Diferència entre les revisions de "Jaganta roja"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]]. | En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de [[km]]: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel [[Teorema de virial]]. | ||
| + | |||
| + | == Referències == | ||
| + | * Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en [[anglés]]) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546 | ||
| + | * Habing, Harm J.; Olofsson, Hans (2003). «Estrellas asintóticas de la rama gigante». Asymptotic giant branch stars (Estrellas asintóticas de la rama gigante) | ||
| + | * O'Gorman, E.; Harper, G. M.; Ohnaka, K.; Feeney-Johansson, A.; Wilkeneit-Braun, K.; Brown, A.; Guinan, E. F.; Lim, J.; Richards, A. M. S.; Ryde, N.; Vlemmings, W. H. T. (junio 2020). «ALMA y VLA revelan las cromosferas tibias de las supergigantes rojas cercanas Antares y Betelgeuse». Astronomy & Astrophysics 638: A65. Bibcode:65O 2020A&A...638A. 65O. ISSN 0004-6361. S2CID 219484950. arXiv:2006.08023. doi:10.1051/0004-6361/202037756 | ||
| + | * Wedemeyer, Sven; Kučinskas, Arūnas; Klevas, Jonas; Ludwig, Hans-Günter (1 de octubre de 2017). «Modelo hidrodinámico tridimensional CO5BOLD de atmósferas de estrellas gigantes rojas - VI. Primer modelo de cromosfera de una gigante de tipo tardío». Astronomy & Astrophysics (en anglés) 606: A26. Bibcode:2017A&A...606A..26W. ISSN 0004-6361. S2CID 119510487. arXiv:1705.09641. doi:10.1051/0004-6361/201730405 | ||
[[Categoria:Astronomia]] | [[Categoria:Astronomia]] | ||
Revisió de 18:44 20 jul 2023
Una jaganta roja és una estrela jaganta de massa baixa o intermija (menys de 8-9 masses solars) que, despuix d'haver consumit l'hidrogen en el seu núcleu durant l'etapa de seqüència principal, convertint-ho en heli per fusió nuclear, escomença a cremar hidrogen en un clafoll al voltant del núcleu d'heli inert. Açò té com a primer efecte un aument del volum de l'estrela i un refredat de la seua superfície, tornant-se el seu color rojós. En eixa fase prèvia a la de jaganta roja, l'estrela rep el nom de subjaganta.
En un moment donat, l'atmòsfera de l'estrela alcança un valor mínim crític de la temperatura per baix del que ya no pot descendre, obligant a l'estrela a aumentar la seua lluminositat i volum a temperatura superficial (o siga, color) pràcticament constants; l'estrela s'unfla fins a alcançar un radi típic d'uns 100 millons de km: l'estrela s'ha convertit aixina en una jaganta roja. En tot este procés l'energia emesa per la jaganta prové del mencionat clafoll i de la conversió d'energia gravitatòria en calor pel Teorema de virial.
Referències
- Boothroyd, A. I.; Sackmann, I. -J. (1999). «The CNO Isotopes: Deep Circulation in Red Giants and First and Second Dredge‐up». The Astrophysical Journal (en anglés) 510 (1): 232-250. Bibcode:1999ApJ...510..232B. S2CID 561413. arXiv:astro-ph/9512121. doi:10.1086/306546
- Habing, Harm J.; Olofsson, Hans (2003). «Estrellas asintóticas de la rama gigante». Asymptotic giant branch stars (Estrellas asintóticas de la rama gigante)
- O'Gorman, E.; Harper, G. M.; Ohnaka, K.; Feeney-Johansson, A.; Wilkeneit-Braun, K.; Brown, A.; Guinan, E. F.; Lim, J.; Richards, A. M. S.; Ryde, N.; Vlemmings, W. H. T. (junio 2020). «ALMA y VLA revelan las cromosferas tibias de las supergigantes rojas cercanas Antares y Betelgeuse». Astronomy & Astrophysics 638: A65. Bibcode:65O 2020A&A...638A. 65O. ISSN 0004-6361. S2CID 219484950. arXiv:2006.08023. doi:10.1051/0004-6361/202037756
- Wedemeyer, Sven; Kučinskas, Arūnas; Klevas, Jonas; Ludwig, Hans-Günter (1 de octubre de 2017). «Modelo hidrodinámico tridimensional CO5BOLD de atmósferas de estrellas gigantes rojas - VI. Primer modelo de cromosfera de una gigante de tipo tardío». Astronomy & Astrophysics (en anglés) 606: A26. Bibcode:2017A&A...606A..26W. ISSN 0004-6361. S2CID 119510487. arXiv:1705.09641. doi:10.1051/0004-6361/201730405