Diferència entre les revisions de "Manuel Milián Boix"
(→Obra) |
|||
Llínea 41: | Llínea 41: | ||
* ''Morella y su comarca'' | * ''Morella y su comarca'' | ||
* ''El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense'' | * ''El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense'' | ||
+ | |||
+ | Publicà diverses monografies i artículs en periòdics, i obres d'investigació històrica com ''El fondo “Instrumenta Miscellanea”'' de l'Archiu Vaticà. ''Documentos referentes a España (803-1782)'' ([[1969]]), ''Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón'' ([[1964]]), ''Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas (1409-1439)'' ([[1970]]), ''Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII'' ([[1976]]), entre atres. A la seua mort deixà quarantacinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i atres temes. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == |
Revisió de 16:56 25 feb 2023
Manuel Milián Boix | |||
---|---|---|---|
Nacionalitat: | Espanyola | ||
Ocupació: | Religiós, archiver, croniste i escritor. | ||
Naiximent: | 1 de juny de 1908 | ||
Lloc de naiximent: | Morella, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Defunció: | 4 d'abril de 1989 | ||
Lloc de defunció: | Morella, Regne de Valéncia, Espanya |
Mossén Manuel Milián Boix (Morella, 1 de juny de 1908 - † 4 d'abril de 1989) fon un religiós, archiver, croniste i escritor valencià.
Biografia
Mossén Manuel Milián naixqué en la població valenciana de Morella, en la comarcal d'Els Ports, l'any 1908. Fon archiver de les ciutats de Morella i de Vinaròs des del 23 d'octubre de 1956 i també Croniste Oficial de Vinaròs des del 20 d’octubre de 1958 fins la seua mort.
Capellà de l'Asil de vellets des de l'any 1955, fins als anys huitanta. Condiscípul en el seminari de Tortosa del mestre Manuel Foguet, a on va cursar tota la carrera eclesiàstica, fon ordenat sacerdot en l'any 1933, cantant la primera missa en Morella
Fon nomenat Delegat del Servici de Defensa del Patrimoni Artístic de la província de Castelló. Recuperà el Convent de Sant Francesc de Morella, montant un museu etnològic en eixe convent.
Fundà el Centre d'Estudis del Maestrat en 1958 i com a fundador i redactor del semanari Vinaroz (1957) en els seus primers temps, de poden trobar tots els seus artículs en el llibre Homenaje a Mossén Milián. 1ª Part. (Diputació de Castelló, Castelló, 1988).
Per encàrrec del bisbe Fèlix Bilbao va visitar abans de la guerra civil de 1936 les poblacions de la Diòcesis fent un cuidadós estudi de totes les peces d’interès històric el qual entregà al Bisbe en l'any 1935 en el nom de Inventario Monumental Dertosense, gràcies al qual va poder publicar tota una sèrie d’artículs en el semanari local de Vinaròs sobre els continguts documentals dels archius, hui en dia desapareguts.
Sent archiver de Morella i Vinaròs formà part de la Junta de Cronistes del Regne de Valéncia, duent a terme una gran tasca d’investigació en diferents poblacions: Morella, Valéncia, Barcelona, París, Roma, La Toscana (Itàlia), Tortosa, Saragossa i el Vaticà.
És autor de Morella y su comarca, destaca també la seua guia sobre El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense.
És també important de Mossén Milián l'artícul sobre Vinaròs que es va publicar en un programa de festes comarcal de 1958 -Costa Dorada- , en el periòdic Mediterráneo el mateix mes i en el diari Arriba de Madrit a l'estiu següent; és una de les descripcions més cuidadoses que s’han fet sobre el poble vinarosenc.
Nomenaments
Fon nomenat membre de l'Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de Valéncia i de les Bones Lletres de Barcelona.
Fon nomenat Fill Predilecte de Morella.
Obra
- Inventario Monumental Dertosense (1935)
- Morella y su comarca
- El Papa Luna y su evocación en el arte castellonense
Publicà diverses monografies i artículs en periòdics, i obres d'investigació històrica com El fondo “Instrumenta Miscellanea” de l'Archiu Vaticà. Documentos referentes a España (803-1782) (1969), Nicolás Conill, curial y prior del lugar Pío de la Corona de Aragón (1964), Nicolás Conill, un valenciano en la corte de tres Papas (1409-1439) (1970), Guigon Flandin, curial de Benedicto XIII (1976), entre atres. A la seua mort deixà quarantacinc treballs inèdits sobre història, arqueologia, art, etnografia i atres temes.