Diferència entre les revisions de "Rafael Ninyoles"
(mai vaig sentir qu'aquest gran lingüiste valencià va ser considerat pancatalaniste, cal donar referéncies per ixe tipus de coses, com en atres tantes pàgines) |
|||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Rafael Lluís Ninyoles i Monllor''' ([[Valéncia]], [[1943]] - † [[25 d'octubre]] de [[2019]]) fon un sociollingüiste [[Valencians|valencià | + | '''Rafael Lluís Ninyoles i Monllor''' ([[Valéncia]], [[1943]] - † [[25 d'octubre]] de [[2019]]) fon un sociollingüiste [[Valencians|valencià]], està considerat com un dels pares de la sociollingüística en Catalunya junt a [[Lluís Vicent Aracil]] i Boned. Rafael Ninyoles és llicencià primer en Dret i despuix es doctorà en Sociologia. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 23:45 14 gin 2023
| Rafael Lluís Ninyoles i Monllor | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Sociollingüiste | ||
| Naiximent: | 1943 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 25 d'octubre de 2019 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Rafael Lluís Ninyoles i Monllor (Valéncia, 1943 - † 25 d'octubre de 2019) fon un sociollingüiste valencià, està considerat com un dels pares de la sociollingüística en Catalunya junt a Lluís Vicent Aracil i Boned. Rafael Ninyoles és llicencià primer en Dret i despuix es doctorà en Sociologia.
Biografia
Estudià el bachillerat en els jesuïtes, a on va conéixer a Alfons Cucó, Eliseu Climent i Lluís Vicent Aracil. Despuix es va llicenciar en Dret i es doctorà en Sociologia per l'Universitat de Valéncia.
En l'any 1967 viajà als Estats Units.
Ha segut professor de sociologia en la Facultat de Ciències Econòmiques de l'Universitat de Valéncia, ha treballat com a expert en la Diputació Provincial de Valéncia i en la Generalitat Valenciana.
Rafael Ninyoles i Aracil varen combatre la tesis del bilingüisme i varen aplicar el concepte de diglòssia per a definir la situació llingüística de la població catalana.
Ha publicat artículs en diaris i revistes com Serra d'Or, Gorg, Quaderns per al Diàlec o El País sobre el conflicte llingüístic valencià, i ha colaborat en el Centre d'Estudis i Investigacions Comarcals Alfons el Vell. Fon un dels membres fundadors d'Unió Democràtica del País Valencià, partit polític desaparegut.
Obra
Ha publicat diverses obres, com:
- L'Opinió pública (1968)
- Conflicte llingüístic valencià (1969)
- Idioma i prejudici (1971)
- Idioma i poder social (1972)
- Estructura social i política lingüística (1975)
- Cuatro idiomas para un Estado (1977)
- El País Valencià a l'eix mediterrani (1992)
- Sociologia de la ciutat de València (1996)
I coordinat atres, com:
- Estructura social al País Valencià (1982)
- La societat valenciana: estructura social i institucions (2000)
Distincions
L'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL) li concedí l'any 2019 la Medalla d'Honor.