Diferència entre les revisions de "Pietro Badoglio"
| (No es mostren 18 edicions intermiges d'6 usuaris) | |||
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
| nom = Pietro Badoglio | | nom = Pietro Badoglio | ||
| image = [[Archiu:Pietro Badoglio.jpg|274px]] | | image = [[Archiu:Pietro Badoglio.jpg|274px]] | ||
| − | | peu = | + | | peu = Pietro Badoglio |
| − | | nacionalitat = [[ | + | | nacionalitat = [[Itàlia|Italiana]] |
| ocupació = Mariscal d'Itàlia | | ocupació = Mariscal d'Itàlia | ||
| data_naix = [[28 de setembre]] de [[1871]] | | data_naix = [[28 de setembre]] de [[1871]] | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Grazzano Badoglio]], | | lloc_mort = [[Grazzano Badoglio]], | ||
}} | }} | ||
| − | '''Pietro Badoglio''' ([[Grazzano Badoglio|Grazzano Monferrato]], [[28 de setembre]] de [[1871]]-[[Grazzano Badoglio]], [[1 de novembre]] de [[1956]]) va ser un destacat [[polític]] i [[militar]] [[italians|italià]]. [[Mariscal de camp (ranc militar)|Mariscal]] | + | '''Pietro Badoglio''' ([[Grazzano Badoglio|Grazzano Monferrato]], [[28 de setembre]] de [[1871]] - † [[Grazzano Badoglio]], [[1 de novembre]] de [[1956]]) va ser un destacat [[polític]] i [[militar]] [[italians|italià]]. [[Mariscal de camp (ranc militar)|Mariscal]] de l'[[Eixèrcit Italià|eixèrcit]], va substituir a [[Benito Mussolini]] com [[President del Consell de Ministres d'Itàlia]] despuix del colp d'estat del [[25 de juliol]] de [[1943]] i va conduir a [[Itàlia]] a l'eixida de la [[Segona Guerra Mundial]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
=== Començos === | === Començos === | ||
| − | Naixqué en Grazzano Monferrato, un | + | Naixqué en Grazzano Monferrato, un chicotet poble de la regió de [[Piamont]], de pare terratinent i mare burguesa. Despuix d'estudiar en la [[Acadèmia Militar]] de [[Torí]], va servir en el [[Eixèrcit Italià|Eixèrcit]] des de [[1892]], primer com [[tinent]] de [[artilleria]] durant les campanyes de [[Primera guerra ítalo-etíop|Eritrea]] ([[1896]]) i [[Guerra ítalo-turca|Líbia]] ([[1912]]), on es va distinguir en la [[batalla de Zanzur]]. |
| − | En començar la participació del Regne en la [[Primera Guerra Mundial]], tenia el grau de [[tinent coronel]], ascendint despuix al de [[general]] pels seus servicis en la presa del Mont Sabotino en maig de 1916. En 1918 ya era ajudant del Comandant en Cap, a pesar d'haver segut parcialment responsable del desastre en [[Batalla de Caporetto|Caporetto]] del [[24 d'octubre]] de [[1917]]. | + | En començar la participació del Regne en la [[Primera Guerra Mundial]], tenia el grau de [[tinent coronel]], ascendint despuix al de [[general]] pels seus servicis en la presa del Mont Sabotino en [[maig]] de [[1916]]. En l'any [[1918]] ya era ajudant del Comandant en Cap, a pesar d'haver segut parcialment responsable del desastre en [[Batalla de Caporetto|Caporetto]] del [[24 d'octubre]] de [[1917]]. |
=== Entreguerres === | === Entreguerres === | ||
| − | Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en 1920 i 1921. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a | + | Durant la posguerra fon elegit [[senador]], encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en [[Romania]] i [[Estats Units]] en [[1920]] i [[1921]]. Va ser en un primer moment opositor al règim de [[Benito Mussolini]], per a despuix recolzar-ho. En este moment va ser designat [[embaixador]] en [[Brasil]]. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap de l'[[Estat Major]] de l'Eixèrcit des del [[4 de maig]] de [[1924]]. Entre els anys [[1929]] i [[1933]] va ser destinat com [[governador]] de [[Tripolitania]]. En l'any [[1936]] va reemplaçar al general [[Emilio de Bono]] al front de la [[Segona guerra ítalo-etíop|invasió d'Etiopia]]. Va autorisar l'utilisació de [[gas mostaça]] contra l'enemic, i finalment va conquistar [[Adis Abeba]], lo que va ficar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat [[duc]] d'[[Adis Abeba]], des d'a on va eixercir com [[Virrei]]. |
=== Segona Guerra Mundial === | === Segona Guerra Mundial === | ||
| − | Es va opondre a la firma del [[Pacte d'Acer]] en la [[ | + | Es va opondre a la firma del [[Pacte d'Acer]] en la [[Alemanya nazi]], ya que considerava improvable la possibilitat d'eixir victoriós en cas de guerra. Una volta començada la guerra, va renunciar en decembre de [[1940]] al seu càrrec, com a resultat del pobre paper eixercitat per les tropes italianes en l'invasió de [[Grècia]]. Jerarques fascistes li havien acusat de ser el responsable del fracàs de la [[Guerra greco-italiana|ofensiva italiana en Grècia]] i, despuix de tractar de recaptar en va el respal del rei per mig d'una senyal de dimissió el [[27 de novembre]] de 1940, va cessar com a cap de l'Estat Major italià pocs dies més tart. Li va substituir en el càrrec el general [[Ugo Cavallero]]. |
=== Rendició italiana === | === Rendició italiana === | ||
| − | Despuix del [[Operació Husky|desembarc angloamericà]] en [[Sicília]] del 9 de juliol de 1943, el país es va vore commocionat per la notícia. Açò va provocar la crisis del govern fasciste que desembocaria el 25 de juliol, despuix d'una reunió del [[Gran Consell Fasciste]], en la destitució de [[Benito Mussolini|Mussolini]] com a president del govern per part del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]], que va nomenar en el seu lloc a Badoglio. Les seues primeres mesures varen ser declarar la [[llei marcial]], ademés d'iniciar negociacions directes i secretes en els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] que es varen portar a terme en [[Lisboa]] en la finalitat d'aplegar a un [[armistici]]. | + | Despuix del [[Operació Husky|desembarc angloamericà]] en [[Sicília]] del [[9 de juliol]] de [[1943]], el país es va vore commocionat per la notícia. Açò va provocar la crisis del govern fasciste que desembocaria el [[25 de juliol]], despuix d'una reunió del [[Gran Consell Fasciste]], en la destitució de [[Benito Mussolini|Mussolini]] com a president del govern per part del rei [[Víctor Manuel III d'Itàlia|Víctor Manuel III]], que va nomenar en el seu lloc a Badoglio. Les seues primeres mesures varen ser declarar la [[llei marcial]], ademés d'iniciar negociacions directes i secretes en els [[Aliats de la Segona Guerra Mundial|Aliats]] que es varen portar a terme en [[Lisboa]] en la finalitat d'aplegar a un [[armistici]]. |
| − | El 8 de setembre, Estats Units va fer públic (obviant les súpliques de Badoglio) el [[Armistici entre Itàlia i les forces armades aliades|armistici]] firmat en secret per Itàlia cinc dies abans. L'oposició de *Badoglio es devia a la perillosa situació en la que es trobava el país, ya que era conscient de que les rodalies de Roma i les afores de llocs estratègics de la part d'Itàlia encara no ocupada pels Aliats (Itàlia central i septentrional) estaven controlats per tropes alemanes. | + | El [[8 de setembre]], Estats Units va fer públic (obviant les súpliques de Badoglio) el [[Armistici entre Itàlia i les forces armades aliades|armistici]] firmat en secret per Itàlia cinc dies abans. L'oposició de *Badoglio es devia a la perillosa situació en la que es trobava el país, ya que era conscient de que les rodalies de Roma i les afores de llocs estratègics de la part d'Itàlia encara no ocupada pels Aliats (Itàlia central i septentrional) estaven controlats per tropes alemanes. |
| − | Eixe mateix dia, a les 19:45, Badoglio es va dirigir per | + | Eixe mateix dia, a les 19:45, Badoglio es va dirigir per [[ràdio]] a la nació per a donar a conéixer l'armistici. A boqueta nit, la família real i part del govern varen decidir fugir a [[Peixcara]] per temor a la reacció alemana. Des d'allí la Marina els va transportar a [[Brindisi]] en la fragata ''Baionetta'', on es va establir una nova sèu baix protecció aliada. En [[juny]] de [[1944]], despuix de la lliberació de Roma, el [[Comité de Lliberació Nacional]] va solicitar la substitució de Badoglio com a president del govern per haver estat íntimament lligat en el règim fasciste. Va ser reemplaçat al front del govern per [[Ivanoe Bonomi]], que ya havia ocupat dit càrrec entre [[1921]] i [[1922]]. |
=== Últims anys === | === Últims anys === | ||
| − | Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en 1939 havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor. | + | Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en l'any 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en l'any [[1939]] havia segut rebatejada [[Grazzano Badoglio]] en el seu honor. |
| + | == Referències == | ||
| + | * Atkinson, Rick (2007), pp. 192-197 | ||
| + | * Finkelstein, Monte S. Separatism, the Allies and the Mafia: The Struggle for Sicilian Independence, 1943-1948 (en anglès). Lehigh University Press, 1998, p. 32. ISBN Lehigh University Press. | ||
| + | |||
| + | == Bibliografia == | ||
| + | * Atkinson, Rick (2007). The Day of Battle:The War in Sicily and Italy, 1943-1944. New York: Henry Holt and Co | ||
| + | * Cervi, Mario (1972). The hollow legions: Mussolini's Blunder in Greece, 1940-1941 (en [[anglés]]). Chatto & Windus. pp. 336. ISBN 9780701113513 | ||
| + | * Quirico, Domenico. «I vinti». A: Generali. Mondadori, 2006 | ||
| + | |||
| + | [[Categoria:Biografies]] | ||
[[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]] | [[Categoria:Polítics de la Segona Guerra Mundial]] | ||
[[Categoria:Regne d'Itàlia]] | [[Categoria:Regne d'Itàlia]] | ||
Última revisió del 12:44 5 jul 2023
| Pietro Badoglio | |||
|---|---|---|---|
| |||
| Pietro Badoglio | |||
| Nacionalitat: | Italiana | ||
| Ocupació: | Mariscal d'Itàlia | ||
| Naiximent: | 28 de setembre de 1871 | ||
| Lloc de naiximent: | Grazzano Monferrato, | ||
| Defunció: | 1 de novembre de 1956 | ||
| Lloc de defunció: | Grazzano Badoglio, | ||
Pietro Badoglio (Grazzano Monferrato, 28 de setembre de 1871 - † Grazzano Badoglio, 1 de novembre de 1956) va ser un destacat polític i militar italià. Mariscal de l'eixèrcit, va substituir a Benito Mussolini com President del Consell de Ministres d'Itàlia despuix del colp d'estat del 25 de juliol de 1943 i va conduir a Itàlia a l'eixida de la Segona Guerra Mundial.
Biografia[editar | editar còdic]
Començos[editar | editar còdic]
Naixqué en Grazzano Monferrato, un chicotet poble de la regió de Piamont, de pare terratinent i mare burguesa. Despuix d'estudiar en la Acadèmia Militar de Torí, va servir en el Eixèrcit des de 1892, primer com tinent de artilleria durant les campanyes de Eritrea (1896) i Líbia (1912), on es va distinguir en la batalla de Zanzur.
En començar la participació del Regne en la Primera Guerra Mundial, tenia el grau de tinent coronel, ascendint despuix al de general pels seus servicis en la presa del Mont Sabotino en maig de 1916. En l'any 1918 ya era ajudant del Comandant en Cap, a pesar d'haver segut parcialment responsable del desastre en Caporetto del 24 d'octubre de 1917.
Entreguerres[editar | editar còdic]
Durant la posguerra fon elegit senador, encara conservant el seu grau militar, lo que li va permetre eixercitar càrrecs especials en Romania i Estats Units en 1920 i 1921. Va ser en un primer moment opositor al règim de Benito Mussolini, per a despuix recolzar-ho. En este moment va ser designat embaixador en Brasil. Des d'ahí va retornar a Itàlia, per a ocupar el càrrec de Cap de l'Estat Major de l'Eixèrcit des del 4 de maig de 1924. Entre els anys 1929 i 1933 va ser destinat com governador de Tripolitania. En l'any 1936 va reemplaçar al general Emilio de Bono al front de la invasió d'Etiopia. Va autorisar l'utilisació de gas mostaça contra l'enemic, i finalment va conquistar Adis Abeba, lo que va ficar fi a la guerra. Pel seu guany va ser nomenat duc d'Adis Abeba, des d'a on va eixercir com Virrei.
Segona Guerra Mundial[editar | editar còdic]
Es va opondre a la firma del Pacte d'Acer en la Alemanya nazi, ya que considerava improvable la possibilitat d'eixir victoriós en cas de guerra. Una volta començada la guerra, va renunciar en decembre de 1940 al seu càrrec, com a resultat del pobre paper eixercitat per les tropes italianes en l'invasió de Grècia. Jerarques fascistes li havien acusat de ser el responsable del fracàs de la ofensiva italiana en Grècia i, despuix de tractar de recaptar en va el respal del rei per mig d'una senyal de dimissió el 27 de novembre de 1940, va cessar com a cap de l'Estat Major italià pocs dies més tart. Li va substituir en el càrrec el general Ugo Cavallero.
Rendició italiana[editar | editar còdic]
Despuix del desembarc angloamericà en Sicília del 9 de juliol de 1943, el país es va vore commocionat per la notícia. Açò va provocar la crisis del govern fasciste que desembocaria el 25 de juliol, despuix d'una reunió del Gran Consell Fasciste, en la destitució de Mussolini com a president del govern per part del rei Víctor Manuel III, que va nomenar en el seu lloc a Badoglio. Les seues primeres mesures varen ser declarar la llei marcial, ademés d'iniciar negociacions directes i secretes en els Aliats que es varen portar a terme en Lisboa en la finalitat d'aplegar a un armistici.
El 8 de setembre, Estats Units va fer públic (obviant les súpliques de Badoglio) el armistici firmat en secret per Itàlia cinc dies abans. L'oposició de *Badoglio es devia a la perillosa situació en la que es trobava el país, ya que era conscient de que les rodalies de Roma i les afores de llocs estratègics de la part d'Itàlia encara no ocupada pels Aliats (Itàlia central i septentrional) estaven controlats per tropes alemanes.
Eixe mateix dia, a les 19:45, Badoglio es va dirigir per ràdio a la nació per a donar a conéixer l'armistici. A boqueta nit, la família real i part del govern varen decidir fugir a Peixcara per temor a la reacció alemana. Des d'allí la Marina els va transportar a Brindisi en la fragata Baionetta, on es va establir una nova sèu baix protecció aliada. En juny de 1944, despuix de la lliberació de Roma, el Comité de Lliberació Nacional va solicitar la substitució de Badoglio com a president del govern per haver estat íntimament lligat en el règim fasciste. Va ser reemplaçat al front del govern per Ivanoe Bonomi, que ya havia ocupat dit càrrec entre 1921 i 1922.
Últims anys[editar | editar còdic]
Despuix de la seua substitució com a president del govern, Badoglio es va retirar de la vida pública, i va fallir en l'any 1956 en la seua localitat natal, Grazzano Monferrato, que en l'any 1939 havia segut rebatejada Grazzano Badoglio en el seu honor.
Referències[editar | editar còdic]
- Atkinson, Rick (2007), pp. 192-197
- Finkelstein, Monte S. Separatism, the Allies and the Mafia: The Struggle for Sicilian Independence, 1943-1948 (en anglès). Lehigh University Press, 1998, p. 32. ISBN Lehigh University Press.
Bibliografia[editar | editar còdic]
- Atkinson, Rick (2007). The Day of Battle:The War in Sicily and Italy, 1943-1944. New York: Henry Holt and Co
- Cervi, Mario (1972). The hollow legions: Mussolini's Blunder in Greece, 1940-1941 (en anglés). Chatto & Windus. pp. 336. ISBN 9780701113513
- Quirico, Domenico. «I vinti». A: Generali. Mondadori, 2006
- Biografies
- Polítics de la Segona Guerra Mundial
- Regne d'Itàlia
- Itàlia fasciste
- Crims de la Segona Guerra Mundial
- Itàlia en la Segona Guerra Mundial
- Presidents del Consell de Ministres d'Itàlia
- Militars italians de la Primera Guerra Mundial
- Militars italians de la Segona Guerra Mundial
- Imperi colonial italià
- Mariscals d'Itàlia
- Ducs d'Itàlia