.antoniogandiatenor.com/biografia/ Biografia - Pàgina web d'Antonio Gandía]]

Revisió de 18:25 24 jul 2023

Antonio Gandía és un tenor naixcut en la població valenciana i alacantina de Crevillent. Està considerat com un dels millors cantants jovens espanyols en l'actualitat.

Biografia

Estudis

Inicià els seus estudis musicals en la seua ciutat alacantina de Crevillente, en la comarca del Baix Vinalopó, en 1995 i en l'any 1996 ingressa en el conservatori de Valéncia “Joaquin Rodrigo”.

En 1998, Antonio Gandía ingressà en l'Escola Superior de Música Reina Sofia, en la Càtedra de Cant Fundació Ramón Areces que dirigia Alfredo Kraus, assistint a classes magistrals de Renata Scotto, Ileana Cotrubas i Elena Obraztsova. En 1999, dins de les activitats com a alumne d'esta escola, va actuar en el Museu Lázaro Galdiano i en l'Auditori Nacional de Música de Madrit.

Trayectòria professional

Des del seu debut en l'any 2000 en el paper del tenor italià de Der Rosenkavalieren el Teatre Real de Madrit baix la direcció de García Navarro, ha actuat en Tenerife (Lucia di Lammermoor), Festival de Santander, Teatre Arriaga de Bilbao i Festival de Peralada (Gianni Schicchi), en el Teatre Romea de Múrcia i Teatre Principal d'Alacant (L'Elisir d'amore). Ha participat en una Antologia de la Sarsuela en el Teatre Jovellanos de Gijón i en La Tempestat, de Chapí, ha actuat també en numerosos concerts, destacant l'oferit en l'Auditori Alfredo Kraus de Les Palmes de Gran Canària en un homenage al seu mestre en una gala lírica organisada per la Fundació Auditori de Les Palmes de Gran Canària i en la participació de la OFGC dirigida per Adrian Leaper.

En febrer de l'any 2004 debutà en gran èxit en La Scala de Milà en Beatrice di Tenda i posteriorment cantà Doña Francisquita en el Teatre de la Sarsuela de Madrit; La Traviata en Cosenza, Bolonya i Ancona; Luisa Fernanda en Washington, Los Ángeles; La Sonnambula en Bolonya; L'Elisir d'Amore en el Teatre Real de Madrit i Teatre San Carlo de Nàpols; La Fille du Régiment en Cascais Teatre del Liceu Barcelona; Don Pasquale en Treviso i Palermo; Don Giovanni en Santander; Lucia di Lammermoor en La Scala de Milà (substituint a Ramón Vargas) i en el Japó; Falstaff i La Traviata en Brusseles i Bari, respectivament; Gianni Schicchi en Washington i Bari o I Pagliacci en el Teatre Real de Madrit.

Ha actuat junt en el tenor Plácido Domingo en Los Ángeles i Washington en la Sarsuela Luisa Fernanda i contractat per als pròxims anys en diferents operes.

Premis i guardons

Ha segut premiat en numerosos concursos:

  • En 1999 guanyà el primer premi de l'última edició del Concurs Internacional de Cant Alfredo Kraus i participà, baix la direcció d'Enrique García Asensio, en la Gala de guanyadors de concursos que organisa RTVE, obtenint excelents crítiques.
  • Concurs Alfredo Kraus en les Illes Canàries 1999.
  • Primer premi i premi del públic, en Washington (EE.UU) en el Concurs Operalia de Plácido Domingo, categoria Sarsuela.
  • Primer premi en el I Concurs Iberoamericà de Cant en Mèxic.
  • Primer premi en el Concurs de Cant Pedro Lavirgen en Priego de Còrdova.
  • Primer premi en el Concurs Luis Mariano en Irún.
  • En giner de l'any 2004 guanyà el Primer Gran Premi i dos Premis Plácido Domingo i del públic, en el Concurs Internacional de Cant Francisco Viñas de Barcelona.

Considerat com un dels tenors que ha conseguit més primers premis en l'història en concursos de cant internacionals.

Referències