Diferència entre les revisions de "Antonio Gala"

Revisió de 12:37 29 maig 2023

Antonio Gala Velasco


Nacionalitat:	Espanyola
Ocupació:	Escritor i poeta.
Naiximent:	2 d'octubre de 1930
Lloc de naiximent:	Brazatortas, Ciutat Real, Castella-La Mancha, Espanya
Defunció:	28 de maig de 2023
Lloc de defunció:	Córdova, Andalusia, Espanya

Antonio Gala Velasco (Brazatortas, Ciutat Real, 2 d'octubre de 1930 - † Córdova, 28 de maig de 2023) fon un escritor, poeta, dramaturc, noveliste, guioniste i articuliste espanyol.

Biografia

De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any 1939, la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.

Llector precoç de Rainer Maria Rilke, Garcilaso, Sant Joan de la Creu i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.

En acabar els seus estudis universitaris, va iniciar la preparació d'oposicions al Cos d'Advocats de l'Estat, abandonant-ho en un gest que ell recorda com de rebelia davant les pressions del seu pare, per a ingressar despuix en els cartoixants. Pero la rígida disciplina monàstica no estava feta per ad ell, i, com ho conte en la seua autobiografia, Ahora hablaré de mí (2000), fon expulsat de l'orde.

Es va mudar llavors a Portugal, a on dugué una vida bohemia. En 1959 començà a impartir classes de Filosofia i Història de l'Art i va rebre un accèssit del Premi Adonáis de poesia per la seua obra Enemigo íntimo, escomençant una exitosa carrera teatral i periodística, que li va possibilitar des de 1963 viure només de l'escritura. A mitan de 1962 es va marchar a Itàlia, instalant-se en Florència, a on va permanéixer casi un any. En este temps va publicar en la revista mensual Cuadernos Hispanoamericanos poemes del seu llibre La deshonra.

En l'any 1973 va sofrir en Madrit una perforació del duodé que el va dur a la vora de la mort i durant la convalescència va escomençar a utilisar bastó, objecte del que va reunir una gran colecció, uns 3.000 eixemplars, regals d'amics i admiradors.

Ha publicat artículs en el suplement dominical del periòdic El País, des de la seua fundació en 1976 fins a 1998, com «Charlas con Troylo», «A los herederos», «A quien conmigo va», etcétera; tots estos artículs varen ser recopilats posteriorment en llibres.

Va començar a escriure noveles en els anys noranta, iniciant-se en El manuscrito carmesí, una novela històrica sobre Boabdil, l'últim rei nazarí de Granada, en el que guanyà el Premi Planeta en 1990.

També ha colaborat en el diari El Mundo, entre 1992 i 2015, en artículs d'opinió breus publicats en el nom de troneras. El ritme de creació i publicació d'atres obres seues va descendir posteriorment, i en vàries ocasions va donar a entendre que El pedestal de las estatuas podria ser la seua última novela.

Creà la Fundació Antonio Gala per a Creadors Jóvens, dedicada a recolzar i becar la llabor d'artistes jóvens.

El 14 de decembre de 2011 va rebre el Premi Quixot d'Honor 2011 a tota una vida que concedix l'Associació Colegial d'Escritors d'Espanya (ACE).

El 5 de juliol de 2011 l'escritor feu públic en la seua secció troneras del diari El Mundo que patia «un càncer de difícil extirpació». En febrer de 2015, durant l'homenage que li va brindar la ciutat de Màlaga en motiu del nomenament com a Fill Adoptiu i l'entrega de la Medalla de la ciutat, va manifestar estar lliure ya d'una dolència que havia portat «més temps del degut» i va afirmar: «Els doctors del Reina Sofia m'han declarat lliure del càncer».

Obra

Gala és un autor de gran èxit entre els llectors en qualsevol dels gèneros que cultiva: teatre, columnisme, novela o lírica. El seu estil abunda en imàgens i recursos lírics, i és molt elaborat en lo formal, pero no li falten detractors per les seues crítiques a personages de l'actualitat o a personages històrics.

Va cultivar tots els gèneros lliteraris possibles, inclosos el periodisme, el relat, l'ensaig i el guió televisiu, i ha segut guardonat en numerosos premis, no solament en l'àmbit de la poesia, sino també com a resultat de la seua valiosa contribució al teatre i l'òpera.

Teatre

Los verdes campos del Edén, 1963
El caracol en el espejo, 1964
El sol en el hormiguero, 1966
Noviembre y un poco de hierba, 1967
Spain's strip-tease, 1970
Los buenos días perdidos, 1972
¡Suerte, campeón!, 1973
Anillos para una dama, 1973
Las cítaras colgadas de los árboles, 1974
¿Por qué corres, Ulises?, 1975
Petra regalada, 1980
La vieja señorita del paraíso, 1980
El cementerio de los pájaros, 1982
Trilogía de la libertad, 1983
Samarkanda, 1985
El hotelito, 1985
Séneca o el beneficio de la duda, 1987
Carmen, Carmen, 1988
Cristóbal Colón, 1989
La truhana, 1992
Los bellos durmientes, 1994
Café cantante, 1997
Las manzanas del viernes, 1999
Inés desabrochada, 2003

Poesia

Enemigo íntimo, 1959
11 sonetos de La Zubia, 1981
27 sonetos de La Zubia, 1987
Poemas cordobeses, 1994
Testamento andaluz, 1994
Poemas de amor, 1997
El poema de Tobías desangelado, 2005
Desde el Sur te lo digo, edició de Pedro J. Plaza, 2019

Narrativa

El manuscrito carmesí, 1990 (novela)
La pasión turca, 1993 (novela)
Siete cuentos, 1993 (relats)
Granada de los nazaríes, 1994 (novela)
Más allá del jardín, 1995 (novela)
La regla de tres, 1996 (novela)
El corazón tardío, 1998 (relats)
Las afueras de Dios, 1999 (novela)
Ahora hablaré de mí, 2000 (autobiografia)
El imposible olvido, 2001 (novela)
Los invitados al jardín, 2002 (relats)
El dueño de la herida, 2003 (relats)
El pedestal de las estatuas, 2007 (novela)
Los papeles de agua, 2008 (novela)

Guions de televisió

Y al final esperanza, 1967
Cantar del Santiago para todos, 1971
Si las piedras hablaran, 1972
Paisaje con figuras, 1976
Trece noches, 1999

Artículs

Texto y pretexto, 1977
Charlas con Troylo, 1981
En propia mano, 1985
Cuadernos de la Dama de Otoño, 1985
Dedicado a Tobías, 1988
La soledad sonora, 1989
Proas y troneras, 1993
El águila bicéfala, 1993
Córdoba de Gala, 1993
A quien conmigo va, 1994
Andaluz, 1994
Carta a los herederos, 1995
Troneras, 1996
La casa sosegada, 1998
Quintaesencia, 2012 (aforismes)

Ensaig

Finisterre. Sobre viajes, travesías, naufragios y navegaciones junt a Fernando Sánchez Dragó, Fernando Savater, Luis Racionero, Ramón Buenaventura, José María Álvarez, José María Poveda, Luis Paniagua, José María de Areilza, Pedro Martínez Montálvez, Marcos-Ricardo Barnatán, Xavier Domingo, Valentín Paz Andrade (Editorial Planeta, 1984).

Premis i guardons

Antonio Gala ha obtingut innumerables premis i guardons, citem ací uns quants:

Accésit del Premi Adonáis de Poesia per Enemigo íntimo (1959)
Premi Las Albinas, pel seu relat Solsticio de verano (1963)
Premi Nacional de Teatre Calderón de la Barca per la comèdia Los verdes campos del edén (1963)
Premi Ciutat de Barcelona de teatre per Los verdes campos del edén (1965)
Premi Mayte de teatre per Los buenos días perdidos (1973)
Premi César González Ruano de periodisme per Los ojos de Troylo (1975)
Medalla de Castella-La Mancha
Doctor Honoris Causa per l'Universitat de Córdova (1982)
Llibre d'Or dels Llibrers Espanyols (1984)
Fill Predilecte d'Andalusia (1985)
Premio Andalusia de les Lletres (1989)
Premi León Felipe als valors cívics (1989)
Premio Planeta de novela per El manuscrito carmesí (1990)
Premi de la Fundació Ibn al-Jatib d'Estudis i Cooperació Cultural (2005), dependent de l'Ajuntament de Loja, Granada.
Premi En Quixot d'Honor (2011)
Premi de les Lletres Andaluces Elio Antonio de Nebrija (2011)
Fill Adoptiu de Málaga (2015)
Premi Turisme de Granada (2015)
Premi Nacional de Teatre Pepe Isbert (2020)

Reconeiximents

2011.- En el municipi cordovés de Guadalcázar la Biblioteca Municipal du el nom de l'escritor, que la va inaugurar en 2011.
2021.- En l'any 2021, es va inaugurar en Alhaurín el Grande la Casa-Museu d'Antonio Gala "La Baltasara", lloc que l'autor va fixar com la seua residència d'estiu des dels anys huitanta i que li va servir com a refugi per a escriure gran part de la seua obra.

Comentaris

Antonio Gala ha segur un dels pocs escritors espanyols que en la seua época ha pogut viure de l'escritura.

Enllaços externs

Antonio Gala en Wikipedia

@@ Llínea 14: / Llínea 14: @@
 == Biografia ==
-De nom de pica Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.
+De nom de pila Antonio Ángel Custodio Sergio Alejandro María de los Dolores Reina de los Mártires de la Santísima Trinidad y de Todos los Santos, naixqué i vixqué la seua infància en Brazatortas, província de Ciutat Real, fins als 9 anys. En l'any [[1939]], la seua família es va traslladar a Còrdova, a on Antonio va escriure les seues primeres obres, impartint als catorze anys una conferència en el Real Círcul de l'Amistat, Liceu Artístic i Lliterari de Córdova.
 Llector precoç de [[Rainer Maria Rilke]], [[Garcilaso]], [[Sant Joan de la Creu]] i atres autors, estudià des de la primerenca edat dels 15 anys la carrera de Dret en l'Universitat de Sevilla i, com a alumne lliure, Filosofia i Lletres, Ciències Polítiques i Econòmiques en l'Universitat de Madrit, obtenint llicenciatures en totes elles.