Diferència entre les revisions de "Marc Antoni d'Orellana"
(Text reemplaça - 'Segle' a 'Sigle') (Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils Edició mòvil alvançada) |
|||
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
{{Biografia| | {{Biografia| | ||
| − | | nom = Marc Antoni | + | | nom = Marc Antoni Orellana i Mocholi |
| image = | | image = | ||
| peu = | | peu = | ||
| Llínea 10: | Llínea 10: | ||
| lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | | lloc_mort = [[Valéncia]], [[Regne de Valéncia]], [[Espanya]] | ||
}} | }} | ||
| − | '''Marc Antoni d'Orellana''' ([[Valéncia]], [[1731]] - † [[1813]]), conegut com l'erudit Orellana, fon un [[Juriste|juriste]] i erudit [[Valencians|valencià]]. | + | '''Marc Antoni Orellana i Mocholi''', conegut com '''Marc Antoni d'Orellana''' ([[Valéncia]], [[1731]] - † [[1813]]), també conegut com l'erudit Orellana, fon un [[Juriste|juriste]] i erudit [[Valencians|valencià]]. |
== Biografia == | == Biografia == | ||
Revisió de 16:25 4 gin 2023
| Marc Antoni Orellana i Mocholi | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Juriste i erudit | ||
| Naiximent: | 1731 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1813 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Marc Antoni Orellana i Mocholi, conegut com Marc Antoni d'Orellana (Valéncia, 1731 - † 1813), també conegut com l'erudit Orellana, fon un juriste i erudit valencià.
Biografia
Cursà estudis de Filosofia i Lleis en l'Universitat de Valéncia, i es va doctorar en la de Gandia. Eixercí l'adbogacia en Càdis i despuix en Madrit, a on va ser nomenat advocat dels Reals Consells. Cap a l'any 1780 es va retirar a la ciutat de Valéncia, a on es va dedicar principalment als estudis històrics i a l'erudició, i ademés va aplegar a ser en l'any 1799 advocat de la Real Audiència de la ciutat.
Escrigué abundantment, encara que en vida va publicar poques de les seues obres. La major part d'estes no es varen editar fins al sigle XX. Els temes que tracta inclouen l'història del Regne de Valéncia; la llengua valenciana, a la qual considera d'orige llemosí, pero distint del català; costums, usos i tradicions valencianes; fauna i flora locals; numismàtica; música; entre uns atres. Va acumular una important colecció pictòrica.
Va pertànyer a l'Acadèmia de la Llengua Llatina Matritense i a les de Sant Fernando i Sant Carles de Belles Arts.
Per la seua consciència sobre la decadència idiomàtica i el seu interés per l'història i la lliteratura anteriors al seu temps, se li inclou en el grup d'intelectuals valencians anteriors a la Renaixença que anuncien ya alguna de les seues característiques.
Obra
- Valencia antigua y moderna. Historia y descripción de las calles, plazas y edificios de Valencia. No és publicà fins a l'any 1923.
- Catálogo y descripció dels pardals de l'Albufera de Valéncia. (sic). (1795).
- Catálogo d'els peixos qu'es crien e peixquen en lo mar de Valencia. (sic). (1802).
- Biografía pictórica valentina, o vida de los pintores, arquitectos, escultores y grabadores valencianos. Obra escrita basant-se en informacions directes.
- Historia lúdica, o tratado de los juegos antiguos y modernos, y otras diversiones usadas en varias partes, particularmente en la Ciudad y Reino de Valencia.
- Tratado de la monedas de España y que han corrido en la corona de Aragón, especialmente en Valencia.
- El escudo verdadero antiguo de Valencia: el Dragón.
- Memoria sobre los guadamaciles valencianos.
- Noticia de los instrumentos músicos que se usaban en el Reino de Valencia.
- Memoria sobre los vidrios pintados y modo de crear esta industria en Valencia.
- Noticia sobre la fabricación del azúcar e ingenios que en lo antiguo se conocieron en el Reino de Valencia.
- Efemérides de Valencia.
- Historia del Santo Cáliz.
- Tratado Histórico-apologético de las mugeres emparedadas. Escrit en 1801 i publicat en 1887.
Se sap que fon l'autor de poemes en llengua valenciana, aixina com d'una compilació d'adagis, obres actualment perdudes.
Cites
- Carlos Ros, un intelectual proscrit, per José Vicente Gómez Bayarri (Acadèmic de número de la RACV)