| Llínea 1: |
Llínea 1: |
| − | L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguay]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]] . | + | L''''espanyol argentí''' (o castellà argentí) és la variant de l'espanyol utilisat en [[Argentina]] i [[Uruguai]] . Està fortament influenciat per l'[[italià]] , degut a la forta immigració italiana del [[sigle XIX]] i principis del [[sigle XX]] . |
| | | | |
| | ==Pronunciació== | | ==Pronunciació== |
| − | La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estandart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ". | + | La principal diferencia de pronunciació entre l'espanyol argentí i l'espanyol és la pronunciació estàndart de la "LL" (elle). La "LL" se pronuncia produint un so entre "J" i "CH". Per eixemple: "¿Como te llamás? " fonèticament se pronuncia" ¿Como te jamás? ". |
| − | La "Y" en Argentina i Uruguay es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH"). | + | La "Y" en Argentina i Uruguai es pronuncia de la mateixa manera (es dir, un so entre "J" i "CH"). |
| | La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". | | La "S" al final de sílaba se pronuncia casi, sembla un poc "emmudit". |
| | També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià. | | També podem mencionar que l'accent i l'entonació argentí sona molt italià. |
| Llínea 42: |
Llínea 42: |
| | | | |
| | ==Vocabulari== | | ==Vocabulari== |
| − | Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguay]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro. | + | Moltes paraules amprades en [[Argentina]] i [[Uruguai]] no existixen en el vocabulari utilisat en [[Espanya]]. Gran part prove de lunfardo , paraula associada en el tango. Estes paraules són generalment diferents orígens (llengües dels immigrants europeus o dialectes andins o guaraní, per eixemple) i, a voltes tornats en el vocabulari actual i no se consideren màrrega. Per eixemple, la paraula laburo, que significa "treball", prove de la paraula italiana lavoro. |
| | Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar. | | Aixina, l'espanyol argentí està ple de moltes paraules (noms, verps, adjectius, etc.) No existixen en atres dialectes. No obstant, també hi ha paraules d'espanyol espanyol argentí existent, i el seu significat ha segut canviat. Per eixemple agarrar (a) i acabar (terminar) tenen per lo tant una connotació sexual,preferint-se l'us d'agarrar, prendre i terminar. |
| | | | |
| | ==Extensió total del dialecte i variants== | | ==Extensió total del dialecte i variants== |
| − | L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els estandarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc. | + | L'area geogràfica en que se parla estrictament espanyol argentí albarca molt més de la mitat de la població argentina; fet que ho instala en notable ventaja front als demés dialectes argentins, sumada a la centralisació de les emissions de [[ràdio]] i [[televisió]] en [[Buenos Aires]], a que els estàndarts de pronunciació requerits per dites emissores s'ajusten a la pronunciació, junt en la política oficial de formació professional dels locutores que fa que practiquen i obtinguen el títul en una pronunciació similar a la porteña, pero no igual degut a que tracta de ser més culta i neutra. Mostra absència de lunfardos porteños, tons exagerats i conte en variants pròpies del professional, com l'us d'atres temps, vocables dialectuales propis, etc. |
| | | | |
| | En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes. | | En quant a les demés regions i províncies no aludides, en elles se parlen atres dialectes del castellà com el norteny o andí en ( [[Jujuy]], [[Salta]] i [[Tucumán]]), norestino o guaranitico (Misiones,Corrientes,Entre Rios,Chaco i Formosa),Noroestino (Catamarca i La Rioja), Cuyano (Mendoza i San Juan), santiagueño(Santiago del Estero). En respecte a l'espanyol patagónico no te grans diferencies en el rioplatense i és una varietat meridional d'este, encara que l'espanyol del sur d'Argentina te prou paraules chilenes. |