Diferència entre les revisions de "Maicao"
| Llínea 22: | Llínea 22: | ||
El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural. | El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural. | ||
| − | La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en [[Colòmbia]]. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del sigle XIX en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que | + | La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en [[Colòmbia]]. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del [[sigle XIX]] en documents del [[Imperi Otomà]] ([[Turquia]]) que llavors regia el Mig Orient, son procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expresions, aliments, arquitectura, religiositat, etc). |
| + | |||
| + | Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt mes facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al pais a parir dels anys 70, han conservat mes celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a 1991. En tot i aixo, els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de [[Colombia]]. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademes la segon mesquita mes gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians son una minoria en comparacio en atres països del continent. | ||
== Economia == | == Economia == | ||
| − | Maicao es un port terrestre lliure i sa principal activitat economica està relacionà en el comerç, es coneguda com la vitrina comercial de [[Colòmbia]],es un pont entre Colòmbia i [[ | + | Maicao es un port terrestre lliure i sa principal activitat economica està relacionà en el comerç, es coneguda com la vitrina comercial de [[Colòmbia]],es un pont entre Colòmbia i [[Veneçuela]]. Per molts anys fon centre de importacio de productes de diferents països, encara que el fluix de mercaderies diferent al colombo-veneçolà ha disminuït per tindre actualment multiples vies d'entrada a Colòmbia, per el qual hui la ciutat s'ha especialisat en el intercanvi en el veí país. |
== Llocs d'interes == | == Llocs d'interes == | ||
| − | * | + | *Mesquita de Omar Ibn Al-Jattab construïda en setembre de 1997. Es la segon mesquita mes gran de Suramerica. |
==Referències== | ==Referències== | ||
Revisió de 21:01 16 set 2009
| Maicao | ||||
| ||||
| País : | Colombia | |||
| • Com. Autònoma: | {{{comunitat}}} | |||
| • Província: | {{{província}}} | |||
| • Comarca: | {{{comarca}}} | |||
| • Partit judicial: | {{{partit_judicial}}} | |||
| Ubicació: | 11º 20'N 72º20'0 | |||
| • Altitut: | 50 msnm | |||
| Superfície: | 1.782 km² | |||
| Població: | {{{població}}} | |||
| • Densitat: | 523,03 hab./km² | |||
| Gentilici: | Maicaer | |||
| Predomini llingüístic: | Castellà,Wayuu (no oficial) | |||
| Còdic postal: | {{{còdic_postal}}} | |||
| Festes majors: | {{{festes}}} | |||
| Alcalde: | {{{alcalde}}} | |||
| Pàgina web: | {{{web}}} | |||
Maicao es un municipi de Colombia, en el departament de La Guajira. La seua capcelera municipal es troba en les coordenaes 11º 20'N 72º20'0 / 11.444, -72.333, a 76 km al orient de la capital departamental Riohacha, en la peninsula de la Guajira en el que es coneix com la zona de transicio entre la Alta i la Baixa Guajira i en llimits en Venezuela. Fon declaràt port lliure en 1936. el nom de Maicao en llengua wayuu (maiko-u) vol dir terra de la dacsa.
Cultura
El 40,1% de la poblacio del municipi s'identifica com indigena, per tant Maicao es un municipi a on la cultura nativa te amplia presencia, en un context multicultural.
La ciutat de Maicao es el principal centre de presencia arap en Colòmbia. Els àraps, que es dien erroneament "turcs", perque entraren cap a finals del sigle XIX en documents del Imperi Otomà (Turquia) que llavors regia el Mig Orient, son procedents de Líban, Síria, Palestina i Jordània i s'integraren en les societats colombianes deixant calcigà cultural de la seua presencia en elements que es confonen en la cultura local (expresions, aliments, arquitectura, religiositat, etc).
Els primers araps eren en general catolics maronites i trobaren molt mes facil el mestiçage en els locals, pero els araps musulmans, que entraren al pais a parir dels anys 70, han conservat mes celosament la seua identitat, sobre tot en resposta a una cultura regida per una Constitucio confesional fins a 1991. En tot i aixo, els musulmans colombians, situats especialment en Maicao i en San Andres (San Andres i Providencia (Departament)), no han trobat dificultat d'integrar-se en la cultura nacional de Colombia. En Maicao se poden vore colombians vestint-se en vestits propis del Mig Orient. Està alli ademes la segon mesquita mes gran de Llatinoamerica, encara que els musulmans colombians son una minoria en comparacio en atres països del continent.
Economia
Maicao es un port terrestre lliure i sa principal activitat economica està relacionà en el comerç, es coneguda com la vitrina comercial de Colòmbia,es un pont entre Colòmbia i Veneçuela. Per molts anys fon centre de importacio de productes de diferents països, encara que el fluix de mercaderies diferent al colombo-veneçolà ha disminuït per tindre actualment multiples vies d'entrada a Colòmbia, per el qual hui la ciutat s'ha especialisat en el intercanvi en el veí país.
Llocs d'interes
- Mesquita de Omar Ibn Al-Jattab construïda en setembre de 1997. Es la segon mesquita mes gran de Suramerica.
Referències
- Est artícul fon creat a partir de la traducció de l'artícul es.wikipedia.org/wiki/Maicao de la Wikipedia en espanyol, baix llicència Creative Commons-BY-SA.