Diferència entre les revisions de "Monròvia"
(Etiquetes: Editat des de la versió per a mòvils Editat des de la versió per a mòvils) |
|||
Llínea 8: | Llínea 8: | ||
La ciutat fou severament danyada durant la guerra civil liberiana. Les batalles importants van tindre lloc entre les forces governamentals de [[Samuel Doe]] i els rebels de [[Prince Johnson]] en l'any 1990 i durant l'assalt del Parlament en [[1992]]. Com a conseqüència de la guerra, en Monròvia n'hi ha una gran quantitat de chiquets i jóvens sense sostre. | La ciutat fou severament danyada durant la guerra civil liberiana. Les batalles importants van tindre lloc entre les forces governamentals de [[Samuel Doe]] i els rebels de [[Prince Johnson]] en l'any 1990 i durant l'assalt del Parlament en [[1992]]. Com a conseqüència de la guerra, en Monròvia n'hi ha una gran quantitat de chiquets i jóvens sense sostre. | ||
+ | |||
+ | == Referències == | ||
+ | {{listaref}} | ||
+ | |||
+ | == Enllaços externs == | ||
+ | {{Commonscat|Monrovia}} | ||
+ | |||
+ | {{Capitals d'Àfrica}} | ||
+ | |||
+ | [[Categoria:Capitals d'Àfrica]] | ||
+ | [[Categoria:Guinea Equatorial]] |
Revisió de 06:29 18 nov 2022
Monròvia és una ciutat de la costa atlàntica d'Àfrica, capital i la més poblada de tota la República de Llibèria i del comtat de Montserrado. Es diu aixina en honor al President dels Estats Units James Monroe, que governava en el moment en que els esclaus negres varen ser lliberats en la costa. La població és de 970.284 habitants (2008). La seua actual alcaldesa és Clara Doe-Mvogo. En el 29% de la població total de Llibèria, Monròvia és la ciutat més habitada del país.
Monròvia és el centre cultural, polític i financer de Llibèria. L'organisme que administra el govern de l'àrea metropolitana de Monròvia (Greater Monròvia) és la Corporació de la Ciutat de Monròvia. La ciutat és també el lloc en el que es troben els òrguens de govern del país i els ministeris.
Història
L'àrea de Monròvia ya estava habitada quan els portuguesos la nomenaren Cabo Mesurado en l'any 1560, però la ciutat no es fundà fins al mes d'abril de 1822, quan l'illa de Providence (actualment conectada al centre urbà per un pont) fon ocupada per la Societat Americana de Colonisació (American Colonization Society)[1] com a refugi dels esclaus lliberats dels Estats Units i de les Índies Occidentals Britàniques, tal com ya havien fet els anglesos en Freetown al final del sigle anterior. En un principi nomenada Christopolis, en l'any 1824 fon rebatejada en honor del llavors president dels EUA, James Monroe.
La ciutat fou severament danyada durant la guerra civil liberiana. Les batalles importants van tindre lloc entre les forces governamentals de Samuel Doe i els rebels de Prince Johnson en l'any 1990 i durant l'assalt del Parlament en 1992. Com a conseqüència de la guerra, en Monròvia n'hi ha una gran quantitat de chiquets i jóvens sense sostre.
Referències
- ↑ Error en el títul o la url.«», 1830. [Consulta: 2013-06-02].
Enllaços externs
- Wikimedia Commons alberga contingut multimèdia sobre Monròvia.
Àfrica del Nort : Alger • L'Aaiún • El Caire • Khartum • Nouakchott • Rabat • Trípoli • Tunis Àfrica Occidental : Abuja • Accra • Bamako • Banjul • Bissau • Brazzaville • Conakry • Dakar • Freetown • Libreville • Lomé • Malabo • Monròvia • Niamey • Porto Novo • Praia • Sant Tomé • Ouagadougou • Yamoussoukro • Yaundé Àfrica Central : Bangui • Gitega • Kigali • Kinshasa • N'Djamena Àfrica Oriental : Addis Abeba • Asmara • Dodoma • Jibuti • Juba • Kampala • Mogadiscio • Nairobi • Victòria Àfrica Austral : Antananarivo • Ciutat del Cap • Gaborone • Harare • Lilongwe • Luanda • Lusaka • Maputo • Maseru • Mbabane • Moroni • Port Louis • Windhoek |