Diferència entre les revisions de "Manuel Borja-Villel"
| Llínea 20: | Llínea 20: | ||
Ha escrit sobre [[Aleksandr Ródchenko|Rodchenko]], l'expressionisme abstracte, [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en [[1995]] promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius. | Ha escrit sobre [[Aleksandr Ródchenko|Rodchenko]], l'expressionisme abstracte, [[Alberto Giacometti|Giacometti]] o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en [[1995]] promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius. | ||
| − | Entre [[1998]] i [[2007]] fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com [[William Kentridge]], [[Perejaume]], [[Gerhard Richter]], [[El Lissitzky]], [[Raymond Hains]], [[Martha Rosler]], [[Luis Gordillo]], [[Michelangelo Pistoletto]], [[Adrián Piper]], [[Antoni Tàpies]], [[Vito Acconci]], [[Robert Frank]], [[Günter Brus]], [[Gego], Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o [[David Goldblatt]]. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com ''Campos de fuerzas'', sobre l'art cinètic entre [[1920]] i [[1970]]; ''Arte y Utopía'', una mostra d'art modern "alternatiu"; o ''Antagonismos'', que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys [[1960|60]]. | + | Entre [[1998]] i [[2007]] fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com [[William Kentridge]], [[Perejaume]], [[Gerhard Richter]], [[El Lissitzky]], [[Raymond Hains]], [[Martha Rosler]], [[Luis Gordillo]], [[Michelangelo Pistoletto]], [[Adrián Piper]], [[Antoni Tàpies]], [[Vito Acconci]], [[Robert Frank]], [[Günter Brus]], [[Gego]], Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o [[David Goldblatt]]. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com ''Campos de fuerzas'', sobre l'art cinètic entre [[1920]] i [[1970]]; ''Arte y Utopía'', una mostra d'art modern "alternatiu"; o ''Antagonismos'', que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys [[1960|60]]. |
| + | |||
| + | Des de l'any [[2001]] és membre del Comité Internacional per a Museus i Coleccions d'Art Modern (CIMAM), del que ha segut secretari i tesorer entre [[2004]] i [[2007]] i president entre agost de [[2007]] i [[2010]]. En eixe mateix any va presidir el jurat de la 52a Exposició Internacional d'Art de la Bienal de Venècia. És membre del "American Center Foundation Borrad"; (ACF), organisació nortamericana sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'art contemporàneu, i del Comité Assessor de Documenta 12 en Kassel. | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 19:39 19 feb 2023
| Manuel Borja-Villel | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Historiador de l'art. | ||
| Naiximent: | 1957 | ||
| Lloc de naiximent: | Burriana, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Manuel Borja-Villel (Burriana, 1957) és un historiador valencià de l'art espanyol. Des de giner de l'any 2008 fins a giner de l'any 2023 ha segut director del Museu Reina Sofia (MNCARS).
Biografia
En l'any 1980 es va llicenciar per l'Universitat de Valéncia. Completà la seua formació en estudis en l'Universitat de Yale entre 1981 i 1982 com Special Student i en el Master of Philosophy del Departament d'Història de l'Art de l'Universitat de la Ciutat de Nova York en 1987. En 1989 obté el Doctorat en Filosofia en el Departament d'Història de l'Art de la Graduate School de l'Universitat de la Ciutat de Nova York. Rep una beca Fullbright entre 1981 i 1983 i la beca Kress Foundation Fellowship per a Història de l'Art entre 1988 i 1989 per als seus estudis en l'estranger.
Borja-Villel fon director del museu de la Fundació Antoni Tàpies de Barcelona des de la seua inauguració en 1990 fins a 1998, encarregant-se també de la seua direcció artística. Per ad esta institució organisa l'exposició de l'obra de Tàpies Selecciones de la Colección Permanente, i obri la primera temporada artística en una retrospectiva de l'artista Louise Bourgeois. Atres mostres realisades han segut: Els límits del museu i La ciutat de la gent; Brassai. Del Surrealisme a l'Informalisme, 1993-95, o mostres dedicades als artistes Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krzysztof Wodiczko, entre uns atres.
Ha escrit sobre Rodchenko, l'expressionisme abstracte, Giacometti o l'art espanyol contemporàneu. Ademés, en 1995 promogué la creació d'una sala fòra de la Fundació per a donar a conéixer a jóvens artistes alternatius.
Entre 1998 i 2007 fon director del Museu d'Art Contemporàneu de Barcelona (MACBA) encara que es va mantindre com a membre del patronat de la Fundació Tàpies. És en este museu a on presenta numeroses exposicions dedicades, entre uns atres, a artistes com William Kentridge, Perejaume, Gerhard Richter, El Lissitzky, Raymond Hains, Martha Rosler, Luis Gordillo, Michelangelo Pistoletto, Adrián Piper, Antoni Tàpies, Vito Acconci, Robert Frank, Günter Brus, Gego, Óyvind Fahlstróm, Peter Fischli & David Weiss o David Goldblatt. Aixina mateix, destaquen diverses exposicions temàtiques com Campos de fuerzas, sobre l'art cinètic entre 1920 i 1970; Arte y Utopía, una mostra d'art modern "alternatiu"; o Antagonismos, que repassa l'evolució de l'art social i activiste des dels anys 60.
Des de l'any 2001 és membre del Comité Internacional per a Museus i Coleccions d'Art Modern (CIMAM), del que ha segut secretari i tesorer entre 2004 i 2007 i president entre agost de 2007 i 2010. En eixe mateix any va presidir el jurat de la 52a Exposició Internacional d'Art de la Bienal de Venècia. És membre del "American Center Foundation Borrad"; (ACF), organisació nortamericana sense ànim de lucre dedicada a la promoció de l'art contemporàneu, i del Comité Assessor de Documenta 12 en Kassel.