Diferència entre les revisions de "Timó"

De L'Enciclopèdia, la wikipedia en valencià
Anar a la navegació Anar a la busca
Llínea 10: Llínea 10:
 
* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.  
 
* Timó mascle, labiada de l'espècie ''Teucrium polium'', subespècie ''polium''.  
 
* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
 
* Timó real, espècie ''Dictamnus albus'', ''díctam''.
 +
 +
== Descripció ==
 +
El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.
 +
 +
Els seus talls són lenyosos en la base i herbáceus en la part superior. És una planta que tendix a una alta ramificació, i estos talls se solen agrupar en grans mates en a on no és fàcil distinguir a on acaba una planta i escomença l'atra. Els talls florals mai produïxen raïls adventicies. Tendixen a l'arrastre en el seu inici i despuixs s'empinen en la seua part final.
 +
 +
Els fulls són abundants i de tamany diminut, entre 5 i 8 mm de llongitut.​ Tenen una forma oblonga-ovalada, en les vores curvades. Són de color [[vert]] obscur, depenent de la varietat en matisos liles o grisáceos. Pel envés els fulls són blancs. Conten en nervadures laterals ben definides i en un pecíol extremadament curt.
 +
 +
Les flors són chicotetes, de color [[blanc]] o rosa violáceo, pedicelades, axilars, i s'agrupen en chicotets mechons situats en l'extrem distal de les branques. Formen aixina una espècie de mechó en la part superior de les ramificacions del talle, a voltes en inflorescència interrompuda. Les bràctees són verda grisàcees. El càliç, en pèls durs, és bilabiat. Té tres dents en el llavi superior, curts, casi iguals, i dos en l'inferior, molt aguts, més llarcs, en pèls en les seues vores i de color rojós. La corola, una miqueta més llarga que el càliç, en el llavi superior empinat i l'inferior trilobulat. El pistil està rodejat per un nectari prominent en el costat anterior. Els quatre estams descollen de la corola.​
 +
 +
Florix entre [[abril]] i [[setembre]]. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i [[maig]]), el moment en el que la concentració de principis actius és major.
 +
 +
== Referències ==
 +
* Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188
 +
* Muñoz López de Bustamante, Fernando (1996). Plantas medicinales y aromáticas: estudio, cultivo y procesado. Mundi-Prensa Libros. p. 281
 +
* Rosselló, Jaume; Armitt, Janice (2017). «Tomillo (Thymus vulgaris)». Manual práctico de plantas medicinales: El libro más completo sobre las aplicaciones terapéuticas de las plantas medicinales. Robinbook
 +
* [http://www.theplantlist.org/tpl/search?q=Thymus+vulgaris Thymus vulgaris en PlantList]
 +
* [http://www.anthos.es/ Thymus vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos]
 +
* [https://www.tropicos.org/Name/17600443 ]
 +
 +
== Bibliografia ==
 +
* AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique
 +
* Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13
 +
* CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City
 +
* Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
 +
* Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín
 +
* Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443
 +
* Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis
 +
* Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317
  
 
== Enllaços externs ==
 
== Enllaços externs ==
 +
{{Commonscat|Thymus vulgaris}}
 +
{{Wikispecies|Thymus vulgaris}}
 
{{DGLV|Timó}}
 
{{DGLV|Timó}}
  

Revisió de 13:15 3 gin 2023

Timó

El timó, timonet, tomello o farigola (del llatí thymōne, derivat de thymus, mat. sign.), en castellà tomillo, és una planta aromàtica de la família de les labiades (Thymus vulgaris), abruixell aromàtic ramificat, perenne, en fulles sanceres i chicotetes en flors rosades o blanquinoses, d'olor agradable. És molt utilisada en infusió estomacal.

El Diccionari General de la Llengua Valenciana de la Real Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), diu que també existixen atres varietats de planta en el nom de timó:

  • Timó bast, Thymus vulgaris.
  • Timó blanc o mascle, labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie capitatum.
  • Timó de Prat, Thymus serpyllum, espècie de timó o tomello terrer en fulles menudes, planes i obtuses, en flors en corola roja. També rep el nom de serpol.
  • Timó mascle, labiada de l'espècie Teucrium polium, subespècie polium.
  • Timó real, espècie Dictamnus albus, díctam.

Descripció

El tomello comú és una planta perenne de tipo subarbustiva, en un tamany que rara volta supera els trenta centímetros d'altura.

Els seus talls són lenyosos en la base i herbáceus en la part superior. És una planta que tendix a una alta ramificació, i estos talls se solen agrupar en grans mates en a on no és fàcil distinguir a on acaba una planta i escomença l'atra. Els talls florals mai produïxen raïls adventicies. Tendixen a l'arrastre en el seu inici i despuixs s'empinen en la seua part final.

Els fulls són abundants i de tamany diminut, entre 5 i 8 mm de llongitut.​ Tenen una forma oblonga-ovalada, en les vores curvades. Són de color vert obscur, depenent de la varietat en matisos liles o grisáceos. Pel envés els fulls són blancs. Conten en nervadures laterals ben definides i en un pecíol extremadament curt.

Les flors són chicotetes, de color blanc o rosa violáceo, pedicelades, axilars, i s'agrupen en chicotets mechons situats en l'extrem distal de les branques. Formen aixina una espècie de mechó en la part superior de les ramificacions del talle, a voltes en inflorescència interrompuda. Les bràctees són verda grisàcees. El càliç, en pèls durs, és bilabiat. Té tres dents en el llavi superior, curts, casi iguals, i dos en l'inferior, molt aguts, més llarcs, en pèls en les seues vores i de color rojós. La corola, una miqueta més llarga que el càliç, en el llavi superior empinat i l'inferior trilobulat. El pistil està rodejat per un nectari prominent en el costat anterior. Els quatre estams descollen de la corola.​

Florix entre abril i setembre. A pesar d'este periodo de floració tan dilatat, el moment idòneu per a la seua recolecció és en els primers mesos (abril i maig), el moment en el que la concentració de principis actius és major.

Referències

  • Ara Roldán, Alfredo (2003). «Tomillo». 40 plantas medicinales. EDAF. p. 188
  • Muñoz López de Bustamante, Fernando (1996). Plantas medicinales y aromáticas: estudio, cultivo y procesado. Mundi-Prensa Libros. p. 281
  • Rosselló, Jaume; Armitt, Janice (2017). «Tomillo (Thymus vulgaris)». Manual práctico de plantas medicinales: El libro más completo sobre las aplicaciones terapéuticas de las plantas medicinales. Robinbook
  • Thymus vulgaris en PlantList
  • Thymus vulgaris». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos
  • [1]

Bibliografia

  • AFPD. 2008. African Flowering Plants Database - Base de Donnees des Plantes a Fleurs D'Afrique
  • Berendsohn, W.G. & A.E. Araniva de González. 1989. Listado básico de la Flora Salvadorensis: Dicotyledonae, Sympetalae (pro parte): Labiatae, Bignoniaceae, Acanthaceae, Pedaliaceae, Martyniaceae, Gesneriaceae, Compositae. Cuscatlania 1(3): 290–1–290–13
  • CONABIO. 2009. Catálogo taxonómico de especies de México. 1. In Capital Nat. México. CONABIO, Mexico City
  • Gibbs Russell, G. E., W. G. M. Welman, E. Retief, K. L. Immelman, G. Germishuizen, B. J. Pienaar, M. Van Wyk & A. Nicholas. 1987. List of species of southern African plants. Mem. Bot. Surv. S. Africa 2(1–2): 1–152(pt. 1), 1–270(pt. 2)
  • Idárraga-Piedrahíta, A., R. D. C. Ortiz, R. Callejas Posada & M. Merello. (eds.) 2011. Fl. Antioquia: Cat. 2: 9–939. Universidad de Antioquia, Medellín
  • Jørgensen, P. M. & C. Ulloa Ulloa. 1994. Seed plants of the high Andes of Ecuador---A checklist. AAU Rep. 34: 1–443
  • Jørgensen, P. M. & S. León-Yánez. (eds.) 1999. Cat. Vasc. Pl. Ecuador Monogr. Syst. Bot. Miss. Bot. Gard. 75: i–viii, 1–1181. Missouri Botanical Garden, St. Louis
  • Standley, P. C. & L. O. Williams. 1973. Labiatae. In Standley, P.C. & Williams, L.O. (eds), Flora of Guatemala - Part IX, Number 3. Fieldiana, Bot. 24(9/3): 237–317

Enllaços externs

Commons

Obtingut de «https://www.lenciclopedia.org/w/index.php?title=Timó&oldid=253857»