Diferència entre les revisions de "Alberto Fabra"
Llínea 4: | Llínea 4: | ||
| peu = | | peu = | ||
| nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
− | | ocupació = | + | | ocupació = Aparellador i polític. |
| data_naix = [[1964]] | | data_naix = [[1964]] | ||
| lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] | | lloc_naix = [[Castelló de la Plana]], [[Comunitat Valenciana]], [[Espanya]] |
Revisió de 18:40 29 abr 2023
Alberto Fabra Part | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Aparellador i polític. | ||
Naiximent: | 1964 | ||
Lloc de naiximent: | Castelló de la Plana, Comunitat Valenciana, Espanya |
Alberto Fabra Part (Castelló de la Plana, 1964) és un aparellador i polític valencià del Partit Popular, que fon president de la Generalitat Valenciana des del 29 de juliol de 2011, quan fon propost despuix de la dimissió de Francisco Camps,[1] fins al 28 de juny de 2015, i aixina mateix President del Partit Popular de la Comunitat Valenciana des de 2011 fins a 2015. Actualment és Senador per Valéncia.
Biografia
Titulat per l'Universitat Politècnica de Valéncia, en l'any 1982 es va afiliar a les Noves Generacions d'Aliança Popular, despuix Partit Popular, partit pel qual va ser escollit regidor d'urbanisme i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Castelló de la Plana. Ocupà l'alcaldia de Castelló des de 2005. Ha segut escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2007.
Alberto Fabra fon nomenat Coordinador General del PPCV en novembre de 2009, un càrrec de nova creació en la direcció del partit i que s'emmarcà dins del procés de renovació de les estructures internes a causa de l'escàndal de corrupció política Gürtel.[2] L'expresident Francisco Camps confià en Fabra com a nou valor del partit.[3] El 20 de juliol de 2011 la Junta Directiva Regional en una reunió d'urgència decidí elegir Fabra com a candidat a president de la Generalitat Valenciana despuix de la dimissió de Francisco Camps.
Durant el seu período de presidència, la Comunitat Valenciana tingué que demanar un rescat econòmic, despuix de tindre un deute superior al 20,5% del seu PIB i arrossegar des de fea més d'un any problemes de liquiditat per a afrontar els seus compromisos.
En novembre de l'any 2013 el seu govern va prendre la decisió de tancar Radiotelevisió Valenciana en l'argument que preferia preservar l'educació i la sanitat. Diverses manifestacions i partits de l'oposició varen demanar la seua dimissió.
Corrupció
El primer cas per presunta corrupció política en qué es va vore rodejat Alberto Fabra tingué lloc en filtrar-se a la prensa que pretenia contractar, en diners públics, un entrenador personal per a millorar el seu liderage. Despuix de la polèmica suscitada al voltant de la publicació en els mijos de comunicació estatals, Alberto Fabra renuncià a esta contractació.
També ha segut investigada per corrupció política la seua mà dreta, Esther Pastor Tomás (secretària Autonòmica d'Organisació, Coordinació i Relacions Institucionals de la Conselleria de Presidència de la Generalitat Valenciana), acusada dels presunts delictes de malversació de cabals públics, estafa i falsetat documental.
Referències
- ↑ La investidura de Alberto Fabra será el martes y la toma de posesión el jueves tras el intento de boicot de Compromís, notícia del 21 de juliol de 2011 a Las Provincias (espanyol)
- ↑ Alberto Fabra Part (nou Coordinador General del PPCV): "Primer sóc de Castelló i despuix sóc el coordinador del partit", entrevista publicada en El Periódico del Mediterráneo del 03/11/2009.
- ↑ Alberto Fabra apunta a Valéncia, en Levante-EMV del 07/12/2009.
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Alberto Fabra.
- Biografies de polítics valencians
- Retrat d'Alberto Fabra
- L'informatiu de RTVV mostra el vídeo a on Alberto Fabra defenia TV3 - YouTube
Predecessor: José Luis Gimeno |
Alcalde de Castelló de la Plana 2005-2011 |
Successor: Alfonso Bataller |
Predecessor: Francisco Camps |
President de la Generalitat Valenciana 2011-2015 |
Successor: Ximo Puig |