Diferència entre les revisions de "Manuel Campo Vidal"
| Llínea 1: | Llínea 1: | ||
| + | {{Biografia| | ||
| + | | nom = Manuel Campo Vidal | ||
| + | | image = | ||
| + | | peu = | ||
| + | | nacionalitat = [[Espanya|Espanyola]] | ||
| + | | ocupació = Periodiste i escritor. | ||
| + | | data_naix = [[30 de març]] de [[1951]] | ||
| + | | lloc_naix = [[Camporrells]], [[Osca]], [[Aragó]], [[Espanya]] | ||
| + | | data_mort = | ||
| + | | lloc_mort = | ||
| + | }} | ||
'''Manuel Campo Vidal''' ([[Camporrells]], [[Osca]], [[30 de març]] de [[1951]]) és un periodiste, escritor i presentador espanyol de televisió, directiu en mijos de comunicació, sociòlec i ingenier tècnic industrial. | '''Manuel Campo Vidal''' ([[Camporrells]], [[Osca]], [[30 de març]] de [[1951]]) és un periodiste, escritor i presentador espanyol de televisió, directiu en mijos de comunicació, sociòlec i ingenier tècnic industrial. | ||
Revisió de 18:28 17 nov 2022
| Manuel Campo Vidal | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Periodiste i escritor. | ||
| Naiximent: | 30 de març de 1951 | ||
| Lloc de naiximent: | Camporrells, Osca, Aragó, Espanya | ||
Manuel Campo Vidal (Camporrells, Osca, 30 de març de 1951) és un periodiste, escritor i presentador espanyol de televisió, directiu en mijos de comunicació, sociòlec i ingenier tècnic industrial.
Biografia
Manuel Campo Vidal és llicenciat en periodisme per l'Universitat Autònoma de Barcelona i ingenier tècnic industrial per l'Universitat Politècnica de Catalunya. També estudià sociologia en l'Escola d'Estudis Superiors en Ciències Socials (París) i es va doctorar en sociologia (Economia Aplicada) per l'Universitat Complutense de Madrit.
Ha publicat en el nom Manuel J. Campo fins a finals dels anys 70. Està casat des del 24 de juliol de 1998, en la periodista María Rey.
Manuel Campo és soci nº 17 de la SD Osca des de l'any 1984.
Les seues primeres relacions en el periodisme professional varen ser en l'any 1972 en el periòdic Tele/eXprés de Barcelona, diari del que aplegaria a ser subdirector.
En 1983 va assumir la subdirecció del Telediario 2 de TVE, convertint-se també en el seu presentador, primer en solitari i, entre 1985 i 1987 junt a Concha García Campoy. Paralelament, dirigia i presentava també l'informatiu Punto y aparte, que pretenia acostar la notícia al teleespectador, des d'una perspectiva poc tradicional.
En els següents anys s'incorpora a la Cadena SER de ràdio, a on presenta i dirigix l'espai Hora 25.
En 1992 va fichar per la cadena de televisió Antena 3, en un moment en el que, despuix del canvi en l'accionariat de la mateixa, es va procedir a renovar els seus informatius. D'esta manera, Manuel Campo va passar a presentar i dirigir l'informatiu diari d'Antena 3 Noticias, fins a 1993.
Paralelament, va ocupar varis càrrecs directius en la cadena. Fon director d'antena en 1992; entre 1993 i 1994 fon el responsable de la creació Antena 3 Internacional i de 1995 a 1997 fon vicepresident d'Antena 3.
Durant esta etapa, concretament el 24 de maig de 1993 fon el moderador del primer debat cara a cara de l'història de la televisió entre els dos aspirants a la presidència del Govern d'Espanya, José María Aznar i Felipe González, aplegant a alcançar una audiència de 9,6 millons d'espectadors.
Posteriorment fon fundador i president de Audiovisual Sport S.L., societat gestora de drets de retransmissions deportives.
A partir de 2003 presenta el programa Generación XXI, emés primer per varis canals autonòmics (Canal Sur, ETB, Castilla-La Mancha Televisión i Televisión de Canarias) i des de 2006 en la seua versió catalana per Betevé i la Xarxa de Televisions Locals de Catalunya. En 2008, també en la televisió local Betevé va presentar el programa El somni de Barcelona.
En 2006 fon elegit President de l'Acadèmia de les Ciències i les Arts de Televisió d'Espanya substituint a Ignacio Salas. Fon substituït en decembre de 2018 per María Casado.
En 2008 fon elegit per a moderar el primer cara a cara electoral entre José Luis Rodríguez Zapatero i Mariano Rajoy, organisat per l'Acadèmia de la Televisió, que va tindre lloc el 25 de febrer d'eixe any.
En 2011 presentà el programa Los anuncios de tu vida, en Televisió Espanyola (TVE).
Fon elegit per a moderar el primer cara a cara electoral entre Alfredo Pérez Rubalcaba i Mariano Rajoy, organisat per l'Acadèmia de la Televisió, que va tindre lloc el 7 de novembre de 2011 i retransmesa per 20 canals televisius.
Fon elegit per a moderar el primer cara a cara electoral entre Pedro Sánchez i Mariano Rajoy, organisat per l'Acadèmia de la Televisió, que va tindre lloc el 14 de decembre de 2015. Fins a la data, és l'únic que ha moderat a lo manco un debat, en totes les eleccions en les que hi ha hagut debats entre els dos candidats a la presidència del Govern, dels partits més votats: 1993, 2008, 2011 i 2015.
En l'any 2016 va moderar el debat entre els quatre principals candidats a la presidència.
És director general i conseller delegat de la productora Lua Multimedia, president de l'escola de negocis Next International Business School, a on dirigix el Màster en Comunicació Alvançada i Màrqueting Digital, i director de l'Institut de Comunicació Empresarial.
Premis i guardons
- Premi Ondas (1989) per la seua llabor al front del programa Punto y aparte.
- Dos premis TP d'Or (1985 i 1986) com a Millor presentador, coincidint en el seu pas pel Telediari.
- Distinció Emilio Castelar (2011) per la seua eficàcia comunicativa, guardó que otorga l'Ajuntament de Càdis.
Obra
Periodisme d'investigació
- Información y Servicios Secretos en el atentado al Presidente Carrero Blanco.
Sociologia de la Comunicació
- ¿Por qué los españoles comunicamos tan mal? (2008, Plaza y Janés).
- ¿Por qué los profesionales no comunicamos mejor? (2011, RBA).
- Simplemente María y su repercusión entre las clases trabajadoras (1975, Avance).
- Confidencias: La TV por dentro (Muchnik Editores, Barcelona, 281 pp, 1985).
- La Transición Audiovisual Pendiente. (2016, Ediciones B).
Sociologia política
- El PSUC i l'eurocomunisme (1981, Editorial Grijalbo).
- La España que hereda Felipe González (1982, Editorial Argos).