Diferència entre les revisions de "Ulan Bator"
| Llínea 2: | Llínea 2: | ||
'''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China|chinenc]]. | '''Ulan Bator''' (en [[idioma mongol|mongol]]: Улаанбаатар ''Ulaanbaatar'') és la [[Capital (política)|capital]] i ciutat més poblada de [[Mongòlia]]. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes [[Bogd Jan Uul|Bogdh Khan]], Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el [[riu Tuul]], a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari [[China|chinenc]]. | ||
| − | Ulan Bator fon fundada en [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX. | + | Ulan Bator fon fundada en l'any [[1639]] com un centre de [[monasteri|monasteris]] [[Budisme|budistes]] i en el [[sigle XX]] se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil [[Unió Soviètica|soviètic]] de mitan sigle XX. |
==Història== | ==Història== | ||
| − | En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref> | + | En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda l'any [[1778]] quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de [[lama|lames]] prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el [[tractat de Kyakhta]] en [[1727]], Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre [[Rússia]] i [[China]]. En l'any [[1908]] existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. <ref>https://www.archives.gov.mn/index.php?option=com_content&view=article&id=424:-100-&catid=3:newsflash&Itemid=118</ref> |
[[File:Урга, 1891.jpg|thumb|center|upright=3|Antic centre d'Urga (1888)]] | [[File:Урга, 1891.jpg|thumb|center|upright=3|Antic centre d'Urga (1888)]] | ||
| Llínea 13: | Llínea 13: | ||
===Mongòlia independent=== | ===Mongòlia independent=== | ||
[[File:Chinggis Square.jpg|thumb|260px|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]] | [[File:Chinggis Square.jpg|thumb|260px|[[Plaça Sükhbaatar]] i edifici del parlament]] | ||
| − | En [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República. | + | En l'any [[1911]] en l'inminent colaps de la [[Dinastia Qing]] de [[China]] els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control [[manchu]] baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. [[Bogd Khan]] se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la [[República Popular de Mongòlia]] en [[1924]]. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República. |
Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes. | Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de [[yurta|yurtes]] de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava [[Pekin]] en [[Moscou]] en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes. | ||
Revisió de 18:16 28 dec 2022
Ulan Bator (en mongol: Улаанбаатар Ulaanbaatar) és la capital i ciutat més poblada de Mongòlia. La ciutat és un municipi independent i no forma part d'una atra província. Situada en el nort del país, llaugerament a l'est del centre de Mongòlia, la ciutat se troba en la vall que formen les montanyes Bogdh Khan, Songino Khairkhan, Chingeltei i Bayanzurkh i que creua el riu Tuul, a 1350 metros d'altitut. És el centre cultural, industrial i financer del país, aixina com un punt de conexió per carretera en les majors ciutats de Mongòlia i també una parada de la via transmongol i el sistema ferroviari chinenc.
Ulan Bator fon fundada en l'any 1639 com un centre de monasteris budistes i en el sigle XX se convirtí en un gran centre manufacturer caracterisat per amples bulevars i places en una arquitectura d'estil soviètic de mitan sigle XX.
Història
En un principi, la ciutat començà com un monasteri mòbil hasda l'any 1778 quan s'assentà en la seua localisació actual. Un consell de lames prenia les decicions municipals. També se convertí en el major centre comercial de la Mongòlia més exterior quan Mongòlia se trobava baix l'òrbita chinenca. Des d'el tractat de Kyakhta en 1727, Urga (Ulan bator) se convertí en el major punt de comerç seguint la ruta de Kyakhta entre Rússia i China. En l'any 1908 existia un barri rus en la ciutat en el seu consulat i la seua iglésia ortodoxa. En el comerç chinenc en les potències occidentals en els seus ports, els intercanvis en Rússia decaigueren. Les expedicions russes estimaven la població de la ciutat en 1910 en 60.000 persones. El número de monjos havia pujat en 1919 fins les 20.000 persones. [1]
Mongòlia independent
En l'any 1911 en l'inminent colaps de la Dinastia Qing de China els líders mongols se reuniren en secret i decidiren acabar en el control manchu baix el qual estava el seu país des de fea 220 anys. Bogd Khan se declarà el kan de la Mongòlia independent. El nou estat entrà en conflicte en China fins que finalment se consolidà la República Popular de Mongòlia en 1924. Se li canvià el nom de Urga a Ulan Bator (héroe roig) i passà a ser la capital de la República.
Durant l'época comunista se sustituiren molts barris de yurtes de la ciutat per edificis d'estil soviètic. La construcció de la via transmongol que conectava Pekin en Moscou en parada en Ulan Bator feu que s'edificaren cines, teatres i museus. La corrent antireligiossa de l'época provocà la desaparició de numerossos monasteris. En l'arribada de l'economia de mercat la ciutat ha creixcut notablement en nou edificis i barris de yurtes.
Referències
Enllaços externs
Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Ulan Bator.
.svg){kind=small}
| |
|---|---|
| Abu Dhabi • Amman • Ankara • Aşgabat • Astanà • Bagdad • Bakú • Bandar Seri Begawan • Bangkok • Beirut • Bishkek • Ciutat de Kuwait • Damasc • Dhaka • Dili • Doha • Dusambé • Hanoi • Islamabad • Jakarta • Jerusalem • Kabul • Katmandú • Kuala Lumpur • Malé • Manama • Manila • Mascate • Naypyidaw • Nova Delhi • Pekin • Phnom Penh • Pyongyang • Ramala • Riad • Sanaa • Seül • Singapur • Sri Jayawardenapura Kotte • Taipei • Tashkent • Teheran • Thimphu • Tòkio • Ulan Bator • Vientiane | |