Diferència entre les revisions de "Joaquim Manuel Fos"
| Llínea 38: | Llínea 38: | ||
* [[Velluter]] | * [[Velluter]] | ||
* [[Sereno]] | * [[Sereno]] | ||
| + | * [[Moaré]] | ||
== Enllaços externs == | == Enllaços externs == | ||
Revisió de 18:09 13 oct 2022
| Joaquim Manuel Fos | |||
|---|---|---|---|
| Nacionalitat: | Espanyola | ||
| Ocupació: | Empresari i inventor. | ||
| Naiximent: | 1730 | ||
| Lloc de naiximent: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
| Defunció: | 1789 | ||
| Lloc de defunció: | Valéncia, Regne de Valéncia, Espanya | ||
Joaquim Manuel Fos o Joaquim Manuel de Fos (Valéncia, 1730 - † 1789) fon Inspector General de les fàbriques sederes valencianes. La figura d'este seder tingué un paper molt important en el desenroll de l'indústria sedera de Valéncia. Impulsà la creació d’un cos de vigilants nocturns conegut popularment com els Serenos.
Biografia
Joaquím naixqué en el valencià barri de Velluters, en el sí d'una humil família dedicada a la fabricació de sedes. El seu esperit mamprenedor ya despuntava abans de contraure matrimoni en la filla d’un important comercial seder valencià, pero fon llavors quan per fi es convertí en protagoniste d’una de les històries més increïbles i rocambolesques de tot el sigle XVIII valentí.
Viager incansable, Fos quedà fascinat quan vegé un moaré per primera volta, i per a conéixer el secret de la seua fabricació fingí la seua pròpia mort, viajà a França, Itàlia i Anglaterra, sobornà, treballà en fàbriques, espià, i no defallí fins conseguir el método.
En març de l'any 1752, avisats només la seua dòna i el seu confessor de tan atrevida estratègia, el nostre protagoniste partí cap a Gandia, i a l'altura de la Devesa del Saler matà al seu cavall i arruixà l'escena en sanc de pollastre, simulant el seu propi assessinat. Allí mateixa es canvià de roba i en un passaport fals a nom d'un tal José del Castillo, partí en barco per a donar inici a la seua increïble història.
En França treballà com a empleat i criat en algunes de les fàbriques de teles més importants del país, sobretot de París i Lió, a on va prendre nota de les tècniques utilisades. Despuix de quatre anys tornà triumfant a Valéncia, i va implantar en tal èxit les noves tècniques, que Ferrando VI li otorgà la franquícia de fabricació de moarés i el títul de Prensador de la Real Casa.
En l'any 1776 Joaquim Manuel Fos fon nomenat vocal de la Real Junta de Comerç i Inspector General de les fàbriques de seda de Valéncia, i eixe mateix any ingressà en la Real Societat Econòmica d'Amics del País de la ciutat.
En 1777 fon nomenat Alcalde de Barri, des d'a on impulsà la creació d'un cos de vigilants nocturns. Aprofitant la cantitat d’hòmens desocupats a causa del real decret que abolí la fabricació de fòcs d'artifici en el Regne de Valéncia, Fos va propondre la creació d'este cos, conegut popularment com els Serenos, a image i semblança d'atres ciutats europees. El seu èxit fon tal, que l'idea fon pronte exportada a les ciutats de Madrit i Barcelona.
També va impulsar l'allumenat públic, instalà una fàbrica de tisores per als draps d'Alcoy, va escriure un manual per a la fabricació de moarés i inclús es va atrevir a propondre la desviació del riu Túria per a poder construir un gran port en la seua desembocadura.
Obra
Escrigué un tractat sobre tècniques textils, publicat en Espanya en dibuixos originals. S'inicia el tractat sobre la màquina del prensage per a continuar en les característiques, que han de guardar els teixits destinats a rebre les aigües, i de cóm es deu fabricar, depenent del tipo de tela de la que es tracta.
També dedica varis capítuls a la realisació de llenços, que es coloquen en els cilindres usats per a fer els moarés plans. Posteriorment dona unes normes per a l'utilisació de coles amprades en les arts sederes. Se li deu l'establiment en Madrit de la primera fàbrica de moarés per orde del rei Carles III en 1761; igualment en l'any 1777 va propondre junt al seu soci de la Real Societat Econòmica d'Amics del País de Valéncia, Tomás Trabado, la creació d'una companyia de comerç per a promoure la producció textil, idea que no va aplegar a realisar-se.