Diferència entre les revisions de "Bertomeu de Torres Naharro"
| Llínea 3: | Llínea 3: | ||
== Biografia == | == Biografia == | ||
| − | ( | + | Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'[[Olivenza]], cap a l'any [[1485]]. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en [[Salamanca]] o estiguera en [[Sevilla]], pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de [[Lucas Fernández]]. Sí sembla ser cert que va viure un temps en [[Valéncia]], puix dona mostres de conéixer el [[valencià]] en la seua comèdia ''Serafina''; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en [[Alger]]. |
| + | |||
| + | Emigrà a [[Itàlia]] a principis del [[sigle XVI]] i va aplegar a [[Roma]] cap a [[1508]], llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'[[Aleixandre VI]] i la caiguda [[Els Borgia|dels Borgia]] (o Borja). Entre [[1512]] i [[1516]] Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el papa Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII. | ||
| + | |||
| + | És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de [[1517]], puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena ([[1512]]), la recluta de soldats per a la [[Lliga Santa]] ([[1512]]), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza ([[1513]]), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a [[Nàpols]] ([[1514]]-[[1515]]), l'entrada triumfal de Lleó X en [[Florència]] i [[Bolonya]] ([[1515]]), la condolença per la mort del [[Duc de Nàjera]] ([[1515]]), la molt possible representació de la ''Tinelaria'' davant el papa ([[1515]] o [[1516]]), la condolença per les morts de [[Gonzalo Fernández de Còrdova]] i del rei [[Ferrando el Catòlic]] ([[1516]])... | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 11:25 20 jul 2023
Bertomeu de Torres Naharro o Bartolomé Torres Naharro (Torre de Miguel Sesmero, Badajoz, 1485 - † 1520?) fon un escritor, poeta i dramaturc espanyol de la Renaixença. Creador i introductor de noves formes teatrals i poètiques, fon el primer preceptiste en llengua vernàcula del teatre europeu.
Biografia
Naixqué en la localitat de Torre de Miguel Sesmer , prop d'Olivenza, cap a l'any 1485. Es creu que era d'orige convers i s'especula en que estudiara en Salamanca o estiguera en Sevilla, pero res d'això està documentat; si haguera estat en Salamanca, haguera pogut haver vist representades algunes obres de Lucas Fernández. Sí sembla ser cert que va viure un temps en Valéncia, puix dona mostres de conéixer el valencià en la seua comèdia Serafina; despuix tingué segons pareix un entropeçó en els corsaris berberiscs, durant el qual estigué en ells presoner, es diu que en Alger.
Emigrà a Itàlia a principis del sigle XVI i va aplegar a Roma cap a 1508, llavors d'un ambient antiespanyol despuix de la mort d'Aleixandre VI i la caiguda dels Borgia (o Borja). Entre 1512 i 1516 Torres Naharro s'ordena sacerdot, servix a la cúria i busca per la ciutat beneficis i mecenage. El seu primer protector fon el cardenal Giulio Zanobi di Giuliano de'Medici, fill bastart de Giuliano de Medici (1478-1534), molt poderós, ya que el papa Lleó X era el seu cosí i ell mateixa va aplegar a ser papa en el nom de Clement VII.
És en la seua cort pontifícia a on va representar (i provablement ya va imprimir) les seues obres abans de 1517, puix comenta assunts d'actualitat llavors: la batalla de Ràvena (1512), la recluta de soldats per a la Lliga Santa (1512), la celebració de la victòria espanyola sobre els venecians en Vicenza (1513), el viage d'Isabella d'Este a Roma i pot ser que a Nàpols (1514-1515), l'entrada triumfal de Lleó X en Florència i Bolonya (1515), la condolença per la mort del Duc de Nàjera (1515), la molt possible representació de la Tinelaria davant el papa (1515 o 1516), la condolença per les morts de Gonzalo Fernández de Còrdova i del rei Ferrando el Catòlic (1516)...